Juventud y Aislamiento Social Voluntario (hikikomori). Estudio de caso en la ciudad de Barcelona
llistat de metadades
Autor/a
Director/a
Planas Lladó, Anna
Soler, Pere
Fecha de defensa
2025-09-05
Páginas
168 p.
Departamento/Instituto
Universitat de Girona. Departament de Pedagogia
Universitat de Girona. Institut de Recerca Educativa
Programa de doctorado
Programa de Doctorat en Educació
Resumen
ENG- This thesis examines the hikikomori phenomenon, understood as a form of extreme and voluntary social withdrawal, mainly involving young people who isolate themselves within the home for extended periods. Although the phenomenon originated in Japan, its growing presence in Europe has sparked interest in its causes and global implications. The research challenges the dominant interpretation of hikikomori as a psychiatric disorder, offering instead an alternative reading: a meaningful response to a society shaped by competitiveness, hyper-productivity, and a lack of spaces for youth vulnerability. In this sense, social withdrawal is not viewed as a pathology to be corrected, but as a form of dissent and resistance. The study is structured into four phases. First, it presents a critical review of the academic literature on hikikomori, revealing a notable lack of attention to the potential relationship between this phenomenon and educational settings. Second, it analyses the Educational Projects (PEC) of various secondary schools and vocational training centres in Barcelona. These documents often feature terms such as competences, work, quality, and enterprise, suggesting an increasing permeability of educational discourse to the neoliberal framework. This emphasis reflects a training model focused on productivity and market adaptation, which can create pressure and exclusion for students who do not identify with it
CAT- Aquesta tesi analitza el fenomen hikikomori, entès com una forma d’aïllament social extrem i voluntari protagonitzada principalment per joves que es reclouen a l’espai domèstic durant llargs períodes. Tot i tenir origen al Japó, la seva creixent presència a Europa ha generat interès sobre les seves causes i implicacions globals. La recerca qüestiona la visió predominant del hikikomori com un trastorn psiquiàtric i en proposa una lectura alternativa: una resposta significativa a una societat marcada per la competitivitat, l’hiperproductivitat i la manca d’espais per a la vulnerabilitat juvenil. L’aïllament es presenta, així, no com una patologia a corregir, sinó com una forma de dissidència i resistència. El treball s’estructura en quatre fases. En primer lloc, s’ofereix una revisió crítica de la literatura sobre el hikikomori, evidenciant l’escassa atenció a la relació entre aquest fenomen i l’àmbit educatiu. En segon lloc, s’analitzen els Projectes Educatius de Centre (PEC) de diversos instituts de Barcelona, on es detecta una presència destacada de termes com competències, treball o empresa, que reflecteixen una orientació formativa centrada en la productivitat i l’adaptació al mercat. Aquest marc pot generar pressió i exclusió per a l’alumnat que no s’hi identifica
Palabras clave
Abandó dels estudis; Abandono de los estudios; School non-attendance; Hikikomori; Aïllament social voluntari; Aislamiento social voluntario; Social withdrawal; Educació neoliberal; Educación neoliberal; Neoliberal education; Empoderament radical; Empoderamiento radical; Radical empowerment; Agència juvenil (psicologia); Agencia juvenil (psicología); Youth agency (psychology); Polítiques educatives; Políticas educativas; Education policies
Materias
159.9 - Psicología; 37 - Educación. Enseñanza. Formación. Tiempo libre



