La desamortització eclesiàstica a la província de Lleida (1838-1851)

dc.contributor
Universitat de Lleida. Departament de Geografia i Sociologia
dc.contributor.author
Solsona i Sorrosal, Carme
dc.date.accessioned
2011-04-12T17:49:16Z
dc.date.available
2001-04-25
dc.date.issued
1994-12-02
dc.date.submitted
2001-04-25
dc.identifier.isbn
8489727783
dc.identifier.uri
http://www.tdx.cat/TDX-0425101-161716
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/8195
dc.description.abstract
Tot i que som davant d'un tema en què el nombre de treballs és força abundant, cal reconèixer que el panorama ha canviat força en els darrers anys. Concretament des de la celebració de les jornades "Desamortización y Hacienda Pública" publicades el 1986, s'han aconseguit estudis més aprofundits sobre aspectes que en principi no preocupaven. Ara interessa més saber com es va transferir la propietat, la seva modificació o les seves conseqüències en l'estructura agrària. I, sobretot, hem superat la idea d'unes lleis desamortitzadores poc revolucionàries. El canvi de l'antic règim a la societat liberal començava a gestar-se al segle XVIII, però necessitarà tot el segle XIX per a consolidar-se.<br/>És clar que altres mesures com la desvinculació o la dissolució del règim senyorial, suposaren una transformació més important (pel seu abast) de l'agricultura contemporània. Però no hem d'oblidar que la desamortització és l'única mesura de la revolució burgesa que implica una transferència de propietats d'unes mans a altres. La propietat ara serà total i directa.<br/>A més, sovint quan es parla de desamortització hom pensa ràpidament en Mendizàbal. De fet, el procés desamortitzador és força dilatat en tot el segle XIX i cada període gaudeix d'unes característiques diferents. Cal establir cronològicament dues parts dins el període estudiat: en un primer període prevalen les lleis de Mendizàbal -amb les formes de venda i pagament establertes per ell-; i en el període d'Espartero, sovint oblidat, però que d'alguna manera beneficià el petit pagès perquè posava en venda les finques més petites (que la burgesia no volia) alhora que permetia el pagament en metàl.lic i en vint terminis. Així doncs, Mendizàbal potser afavoria més el pagament en títols de deute públic, mentre que Espartero premiava els sectors menys afortunats econòmicament.
cat
dc.description.abstract
Aun cuando estamos en frente de un tema en qué el número de trabajos es fuerza abundante, hay que reconocer que el panorama ha cambiado fuerza en los últimos años. Concretamente desde la celebración de las jornadas "Desamortización y Hacienda Pública" publicadas el 1986, se han conseguido estudios más profundizados sobre aspectos que en principio no preocupaban. Ahora interesa más saber como se transfirió la propiedad, su modificación o sus consecuencias en la estructura agraria. Y, sobre todo, hemos superado la idea de unas leyes desamortitzadoras poco revolucionarias. El cambio del antiguo régimen a la sociedad liberal empezaba a gestarse al siglo XVIII, pero necesitará todo el siglo XIX para consolidarse.<br/>Claro está que otros medidas como la desvinculación o la disolución del régimen señorial, supusieron una transformación más importante (por su alcance) de la agricultura contemporánea. Pero no tenemos que olvidar que la desamortitzación es la única medida de la revolución burguesa que implica una transferencia de propiedades de unas manos a otros. La propiedad ahora será total y directa.<br/>Además, a menudo cuándo se habla de desamortitzación se piensa rápidamente en Mendizàbal. De hecho, el proceso desamortizador es bastante dilatado en todo el siglo XIX y cada periodoperíodo disfruta de unas características diferentes. Hay que establecer cronológicamente dos partes dentor del período rebuscado: en un primer período prevalecen las leyes de Mendizàbal -con las formas de venta y pago establecidas por él-; y en el periodoperíodo de Espartero, a menudo olvidado, pero que de alguna manera benefició el pequeño labrador porque ponía en venta las fincas más pequeñas (que la burguesía no quería) a la vez que permitía el pago en metálico y en veinte plazos. Así pues, Mendizàbal quizás favorecía más el pago en títulos de deuda pública, mientras que Espartero premiaba los sectores menos afortunados económicamente.
spa
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de Lleida
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
desamortització
dc.subject
Lleida
dc.subject
història
dc.subject
1838-1851
dc.subject.other
Ciències humanes i socials
dc.title
La desamortització eclesiàstica a la província de Lleida (1838-1851)
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
348
cat
dc.contributor.director
Vicedo i Rius, Enric
dc.contributor.tutor
Vicedo i Rius, Enric
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
S.54-1998


Documentos

csolsona_pt1.pdf

519.8Kb PDF

csolsona_pt2.pdf

485.7Kb PDF

csolsona_pt3.pdf

748.3Kb PDF

Figura1.jpg

33.41Kb imagen JPEG

Figura2.jpg

35.79Kb imagen JPEG

Figura3.jpg

33.99Kb imagen JPEG

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)