«Me gusta cuando callas...»análisis de los sistemas represivos de Argentina y España y sus huellas a partir de la (re)construcción de la memoria democrática

Autor/a

Olaso Ruiz, María Julieta

Director/a

Vallverdú Vallverdú, Jaume

Codirector/a

Roca i Girona, Jordi

Data de defensa

2016-02-09

Pàgines

410 p.



Departament/Institut

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social

Resum

En aquest treball s'analitzen dos processos construïts per i des de la violència política: l'última dictadura argentina i el franquisme a Espanya. En tots dos es devela el funcionament i la dinàmica del sistema repressiu, els seus resultats i els seus abastos fins als nostres dies. S'indaga en el cas argentí les condicions socials i polítiques en què es van conformar Moviments Socials de Drets Humans liderats per dones i les seves estratègies per reclamar pels seus familiars i per justícia, en un context signat per la violència política, els segrestos, la tortura i “desaparició” de persones. També s'analitza durant la democràcia les lluites per la construcció de la justícia i la memòria del Terrorisme d'Estat i els seus resultats en l'actualitat. Després s'examina el cas espanyol, reconeixent els motius pels quals les lluites per construcció de la memòria i la justícia de la repressió del franquisme assumeix característiques específiques tant durant el franquisme, com en la transició i la democràcia. Per comprendre les diferents respostes polítiques, jurídiques, dels grups socials, dels familiars i del gènere femení a través del temps, aquest assaig explica la manera en què els repressors van exercir i van introduir la violència en el teixit social de tots dos països, i descriu els mètodes que van emprar.


el franquismo en España. En ambos se devela el funcionamiento y la dinámica del sistema represivo, sus resultados y sus alcances hasta nuestros días. Se indaga en el caso argentino las condiciones sociales y políticas en que se conformaron Movimientos Sociales de Derechos Humanos liderados por mujeres y sus estrategias para reclamar por sus familiares y por justicia, en un contexto signado por la violencia política, los secuestros, la tortura y “desaparición” de personas. También se analiza durante la democracia las luchas por la construcción de la justicia y la memoria del Terrorismo de Estado y sus resultados en la actualidad. Luego se examina el caso español, reconociendo los motivos por los cuales las luchas por construcción de la memoria y la justicia de la represión del franquismo asume características específicas tanto durante el franquismo, como en la transición y la democracia. Para comprender las diferentes respuestas políticas, jurídicas, de los grupos sociales, de los familiares y del género femenino a través del tiempo, este ensayo explica el modo en que los represores ejercieron e introdujeron la violencia en el tejido social de ambos países, y describe los métodos que emplearon.


This essay analyzes two processes built by and from political violence: the last military dictatorship in Argentina and Francoism in Spain. Both processes reveal the workings and dynamics of a repressive system, its results and its repercussions in the present. In the case of Argentina, this work looks into the social and political contexts in which women-led Human Rights Social Movements surged, and their strategies to demand justice and information about the women’s relatives, in a context marked by political violence, kidnappings, torture and the "disappearing" of people. The text also analyzes the struggle to rebuild justice during the return to democracy, as well as the memory of State Terrorism and its effects in the present. The essay then examines the Spanish case, pointing out the reasons why the struggle for the reconstruction of justice and the memory of Francosim's repression has specific characteristics, both during Franco's government and during the transition to democracy. In order to understand the political and legal responses and the reactions of social groups, the victim’s families and the female gender across time, this essay explains how the oppressors practiced and inserted violence in the social fabric

Paraules clau

dictadura, drets Humans; memòria de la violència; moviments socials, gènere; Dictadura, derechos humano; memoria de la violencia; movimientos sociales,género; dictatorship, human rights; memory of violence; Social movements, gender

Matèries

00 - Ciència i coneixement. Investigació. Cultura. Humanitats; 3 - Ciències socials; 32 - Política; 372 - Ensenyament preescolar i elemental

Àrea de coneixement

Arts i Humanitats

Documents

TESI.pdf

6.451Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)