La educación narrativa en la escuela primaria chilena

Abstract

Aquesta recerca examina la implementació de l'educació narrativa en l'educació bàsica xilena, en particular en 6è any. Des d'un enfocament qualitatiu s'analitza com una professora desenvolupa l'ensenyament de l'educació narrativa en les seves pràctiques d'aula i de quina manera inclou i adapta el currículum vigent. L'estudi es fonamenta en tres línies de recerca: (1) la Didàctica de la Literatura (DL), amb èmfasi en l'educació narrativa com a part de la formació lectoliterària; (2) el currículum i el seu impacte en l'ensenyament de l'educació narrativa; i (3) l'anàlisi de les pràctiques d'aula. Metodològicament, s'adopta un paradigma descriptiu interpretatiu mitjançant un estudi de cas centrat en una docent de 6è bàsic. Les tècniques emprades són l'observació d'aula i la revisió documental. Els instruments inclouen una pauta d'observació i notes de camp. L'anàlisi es va realitzar mitjançant l’anàlisi temàtica, a través de processos de codificació, agrupació i categorització orientats a organitzar la informació entorn de corpus, sabers, dinàmiques i activitats, en diàleg amb el marc teòric proposat per a l'educació narrativa en l'ensenyament bàsic. Els resultats mostren que, si bé el currículum ofereix una base general per a l'educació narrativa, la seva orientació tècnica-instrumental restringeix les possibilitats d'un ensenyament crític, creatiu i situat. El corpus prescrit inclou textos literaris de qualitat, però centrats en un cànon occidental amb escassa diversitat cultural. La docent observada proposa un corpus complementari, però amb un abordatge funcional, focalitzat en estructures i tasques formals. Predominen les estratègies expositives i segmentades i els sabers narratius es treballen de forma aïllada. Es conclou que l'ensenyament de l'educació narrativa podria enriquir-se mitjançant estratègies més flexibles que promoguin l'experimentació, l'anàlisi crítica i la producció creativa. Les troballes, encara que derivats d'un cas, apunten a tendències que podrien ser extrapolables i obren la reflexió sobre la necessitat de revisar el currículum, amb la finalitat de diversificar corpus, metodologies i criteris d'avaluació.

Paraules clau: educació narrativa, pràctiques d'aula, didàctica de la literatura, educació primària, Xile

Esta investigación examina la implementación de la educación narrativa en la educación básica chilena, en particular en 6° año. Desde un enfoque cualitativo se analiza cómo una profesora desarrolla la enseñanza de la educación narrativa en sus prácticas de aula y de qué manera incluye y adapta el currículo vigente. El estudio se fundamenta en tres líneas de investigación: (1) la Didáctica de la Literatura (DL), con énfasis en la educación narrativa como parte de la formación lectoliteraria; (2) el currículo y su impacto en la enseñanza de la educación narrativa; y (3) el análisis de las prácticas de aula. Metodológicamente, se adopta un paradigma descriptivo interpretativo mediante un estudio de caso centrado en una docente de 6° básico. Las técnicas empleadas son la observación de aula y la revisión documental. Los instrumentos incluyen una pauta de observación y notas de campo. El análisis se realizó mediante el análisis temático, a través de procesos de codificación, agrupación y categorización orientados a organizar la información en torno a corpus, saberes, dinámicas y actividades, en diálogo con el marco teórico propuesto para la educación narrativa en la enseñanza básica. Los resultados muestran que, si bien el currículo ofrece una base general para la educación narrativa, su orientación técnica-instrumental restringe las posibilidades de una enseñanza crítica, creativa y situada. El corpus prescrito incluye textos literarios de calidad, pero centrados en un canon occidental con escasa diversidad cultural. La docente observada propone un corpus complementario, pero con un abordaje funcional, focalizado en estructuras y tareas formales. Predominan las estrategias expositivas y segmentadas y los saberes narrativos se trabajan de forma aislada. Se concluye que la enseñanza de la educación narrativa podría enriquecerse mediante estrategias más flexibles que promuevan la experimentación, el análisis crítico y la producción creativa. Los hallazgos, aunque derivados de un caso, apuntan a tendencias que podrían ser extrapolables y abren la reflexión sobre la necesidad de revisar el currículo, con el fin de diversificar corpus, metodologías y criterios de evaluación.

Palabras clave: educación narrativa, prácticas de aula, didáctica de la literatura, educación primaria, Chile

This research examines the implementation of narrative education in Chilean primary education, particularly in the 6th grade. Using a qualitative approach, it analyzes how a teacher develops narrative education teaching in her classroom practices and how she includes and adapts the current curriculum. The study is based on three lines of research: (1) the Didactics of Literature (DL), with an emphasis on narrative education as part of reading and literary training; (2) the curriculum and its impact on the teaching of narrative education; and (3) the analysis of classroom practices. Methodologically, a descriptive interpretive paradigm is adopted through a case study focused on a sixth-grade teacher. The techniques used are classroom observation and document review. The instruments include an observation guide and field notes. The analysis was carried out using thematic analysis, through processes of coding, grouping, and categorization aimed at organizing the information around corpus, knowledge, dynamics, and activities, in dialogue with the theoretical framework proposed for narrative education in elementary school. The results show that, although the curriculum provides a general basis for narrative education, its technical-instrumental orientation limits the possibilities for critical, creative, and situated teaching. The prescribed corpus includes high-quality literary texts, but these are centered on a Western canon with little cultural diversity. The observed teacher proposes a complementary corpus, but with a functional approach focused on formal structures and tasks. Expository and segmented strategies predominate, and narrative knowledge is worked on in isolation. It is concluded that narrative education teaching could be enriched through more flexible strategies that promote experimentation, critical analysis, and creative production. The findings, although derived from a single case, point to trends that could be extrapolated and open up reflection on the need to review the curriculum in order to diversify the corpus, methodologies, and assessment criteria.

Keywords: narrative education, classroom practices, literature teaching, primary education, Chile