Fenómenos de hibridación lingüístico-discursiva y epistémica en textos de bioética

Autor/a

Musialek, Daniela S.

Director/a

López Ferrero, Carmen

Codirector/a

Viñas Salas, Joan

Data de defensa

2016-02-10

Pàgines

423 p.



Departament/Institut

Universitat de Lleida. Departament de Cirurgia

Resum

Esta tesis contribuye a la descripción de fenómenos de hibridación en discursos de bioética, a partir de la articulación de las prácticas discursivas portadoras de saberes y procedimientos argumentativos. Con este fin, se analizó un corpus formado por 31 artículos de bioética de tendencia personalista y laica, publicados en España entre 2001 y 2009. Se adoptó para el estudio un enfoque principalmente socio-semio-discursivo del sentido social de los fenómenos lingüístico-discursivos objeto de estudio, en distintos planos textuales. Es, por tanto, un estudio cualitativo que integra además algunos datos cuantitativos. Dada la dimensión argumentativa de los textos analizados, el enfoque adoptado permitió comprobar que los fenómenos de hibridación se manifiestan mediante la recontextualización de tres tipos de saber: el científico, el filosófico-ético-moral y el dóxico. Estos tres saberes se vinculan en los textos con las modalidades enunciativas del discurso referido, el ocultamiento enunciativo y el comentario. Así mismo, se demostró que el sujeto bioético se encuentra en una situación paradójica en la que debe asumir su responsabilidad ético-discursiva a la vez que neutralizar su posición enunciativa. Este trabajo contribuye a los estudios de retórica antilógica. Aunque los hallazgos no son generalizables, por tratarse de un estudio exploratorio sobre estas especificidades textuales, sí que aportan luz sobre los fenómenos de hibridación en un tipo de discurso con un fuerte impacto social, ético y científico.


Aquesta tesi és una contribució a la descripció dels fenòmens d’hibridació en discursos de bioètica, a partir de l’articulació de les pràctiques discursives portadores de sabers i procediments argumentatius. L’elaboració del treball parteix d’un corpus de 31 articles de bioètica de tendència personalista i laica, publicats a Espanya entre el 2001 i el 2009. Hem adoptat principalment un enfocament socio-semio-discursiu, per tal de fer una anàlisi del sentit social d’aquests fenòmens lingüístico-discursius en distints nivells textuals. Per tant es tracta d’un estudi qualitatiu basat en algunes dades quantitatives. Això ens ha permès de comprovar que, donada la dimensió argumentativa d’aquests textos, aquests fenòmens es manifesten mitjançant la recontextualització dels tipus de sabers —científic, filosòfico-ètico-moral i dòxic— vinculats per les modalitats enunciatives: enunciat referit, ocultament enunciatiu i comentari. També hem pogut demostrar que el subjecte bioètic es troba en una situació paradoxal, en la qual ha d’assumir la seva responsabilitat ètico-discursiva i al mateix temps neutralitzar la seva posició enunciativa. Aquest treball contribueix als estudis de retòrica antilògica. Tot i que les troballes no són generalitzables, en tractar-se d’un estudi exploratori sobre aquestes especificitats textuals, sí que aporten llum sobre els fenòmens d’hibridació en un tipus de discurs amb un fort impacte social, ètic i científic.


This dissertation examines linguistic, discursive and epistemic phenomena of hybridization in bioethical texts by articulating discursive practices representing types of knowledge and argumentative strategies. This study involves a corpus of 31 bioethical articles expressing personalist and humanist trends published in Spain from 2001 to 2009. We principally endorse the socio-semio-discursive approach to develop a multileveled analysis of the social meaning of these phenomena. It is then a qualitative study with some quantitative data. Considering the argumentative dimension of these texts, the results show that the different ways of recontextualising the types of knowledge, scientific,philosophical and moral with the doxa as well as the use of reported speech, enunciative delition and metadiscourses generate different textual levels of hybridization. These results also highlight the paradoxical position of the bioethical subject responsable for his enunciation while attenuating his position. This sudy is a contribution to the antilogical rethoric. Since this is an exploratory study, the findings cannot be generalized.

Paraules clau

Hibridación; Modalidades enunciativas; Tipos de saber; Argumentación; Textos bioéticos; Hybridization; Multi-voiced polyphony; Types of knowledge; Argumentation; Bioethical texts

Matèries

81 - Lingüística i llengües

Àrea de coneixement

Lingüística general

Documents

Tdsm1de1.pdf

2.431Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)