Identificació i localització de les poblacions de gitanos catalans a França, llengua, cultura i itineraris migratoris

Abstract

A França existeix un col·lectiu de desenes de milers de persones que parlen català i que es defineixen a si mateixes com a “gitanos catalans”. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a les comarques de Girona. Van començar a radicar-se al Rosselló a final del segle XVIII arran de la pragmàtica de Carles III del 1783, que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i esperonats també per les condicions més propícies que van trobar a França arran de la Revolució del 1789. Tot al llarg del segle XIX i de bona part del XX els gitanos del Principat van confluir al Rosselló empesos per les millors condicions de vida que trobaven a França i per la inestabilitat política i social que va imperar a Espanya. Aquest èxode va anar alimentant constantment la comunitat catalana, que va anar teixint xarxes de relació entre ciutats franceses. Des de l’inici del periple itinerant es van constituir dues grans rutes o circuits a partir de fires i mercats que van escampar els gitanos catalans pel sud de França: una que partia de Perpinyà i corria paral·lela a la costa mediterrània, amb Besiers, Montpeller i Nimes com a ciutats principals, fins a Niça, i una altra que de Perpinyà anava cap a Tolosa de Llenguadoc, amb Lesinyà i Carcassona com a ciutats intermèdies, i que després es va prolongar cap a Montalban, Bordeus i Perigús, seguint la Garona i la regió del curs baix del Dordonya. Perpinyà ha estat en tot moment punt d’arribada, de partença i de retorn, de manera que els gitanos catalans de França han homogeneïtzat la llengua segons les pautes del col·lectiu perpinyanès, que parla un etnolecte propi basat en el rossellonès, amb molts elements del català central i amb particularitats úniques. Avui, la parla dels gitanos catalans de França està fortament influenciada pel francès, especialment en les noves generacions i en els indrets més allunyats del territori mare. Els gitanos catalans es van escampar França endins inicialment per les rutes esmentades, però aviat se’n documenten a Bonny-sur-Loire, a 170 quilòmetres al sud de París, i després com a itinerants per les regions més allunyades del Rosselló, a Bretanya o Normandia. Els punts on viuen avui majoritàriament els gitanos catalans, enllà del Rosselló, coincideixen amb les rutes que van freqüentar ja en les primeres i les segones migracions, i les concentracions més importants es troben a les conurbacions de Besiers, Montpeller, Niça, Agde, Tolosa de Llenguadoc, Perigús, Bordeus, Narbona, Arle, Tarascó, Carcassona, Lesinyà, Nimes, Avinyó o Marsella, amb extensions a les àrees de Lió i París. D’aquests capitals, s’escampen per bona part dels seus territoris circumdants. Hi ha un grup de gitanos catalans de França que no ha tingut Perpinyà com a base, sinó que ha entrat al país a través dels passos del Pirineu central procedent de les comarques de Lleida i de la ribera del Cinca, que parlen un català nord-occidental amb aportacions aragoneses i alguns elements propis. Aquest està avui radicat majoritàriament a Saint-Gaudens, Montalban i Villeneuve-sur-Lot. Els gitanos catalans de França han heretat la idiosincràsia i les pautes culturals dels seus ancestres del Principat: els rituals del matrimoni i funeraris, la celebració de les festes, els hàbits alimentaris... El punt que ells consideren central de la seua cultura és el mocador com a ritual de casament, i també un respecte per la gent gran i pels difunts.

In France there is a group of tens of thousands of people who speak Catalan and define themselves as “Catalan gypsies”. Its origin lies in Catalonia, especially in the region of Girona. They began to take root in Roussillon at the end of the eighteenth century as a result of a law made by King Charles III in 1783, which allowed them to travel after centuries of interdictions, and also spurred by the more favorable conditions they found in France following the 1789 Revolution. Throughout the nineteenth and much of the twentieth century, Gypsies came together in Roussillon from Catalonia searching for better conditions of life in France. This exodus was constantly feeding the Catalan community, which built networks of relationships between different French cities. Since the beginning, they travelled along two major routes or circuits both departing from Perpignan following fairs and markets which scattered Catalan gypsies throughout the south of France. One started in Perpignan and ran parallel to the Mediterranean coast, with Béziers, Montpellier and Nîmes as major cities, including Nice, and the other one went towards Toulouse, with Carcassonne and Lesignan as intermediate cities, and later extended to Montauban, Bordeaux and Périgueux, following the Garonne and the region of the low Dordogne river. Perpignan has always been an arrival, departure and return point, so the Catalan gypsies in France have standardized their language according to the guidelines of the Perpignan group, whom speak an ethnolect based on the Catalan Roussillon dialect, with many central Catalan elements and unique characteristics. Today, the language of Catalan gypsies in France is strongly influenced by French, especially in the younger generations and in the most distant places from the mother country. Catalan gypsies scattered throughout France following the routes mentioned, but soon they were found in Bonny-sur-Loire, 170 km south of Paris, and later on travelling to the most distant regions away from Roussillon, in Britanny or Normandy. The places where the majority of Catalan gypsies live today, beyond Roussillon, follow the routes previously frequented in the first and second migrations, and the most important concentrations are found in and around Béziers, Montpellier, Nice, Agde, Toulouse, Périgueux, Bordeaux, Narbonne, Arles, Tarascon, Carcassonne, Lesignan, Nîmes, Avignon and Marseilles, with extensions in the areas of Lyon and Paris. There is a group of Catalan gypsies whom did not take Perpignan as a base, they entered the country through the passes of the central Pyrenees coming from Lleida and the banks of the Cinca river, they speak the North western dialect of the Catalan language, with Aragonese contributions and some unique elements. This is now rooted mostly in Saint-Gaudens, Montauban and Villeneuve-sur-Lot. Catalan gypsies of France inherited idiosyncrasies and cultural patterns from their ancestors in Catalonia: the rituals of marriage and burial, celebration of festivals, eating habits. The point that they consider central to their culture is that of breaking virginity with a handkerchief as a wedding ritual and respect for the elderly and for the dead.