Impacte d'una intervenció per a la optimització de l'ús d'antibiótics a la unitat d'hospitalització domiciliària

Abstract

Els programes d'Optimització d'Antibiòtics (PROA) han sorgit com a resposta a l'augment global de la resistència als antibiòtics. El tractament antibiòtic endovenós domiciliari (TADE) és un procediment segur i eficaç. Les controvèrsies entre el model TADE i el PROA sorgeixen a l'hora de triar el tractament antimicrobià. Existeix el risc de prioritzar l'adequació de l'administració al model d’Hospitalització a domicili ,en lloc de seleccionar l'antibiòtic efectiu amb l'espectre més estret. Aquest estudi va avaluar l'efectivitat d'una intervenció per millorar l'ús d'antibiòtics a la Unitat d'Hospitalització a Domicili (HAD) de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. (HUGTIP). Es va realitzar un estudi prospectiu d'intervenció dels pacients als quals es va sol·licitar ingrés a l’HAD per TADE durant un període d'un any (maig 2016 a juny 2017, inclòs). Els pacients van ser avaluats per la referent en malalties infeccioses de l’HAD, seguint les guies nacional i hospitalària del PROA. Es van registrar prospectivament les dades sociodemogràfiques, el tipus d’infecció, el règim de tractament i els resultats per a aquests pacients. Es van comparar els resultats amb una cohort històrica (juliol 2011 a maig 2016). En el període d’intervenció es van avaluar un total de 341 interconsultes de pacients candidats a TADE. En 90 pacients (26%) no es va considerar indicat el TADE i es va rebutjar l’ingrés a l’HAD. Van ingressa a l’HAD 251 pacients. D’aquests, el tractament antibiòtic es va desescalar o es va ajustar al tipus d’infecció i resultats microbiològics en 49 pacient (19,5%). Es van comparar els pacients tractats amb TADE a l’HAD durant el període d'intervenció (251casos) amb la cohort històrica preintervenció (1542 casos). L'anàlisi no va revelar diferències estadísticament significatives en les característiques sociodemogràfiques ni l'índex de comorbiditat de Charlson. En el període d’intervenció van augmentar significativament els ingressos procedents d’urgències, el percentatge d’infeccions urinàries i d’infeccions per MR en relació al període preintervenció. En canvi, van disminuir significativament els ingressos procedents de l’àrea quirúrgica. En el període d’intervenció es va incrementar de manera significativa la seqüenciació del tractament antibiòtic a via oral en comparació amb el període preintervenció (55,7% vs 41,6%). Durant els dos períodes analitzats, no es van observar diferencies significatives en el percentatge de curació ni en el de reingressos hospitalaris dins dels 30 dies posteriors a l'alta; ara bé durant el període d'intervenció, es va registrar un menor percentatge de retorn hospitalari no planificat. 2

Durant el període d’intervenció la durada de l’ingrés a l’hospital es va reduir en 2,02 dies, i a l’HAD en 4,98 dies. La durada total del tractament amb antibiòtics intravenosos, també va disminuir durant el període d’intervenció. Essent de 1,42 dies menys a l’hospital i de 3,2 dies menys a l’HAD. També es va observar una reducció en el percentatge d'efectes adversos greus i de complicacions de la via en forma de flebitis. Els dies d'hospitalització estalviats van suposar un estalvi de costos estimat de 595 ? per pacient en hospitalització convencional i de 602,8 ? a l’HAD. Els 90 pacients no admesos a l’HAD es van comparar amb el grup de 251 pacients admesos al programa TADE. No es van identificar diferències significatives en les característiques sociodemogràfiques ni l'Índex de comorbiditat de Charlson. L’èxit del tractament va ser favorable en ambdós grups. D'altra banda, l'estalvi hipotètic dels pacients no admesos va ser de 69.567 ?. La valoració i seguiment per part d'un referent en malalties infeccioses dels pacients candidats a TADE és una manera eficaç de limitar l'ús inadequat d'antibiòtics parenterals, mantenint la qualitat assistencial i millorant la gestió de recursos.

Los Programas de Optimización de Antibióticos (PROA) han surgido como respuesta al aumento global de la resistencia a los antibióticos. El tratamiento antibiótico intravenoso domiciliario (TADE) es un procedimiento seguro y eficaz. Las controversias entre el modelo TADE y el PROA surgen a la hora de elegir el tratamiento antimicrobiano. Existe el riesgo de priorizar la adecuación de la administración al modelo de HAD, en lugar de seleccionar el antibiótico efectivo con el espectro más reducido. Evaluamos la efectividad de una intervención para mejorar el uso de antibióticos en la HAD del Hospital Universitario Germans Trias i Pujol. Se realizó un estudio prospectivo de intervención en pacientes candidatos a ingreso en la HAD para TADE desde mayo de 2016 a junio de 2017, inclusive. Los pacientes fueron evaluados por la referente en enfermedades infecciosas de la HAD, siguiendo las guías nacional y hospitalaria del PROA. Se registraron prospectivamente los datos sociodemográficos, el tipo de infección, el tratamiento y los resultados clínicos .Se compararon los resultados con una cohorte histórica (de julio de 2011 a mayo de 2016). En el período de intervención se evaluaron un total de 341 interconsultas de pacientes candidatos a TADE. En 90 pacientes (26%) no se consideró indicado el TADE y se rechazó el ingreso en la HAD. Ingresaron en la HAD 251 pacientes. De estos, el tratamiento antibiótico fue desescalado o ajustado al tipo de infección y a los resultados microbiológicos en 49 pacientes (19,5%). Se compararon los pacientes tratados con TADE en la HAD durante el período de intervención (251 casos) con la cohorte histórica preintervención (1542 casos). El análisis no reveló diferencias estadísticamente significativas en las características sociodemográficas ni en el índice de comorbilidad de Charlson. Durante el período de intervención, aumentaron significativamente los ingresos procedentes de urgencias, y el porcentaje de infecciones urinarias y de infecciones por microorganismos multirresistentes , en comparación con el período preintervención. Por otro lado, disminuyeron significativamente los ingresos procedentes del área quirúrgica. En el período de intervención, se incrementó de manera significativa la secuenciación del tratamiento antibiótico a vía oral en comparación con el período preintervención (55,7% vs 41,6%). Durante ambos períodos analizados, no se observaron diferencias significativas en el porcentaje de curación ni en la tasa de reingresos hospitalarios dentro de los 30 días posteriores al alta; sin embargo, durante el período de intervención se registró un menor porcentaje de retornos hospitalarios no planificados. Durante el período de intervención, la duración del ingreso hospitalario se redujo en 2,02 días y en la HAD en 4,98 días. La duración total del tratamiento con antibióticos intravenosos también disminuyó durante el período de intervención: 1,42 días menos en el hospital y 3,2 días menos en la HAD. También se observó una reducción en el porcentaje de efectos adversos graves y de complicaciones relacionadas con la vía intravenosa, como flebitis. Los días de hospitalización evitados supusieron un ahorro de costes estimado de 595 ? por paciente en hospitalización convencional y de 602,8 ? en la HAD. Los 90 pacientes no admitidos en la HAD se compararon con el grupo de 251 pacientes admitidos en el programa TADE. No se identificaron diferencias significativas en las características sociodemográficas ni en el índice de comorbilidad de Charlson. El éxito del tratamiento fue favorable en ambos grupos. Por otro lado, el ahorro hipotético derivado de los pacientes no admitidos fue de 69.567 ?. La valoración y el seguimiento por parte de un referente en enfermedades infecciosas de los pacientes candidatos a TADE es una manera eficaz de limitar el uso inadecuado de antibióticos parenterales, manteniendo la calidad asistencial y mejorando la gestión de recursos.

Antibiotic Stewardship Programs (ASP) have emerged in response to the global rise in antibiotic resistance. Outpatient parenteral antimicrobial therapy (OPAT) is a safe and effective procedure. However, controversies between the OPAT model and PROA arise when selecting antimicrobial treatment. There is a risk of prioritizing administration suitability for hospital at Home (HaH) model over selecting the most effective antibiotic with the narrowest spectrum. This study evaluated the effectiveness of an intervention aimed at improving antibiotic use in the HaH unit of the Germans Trias i Pujol University Hospital (HUGTIP). A prospective interventional study was conducted on patients admitted to HaH for OPAT over a one-year period (May 2016 to June 2017). Patients were evaluated by an infectious diseases specialist from the HaH following national and hospital ASP guidelines. Sociodemographic data, treatment regimen, and patient outcomes were prospectively recorded. The results were compared with a historical cohort (July 2011 to May 2016). During the intervention period, a total of 341 patient referred for OPAT admission were evaluated. In 90 patients (26%), OPAT was deemed inappropriate, and admission to the HaH was declined. A total of 251 patients were admitted. Among them, antibiotic treatment was de-escalated or adjusted based on infection type and microbiological results in 49 patients (19.5%). Patients treated with HaH during the intervention period (251 cases) were compared with the pre-intervention historic cohort (1542 cases). The analysis revealed no statistically significant differences in sociodemographic characteristics or Charlson comorbidity index. During the intervention period, admissions from Emergency Departments significantly increased, while surgical department admissions decreased. There was also an increase in urinary tract infections and infections caused by multidrug-resistant microorganisms. During the intervention period, the sequential switch to oral antibiotic therapy increased (55.7% vs. 41.6% in the pre-intervention period). No significant differences were observed in the cure rate or the number of hospital readmissions within 30 days post-discharge, except that the intervention period showed a lower rate of unplanned hospital returns. During the intervention period, hospital stay duration was reduced by 2.02 days, and HaH stay by 4.98 days. The total duration of intravenous antibiotic treatment also decreased, with a reduction of 1.42 days in the hospital and 3.2 days in the HaH. 4 Additionally, there was a decrease in the incidence of severe adverse effects and catheter-related complications, such as phlebitis. The hospital days saved resulted in an estimated cost savings of ?595 per patient in conventional hospitalization and ?602.8 in HaH. The 90 patients not admitted to the HaH were compared with the 251 patients included in the OPAT program. No significant differences were identified in sociodemographic characteristics or Charlson comorbidity index. Non-OPAT patients had a higher incidence of respiratory infections, while OPAT-admitted patients exhibited a higher incidence of MDR infections. Treatment success was favorable in both groups. Additionally, the estimated hypothetical savings for patients not admitted amounted to ?69,567. The evaluation and follow-up of OPAT candidates by an infectious diseases specialist, following ASP guidelines, is an effective strategy to limit the inappropriate use of parenteral antibiotics while maintaining care quality and optimizing resource management.