Els ritus de pas a la República Democràtica Alemanya

dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia
dc.contributor.author
Fernández Prat, Marta
dc.date.accessioned
2011-04-12T14:42:35Z
dc.date.available
2003-05-28
dc.date.issued
2002-09-27
dc.date.submitted
2003-05-28
dc.identifier.isbn
8468810401
dc.identifier.uri
http://www.tdx.cat/TDX-0528103-202405
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/5114
dc.description.abstract
La present investigació fa una anàlisi, fonamentalment descriptiva, de la forma com el govern de la República Democràtica Alemanya (RDA) va introduir i estendre quatre rituals comunistes: la Namensweihe (acollida d'un nadó a la societat), la Jugendweihe ("ritual d'iniciació" de la joventut envers la comunitat del socialisme real existent), el casament (unió davant la societat de dues persones a fi de configurar una nova família -cèl·lula bàsica de la societat) i les exèquies (comiat, per defunció, d'una persona de la comunitat).<br/>Es mostra com la presència d'aquests rituals comunistes implica, més o menys explícitament segons el moment històric, una confrontació amb la institució que fins aquell moment havia monopolitzat els corresponents rituals i, consegüentment, la visió del món que calia tenir, compartir i transmetre. L'Estat de la RDA, s'ajuda dels rituals, per introduir als seus ciutadans tot un nou sistema político-econòmico-social, és a dir, una cosmovisió. Per aconseguir-ho, el Partit havia de realitzar dues tasques: d'una banda, deslegitimar qualsevol altra cosmovisió i, en conseqüència, qualsevol altra institució que es presentés com a dotadora de sentit. D'altra banda, havia de buscar els propis mecanismes de legitimació tenint en compte que, com més acceptat i interioritzat és un sistema de valors i la institució que els sosté, menys necessitat té aquesta d'usar el poder de la força física coercitiva.<br/>La tesi dedica més atenció a un dels quatre rituals, concretament el de la Jugendweihe, perquè fou aquell que més esforços va costar al Règim, el que més rius de tinta havia fet córrer i el que, no sense motius, més resistència havia desencadenat en algunes capes de la població. La Jugendweihe implicava una elevada dosi d'adoctrinament dirigit a uns ciutadans de tendra edat i que, per tant, eren més receptius a qualsevol sistema d'idees i valors que se'ls fes arribar. Era un ritual, a més, que no durava un dia, sinó tot un curs acadèmic. Les sessions de preparació d'aquest no només anaven destinades a exposar el funcionament de la cerimònia i el "nou estatus" moral i legal que adquiria l'individu al dia de la celebració, sinó també a adoctrinar als joves en la Weltanschauung del marxisme-leninisme passat pel sedàs del SED (Partit Únic).
cat
dc.description.abstract
This is basically a piece of descriptive research on how the German<br/>Democratic Republic (GDR) Regim, introduced and spread four communist <br/>rituals: the Namensweihe (the welcoming of a baby to society), the <br/>Jugendweihe (the union of two people before the society in order to <br/>start a new family -basic cell of the society) and the funeral rites <br/>(the farewell -passing away- of somebody of the community).<br/>The present research shows how the presence of those communist rituals <br/>imply -depending on the historical events- a confrontation with the <br/>institution which, so far, had monopolized (until the birth of the GDR) <br/>the rituals and, consequently, the vision of the world that everybody <br/>had to have, share and transmit. The State used these rituals to <br/>introduce their citizens to a completely new political, economical and <br/>social system, also a cosmovision. In order to attain it, the Socialist <br/>Party had to perform different missions: on the one hand , they had to <br/>desligitimize any other cosmovision, that is, any other institution that <br/>could pretend to have the real or the only sense of life. On the other <br/>hand, it had to look for its own legitimate mechanisms. As far as this <br/>latter idea is concerned, the Party could not ignore that the more <br/>accepted and assumed a system of values and an institution is, the less <br/>need does this institution have to use the power of coercitive force.
cat
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Pas
dc.subject
RDA
dc.subject
Ritus
dc.subject.other
Ciències Socials
dc.title
Els ritus de pas a la República Democràtica Alemanya
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
316
cat
dc.contributor.authoremail
clandesol@bsab.com
dc.contributor.director
Estruch Gibert, Joan
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
cat
dc.identifier.dl
B.4.620-2003


Documents

mfp1de3.pdf

339.5Kb PDF

mfp2de3.pdf

242.6Kb PDF

mfp3de3.pdf

402.0Kb PDF

This item appears in the following Collection(s)