Impacte de l'entrenament mitjançant simulació d'alta fidelitat en l'equip d'aturada cardiorespiratòria d'urgències a un hospital de tercer nivell

Abstract

Antecedents: L’atenció a l’aturada cardiorespiratòria (ACR) requereix una organització específica dins del servei d'urgències, de manera que permeti als responsables de la ressuscitació una optimització de les funcions i del temps per a assegurar els estàndards establerts. La simulació clínica no sols permet un entrenament i valoració de les habilitats tècniques (HT) específiques, sinó que també permet treballar de forma estandarditzada, formativa i avaluativa les habilitats no tècniques (HNT), traduint-se en una millora de l'assistència mèdica i seguretat per al pacient. L’objectiu principal va ser analitzar l’impacte de l’entrenament mitjançant simulació d'alta fidelitat de l’equip d’ACR d'urgències d'un hospital universitari de tercer nivell en els resultats de la gestió de l’ACR. Mètodes: Estudi quasiexperimental, sense grup control, prospectiu i unicèntric. Es va realitzar una valoració prèvia i posterior a un entrenament mitjançant simulació clínica, analitzant així l'impacte en l'atenció de l’ACR a urgències d'un Hospital Universitari de tercer nivell. Per la recollida de les dades es va fer servir l’escala TEAM per valorar el rendiment del treball en equip mitjançant les HNT. També es van crear i validar dos instruments de recollida de dades, l’escala MiG-ACR per mesurar les dades referents al maneig i gestió de l’ACR i l’escala PEP-ACR per avaluar la percepció de l’estrès per part dels professionals que assisteixen l’ACR. Resultats: Els valors globals de l’escala TEAM van augmentar de mitjana de 37,38 a 39,86(0,00) després de l’experiència en simulació sent aquest últim rendiment molt pròxim a excel·lent. Amb relació a l’escala MiG-ACR els resultats van augmentar de mitjana de 9,2 a 10,6(0,04) mantenint-se en la forquilla alta dels valors millorables de la gestió de l’ACR cap a una gestió òptima. Els resultats de l’escala PEP-ACR van disminuir de mitjana de 48,90 a 48,28(0,23) demostrant que la intervenció va reduir la percepció d’estrès dels professionals. Conclusions: La implementació d’un entrenament mitjançant simulació d’alta fidelitat en l’equip d’ACR d’urgències a un hospital de tercer nivell millora els resultats de gestió de l’ACR al rendiment del treball en equip mitjançant les habilitats no tècniques dels equips d’ACR, la qualitat de la gestió i maneig de l’ACR i la quantificació dels nivells d’estrès després d’un entrenament mitjançant simulació d’alta fidelitat.

Antecedentes: La atención a la parada cardiorespiratoria (PCR) requiere una organización específica dentro del servicio de urgencias, de forma que permita a los responsables de la resucitación una optimización de las funciones y del tiempo para asegurar los estándares establecidos. La simulación clínica no solo permite un entrenamiento y valoración de las habilidades técnicas (HT) específicas, sino que también permite trabajar de forma estandarizada, formativa y evaluativa las habilidades no técnicas (HNT), traduciéndose en una mejora de la asistencia médica y seguridad para el paciente. El objetivo principal fue analizar el impacto del entrenamiento mediante simulación de alta fidelidad del equipo de PCR de urgencias de un hospital universitario de tercer nivel en los resultados de la gestión de la PCR. Métodos: Estudio casi-experimental, sin grupo control, prospectivo y unicéntrico. Se realizó una valoración previa y posterior a un entrenamiento mediante simulación clínica, analizando así el impacto en la atención de la PCR en urgencias de un Hospital Universitario de tercer nivel. Para la recogida de los datos se usó la escala TEAM para valorar el rendimiento del trabajo en equipo mediante las HNT. También se crearon y validar dos instrumentos de recogida de datos, la escala MiG-ACR para medir los datos referentes al manejo y gestión de la PCR y la escala PEP-ACR para evaluar la percepción del estrés por parte de los profesionales que asisten el PCR. Resultados: Los valores globales de la escala TEAM aumentaron de media de 37,38 a 39,86(0,00) después de la experiencia en simulación siendo este último rendimiento muy próximo a excelente. Con relación en la escala MiG-ACR los resultados aumentaron de media de 9,2 a 10,6(0,04) manteniéndose en la zona alta de los valores mejorables de la gestión de la PCR hacia una gestión óptima. Los resultados de la escala PEP-ACR disminuyeron de media de 48,90 a 48,28(0,23) demostrando que la intervención redujo la percepción de estrés de los profesionales. Conclusiones: La implementación de un entrenamiento mediante simulación de alta fidelidad en el equipo de PCR de urgencias en un hospital de tercer nivel mejora los resultados de gestión de la PCR, el rendimiento del trabajo en equipo mediante las habilidades no técnicas de los equipos de PCR, la calidad de la gestión y manejo del PCR así como la cuantificación de los niveles de estrés después de un entrenamiento mediante simulación de alta fidelidad.

Background: Cardiopulmonary resuscitation (CPR) care requires a specific organization within the emergency department, to allow those responsible for resuscitation an optimization of functions and time to ensure the established standards. Clinical simulation not only allows training and assessment of specific technical skills (TS), but also allows standardized, formative, and evaluative work on non-technical skills (NTs), resulting in improved medical care and patient safety. The main objective was to analyze the impact of high-fidelity simulation training of the emergency CPR team of a tertiary university hospital on the results of CPR management. Methods: Quasi-experimental study, without control group, prospective and single center. A pre- and post-training assessment was carried out by means of clinical simulation, thus analyzing the impact on CPR care in the emergency department of a tertiary level university hospital. For data collection, the TEAM scale was used to assess teamwork performance by means of HNTs. Two data collection instruments were also created and validated, the ACR-Means scale to measure data on CPR management and the PEP-ACR scale to assess the perception of stress by the professionals attending the CPR. Results: The overall values of the TEAM scale increased on average from 37.38 to 39.86 (0,00) after the simulation experience, the latter performance being very close to excellent. In relation to the MiG-ACR scale, the results increased on average from 9.2 to 10.6 (0,04) while remaining in the high fork of the improvable values of CPR management towards optimal management. The results of the PEP-ACR scale decreased on average from 48.90 to 48.28 (0,23) demonstrating that the intervention reduced the professionals' perception of stress. Conclusions: The implementation of high-fidelity simulation training in the emergency CPR team at a tertiary hospital improves CPR management outcomes to teamwork performance through non-technical skills of CPR teams, quality of CPR management and handling, and quantification of stress levels after high-fidelity simulation training.