Els ritus de pas a la República Democràtica Alemanya

Abstract

La present investigació fa una anàlisi, fonamentalment descriptiva, de la forma com el govern de la República Democràtica Alemanya (RDA) va introduir i estendre quatre rituals comunistes: la Namensweihe (acollida d'un nadó a la societat), la Jugendweihe ("ritual d'iniciació" de la joventut envers la comunitat del socialisme real existent), el casament (unió davant la societat de dues persones a fi de configurar una nova família -cèl·lula bàsica de la societat) i les exèquies (comiat, per defunció, d'una persona de la comunitat).<br/>Es mostra com la presència d'aquests rituals comunistes implica, més o menys explícitament segons el moment històric, una confrontació amb la institució que fins aquell moment havia monopolitzat els corresponents rituals i, consegüentment, la visió del món que calia tenir, compartir i transmetre. L'Estat de la RDA, s'ajuda dels rituals, per introduir als seus ciutadans tot un nou sistema político-econòmico-social, és a dir, una cosmovisió. Per aconseguir-ho, el Partit havia de realitzar dues tasques: d'una banda, deslegitimar qualsevol altra cosmovisió i, en conseqüència, qualsevol altra institució que es presentés com a dotadora de sentit. D'altra banda, havia de buscar els propis mecanismes de legitimació tenint en compte que, com més acceptat i interioritzat és un sistema de valors i la institució que els sosté, menys necessitat té aquesta d'usar el poder de la força física coercitiva.<br/>La tesi dedica més atenció a un dels quatre rituals, concretament el de la Jugendweihe, perquè fou aquell que més esforços va costar al Règim, el que més rius de tinta havia fet córrer i el que, no sense motius, més resistència havia desencadenat en algunes capes de la població. La Jugendweihe implicava una elevada dosi d'adoctrinament dirigit a uns ciutadans de tendra edat i que, per tant, eren més receptius a qualsevol sistema d'idees i valors que se'ls fes arribar. Era un ritual, a més, que no durava un dia, sinó tot un curs acadèmic. Les sessions de preparació d'aquest no només anaven destinades a exposar el funcionament de la cerimònia i el "nou estatus" moral i legal que adquiria l'individu al dia de la celebració, sinó també a adoctrinar als joves en la Weltanschauung del marxisme-leninisme passat pel sedàs del SED (Partit Únic).

This is basically a piece of descriptive research on how the German<br/>Democratic Republic (GDR) Regim, introduced and spread four communist <br/>rituals: the Namensweihe (the welcoming of a baby to society), the <br/>Jugendweihe (the union of two people before the society in order to <br/>start a new family -basic cell of the society) and the funeral rites <br/>(the farewell -passing away- of somebody of the community).<br/>The present research shows how the presence of those communist rituals <br/>imply -depending on the historical events- a confrontation with the <br/>institution which, so far, had monopolized (until the birth of the GDR) <br/>the rituals and, consequently, the vision of the world that everybody <br/>had to have, share and transmit. The State used these rituals to <br/>introduce their citizens to a completely new political, economical and <br/>social system, also a cosmovision. In order to attain it, the Socialist <br/>Party had to perform different missions: on the one hand , they had to <br/>desligitimize any other cosmovision, that is, any other institution that <br/>could pretend to have the real or the only sense of life. On the other <br/>hand, it had to look for its own legitimate mechanisms. As far as this <br/>latter idea is concerned, the Party could not ignore that the more <br/>accepted and assumed a system of values and an institution is, the less <br/>need does this institution have to use the power of coercitive force.