Modelos de mujer en Catorze Vidas de Santas de la Orden del Císter de sor Ana Francisca Abarca de Bolea

Abstract

Les Catorze Vidas de Santas de la Orden del Císter de sor Ana Francisca Abarca de Bolea (1602-c.1686) se'ns presenta com un text formalment hagiogràfic amb deixos d’historiografia que podem entendre, a més con a manual d'educació de “princeses”. El seu estudi crític sincrònic ha permès analitzar el paradigma de dona proposat per l'autora de Casbas, des de diversos punts de vista. L’estudi se sustenta en l'enfocament semiòtic basat en la Pragmàtica literària i pren en consideració diverses aproximacions crítiques: d’una banda, la interpretació o hermenèutica anagògica o al·legòrica d’autores com E. Showalter, M. Barret, L. Robinson o I.M. Zavala, pertanyents a diferents corrents integrats en el què es denomina «crítica feminista», d’altra, la sociologia de la cultura de P. Bourdieu, a més de la crítica sociològica de J. Meizoz i l'estètica de la recepció de H. R. Jauss. L’enfocament hermenèutic ens ha permès analitzar els mecanismes amb què sor Ana Francisca aconsegueix una veu pròpia com a escriptora. Hem aplicat la sociologia de la cultura a l’estudi dels mecanismes per aconseguir el reconeixement de la societat i la crítica sociològica per aprofundir en l’estatut sociològic i la figura literària de l'autora. A través d’aquests enfocaments, determinem el grau de subversió de l’ obra i valorem si les Catorze Vidas i la seva autora mereixen un lloc al cànon literari neutre. Des de l'estètica de la recepció s'ha analitzat l'aplicació de la tipologia textual (juntament amb les fonts i els referents emprats per l'autora) i els recursos literaris pel que fa a la fidelitat respecte a la retòrica del moment. També hem tingut en compte la distància estètica o grau d'impressió de les Catorze Vidas als cercles de poder, intel·lectuals i eclesiàstics, d'una banda, i de l'altra a la societat del seu temps, a través de la proposta d'educació femenina que les vides de santes narrades plantegen. El patró femení proposat a l'obra analitzada és una dona per sobre de les classificacions tant socials com d'estat civil, que viu la seva espiritualitat de forma força lliure i al mateix nivell de transcendència que qualsevol home, també és una fèmina eloqüent i que rep educació, valor de millora i inclusió en els cercles de poder i intel·lectual, per a elles. Per mitjà d’aquests referents l'existència dels quals s'ajusta moltes vegades al model femení erasmista i la seva intenció reformista al sí de les ordes religioses a Espanya, l'autora ofereix un manual educatiu per a dones alhora que promociona l'orde cistercenc (en la seva branca femenina), contribueix a la causa de beatificació de Beatriu de Silva (l'última de les vides narrades) i s'autorreivindica dintre del seu entorn intel·lectual i social, així com al si de l'Església catòlica, on sembla que volia aconseguir la dignitat d'abadessa.

Las Catorze Vidas de Santas de la Orden del Císter de sor Ana Francisca Abarca de Bolea (1602-c.1686) se nos presenta como un texto formalmente hagiográfico con dejos de historiografía que podemos entender, además, como manual de educación de “princesas”. Su estudio crítico sincrónico ha permitido analizar el paradigma de mujer, propuesto por la autora de Casbas, desde varios puntos de vista. El estudio se sustenta en el enfoque semiótico basado en la Pragmática literaria y toma en consideración diferentes aproximaciones críticas: por un lado la interpretación o hermenéutica anagógica o alegórica de autoras como E. Showalter, M. Barret, L. Robinson o I. M.ª Zavala, pertenecientes a diferentes corrientes integradas en lo que se ha dado en denominar “crítica feminista”, por otro, la sociología de la cultura de P. Bourdieu, además de la crítica sociológica de J. Meizoz y la estética de la recepción de H. R. Jauss. El enfoque hermenéutico nos ha permitido analizar los mecanismos con los que sor Ana Francisca logra una voz propia como escritora. Hemos aplicado el análisis sociológico para el estudio de las estrategias aplicadas para lograr el reconocimiento social y la crítica sociológica para ahondar en el estatuto sociológico y la figura literaria de la autora. A través de estos enfoques determinamos el grado de subversión de la obra y valoramos si las Catorze Vidas y su autora merecen un lugar en el canon literario neutro. Desde la estética de la recepción, se ha analizado la aplicación de la tipología textual (junto con las fuentes y referentes manejadas por la escritora de Casbas) y los recursos literarios en lo tocante a su fidelidad con respecto a la retórica del momento. También hemos considerado la distancia estética o grado de impresión de las Catorze Vidas en los círculos de poder, intelectuales y eclesiásticos, así como en la sociedad de su tiempo, a través de la propuesta de educación femenina que las vidas de santas narradas plantean. El patrón femenino planteado en la obra analizada es una mujer por encima de las clasificaciones tanto sociales como de estado civil, que vive su espiritualidad de forma bastante libre y al mismo nivel de trascendencia que cualquier varón, también es una fémina elocuente y que recibe educación, valor de mejora e inclusión en los círculos de poder e intelectual, para ellas. Mediante estos referentes cuya existencia se ajusta, en muchas ocasiones, al modelo femenino erasmista y su intención reformista en el seno de algunas órdenes religiosas en España, sor Ana Francisca ofrece un manual educativo para mujeres, a la vez que promociona la orden cisterciense (en su rama femenina), contribuye a la causa de beatificación de Beatriz de Silva (la última de las vidas narradas) y se autorreivindica en su entorno intelectual y social, así como en el seno de la Iglesia católica, donde parece que deseaba lograr la dignidad de abadesa.

Sister Ana Francisca Abarca de Bolea's Catorze Vidas de Santas de la Orden del Císter, (1602-c.1686), is a formally hagiographic text with hints of historiography that can be read as an education manual for “princesses”.This work has let me analyse the model of woman shown in it. The method applied in this research has been synchronous for a critical study based on semiotic (literary pragmatics) positions and developed from various points of view: on the one hand, the anagogical or allegorical interpretation and hermeneutics of scholars such as E. Showalter, M. Barrett, L. Robinson, and I. M.ª Zavala, who belong to different schools of thought within what has come to be known as “feminist criticism”; on the other, P. Bourdieu’s sociology of culture, alongside J. Meizoz’s sociological critique and H. R. Jauss’s reception aesthetics. The hermeneutic approach has enabled an analysis of the mechanisms by which Sister Ana Francisca establishes her own authorial voice. We have applied sociological analysis to examine the strategies employed to attain social recognition and have drawn on sociological critique to explore the sociological status and literary figure of the woman author. Through these approaches, we determine the degree of subversion in the work and assess whether Las Catorze Vidas and its woman author deserve a place within the neutral literary canon. Reception aesthetics has facilitated an analysis of the textual typology (along with the sources and referents handled by the author) and the literary resources in terms of their fidelity concerning the rhetoric of the moment, in addition to the aesthetic distance or degree of impression of the Catorze Vidas not only in the circles of power, intellectuals and ecclesiastical but also in the society of their time through the proposal of female education that the lives of narrated saints raise. The feminine pattern proposed by this work is a woman above social classifications and marital status, who lives her spirituality quite freely and at the same level of transcendence as any men, she is also eloquent and cultivated. Education becomes a very important characteristic in the women saints’ lives and through them in the lives of women readers as it is a value of improvement and inclusion in the fields of power and intellect, for them.The collection of the lives of women saints whose education is closer to the Erasmist theories and its reformist intention within some religious orders in Spain means a feminine guide and the basis of an education manual for women. The nun from Casbas, through this work, also promotes her Cistercian Order (in its feminine branch), contributes to the cause of beatification of Beatriz de Silva (the last of the narrated lives) and vindicates herself in their intellectual and social environment, as well as within the Catholic Church, in which she wanted to achieve the dignity of Abbess.