La gestión de las interacciones orales entre estudiantes de español como lengua adicional en un curso semi-gamificado

Abstract

[spa] Esta investigación cualitativa presenta un estudio de caso instrumental sobre la gestión de la interacción oral entre estudiantes durante un curso semi-gamificado en una clase de español como lengua adicional. El estudio se enriquece con el análisis de la retroalimentación escrita destinada a la gestión de la interacción oral y su posible trascendencia en las acciones interaccionales de los estudiantes. Por tanto, objetivo del trabajo es doble: estudiar cómo se caracteriza la gestión de la interacción oral entre estudiantes en el aula y examinar la posible trascendencia de una retroalimentación escrita específica para esta gestión. Para desarrollar el estudio nos enmarcamos en el marco teórico del Análisis de la Conversación (AC), situándonos en la línea de los trabajos que analizan las interacciones orales producidas en el aula que gestionan los estudiantes. Además, complementamos la base teórica con investigaciones sobre el papel de la retroalimentación en la gestión de la interacción oral por parte de los aprendientes. Siguiendo los parámetros específicos del AC como metodología de investigación, se analiza la gestión de las interacciones orales entre aprendientes grabadas en una clase de español como lengua adicional de la Universidad de Glasgow, con un nivel A2. Este análisis permite caracterizar la organización de la toma del turno de habla por parte de los estudiantes y conocer los recursos que emplean para gestionar las interacciones. Asimismo, se examinan los comentarios escritos de retroalimentación, proporcionados a partir de diferentes medios y destinados a valorar la gestión que los estudiantes realizan de la interacción oral, utilizando el Análisis Temático (AT) como técnica metodológica para identificar patrones y recurrencias. Finalmente, se combinan los dos análisis para determinar la trascendencia de la retroalimentación en la gestión de las interacciones orales. Los resultados del análisis de la gestión de las interacciones demuestran una clara orientación al contexto pedagógico en el que estas se producen. Los tipos de turnos más comunes incluyen la autoselección de hablantes para tomar la palabra y producir una contribución o generar un turno de muestra de escucha o entendimiento. No obstante, la selección de otros posibles hablantes mediante diferentes tipos de preguntas también es una práctica recurrente en los datos obtenidos. Con respecto a los recursos interaccionales empleados, el estudio revela que los aprendientes gestionan sus interacciones de manera autónoma a pesar de su limitado nivel de

competencia en español. Son capaces de generar acciones pertinentes y movilizar recursos lingüísticos adecuados para producir contribuciones contingentes, seleccionar a otros hablantes, resolver lapsos, demostrar escucha y entendimiento, y mantener la interacción. En lo que respecta a las características de la retroalimentación escrita, se observa una tendencia a describir las acciones que hacen bien y a destacar en forma de feedforward los recursos interaccionales que no han utilizado o que deben movilizar con mayor frecuencia para cumplir los objetivos interaccionales de las actividades propuestas. Además, se ha constatado que los comentarios se centran en la utilización de preguntas para seleccionar a otros hablantes, la necesidad de extender turnos previos y demostrar que sus contribuciones se orientan a lo que otros participantes han dicho y, finalmente, en la importancia de producir muestras de escucha y entendimiento. Por último, los resultados del análisis de la trascendencia de la retroalimentación ilustran que la interpretación que hacen los estudiantes del objetivo de la actividad es lo que más influye en la gestión que realizan y en la posible trascendencia de dicha retroalimentación. Sin embargo, se evidencia que la retroalimentación trasciende a lo largo del curso, orientando a los estudiantes tanto hacia el contexto como hacia lo que ocurre en la interacción en el momento en el que se produce, promoviendo así la movilización de recursos interaccionales para demostrar esta doble orientación.

[cat] Aquesta investigació qualitativa presenta un estudi de cas instrumental sobre la gestió de la interacció oral entre estudiants durant un curs semi-gamificat en una classe d'espanyol com a llengua addicional. L'estudi s'enriqueix amb l'anàlisi de la retroalimentació escrita destinada a la gestió de la interacció oral i la transcendència possible en les accions interaccionals dels estudiants. Per tant, l’objectiu del treball és doble: estudiar com es caracteritza la gestió de la interacció oral entre estudiants a l'aula i examinar la possible transcendència de retroalimentació escrita específica per a aquesta gestió. Per desenvolupar l'estudi ens emmarquem en el marc teòric de l'Anàlisi de la Conversa (AC), situant-nos a la línia dels treballs que analitzen les interaccions orals produïdes a l'aula que gestionen els estudiants. A més, complementem la base teòrica amb investigacions sobre el paper de la retroalimentació en la gestió de la interacció oral per part dels aprenents. Seguint els paràmetres específics de l'AC com a metodologia de recerca, s'analitza la gestió de les interaccions orals entre aprenents enregistrades en una classe d’espanyol com a llengua addicional de la Universitat de Glasgow, amb un nivell A2. Aquesta anàlisi permet caracteritzar l’organització de la presa del torn de parla per part dels estudiants i conèixer els recursos que utilitzen per gestionar les interaccions. Així mateix, s'examinen els comentaris escrits de retroalimentació, proporcionats a partir de diferents mitjans i destinats a valorar la gestió que els estudiants fan de la interacció oral, usant l'Anàlisi Temàtica (AT) com a tècnica metodològica per identificar patrons i recurrències. Per acabar, es combinen les dues anàlisis per determinar la transcendència de la retroalimentació en la gestió de les interaccions orals. Els resultats de l'anàlisi de la gestió de les interaccions demostren una clara orientació al context pedagògic en què aquestes es produeixen. Els tipus de torns més comuns inclouen l'autoselecció de parlants per prendre la paraula i produir una contribució o generar un torn de mostra d'escolta o entesa. Tot i això, la selecció d'altres possibles parlants mitjançant diferents tipus de preguntes també és una pràctica recurrent en les dades obtingudes. Pel que fa als recursos interaccionals emprats, l'estudi revela que els aprenents gestionen les seves interaccions de manera autònoma malgrat el seu nivell de competència limitat en espanyol. Són capaços de generar accions pertinents i mobilitzar recursos lingüístics adequats per produir contribucions contingents, seleccionar altres parlants, resoldre lapses, demostrar escolta i enteniment, i mantenir la interacció.

Pel que fa a les característiques de la retroalimentació escrita, s'observa una tendència a descriure les accions que fan bé i a destacar en forma de feedforward els recursos interaccionals que no han utilitzat o que han de mobilitzar més sovint per complir els objectius interaccionals de les activitats proposades. A més, s'ha constatat que els comentaris se centren en la utilització de preguntes per seleccionar altres parlants, la necessitat d'estendre torns previs i demostrar que les seves contribucions s'orienten al que han dit altres participants i, finalment, en la importància de produir mostres d'escolta i entesa. Finalment, els resultats de l'anàlisi de la transcendència de la retroalimentació il·lustren que la interpretació que fan els estudiants de l'objectiu de l'activitat és el que influeix més en la gestió que realitzen i en la possible transcendència d'aquesta retroalimentació. Tot i això, s'evidencia que la retroalimentació transcendeix al llarg del curs, orientant els estudiants tant cap al context com cap al que passa en la interacció en el moment en què es produeix, promovent així la mobilització de recursos interaccionals per demostrar aquesta doble orientació.

[eng] This qualitative research presents an instrumental case study on the management of peer oral interactions within a semi-gamified course in a Spanish as an Additional Language class. The study is further enhanced by an analysis of written feedback aimed at the management of oral interaction and its potential impact on students' interactional behaviours. Consequently, the study has a dual objective: to examine how the management of peer oral interaction is characterized in the classroom, and to explore the potential impact of specific written feedback. To inform this study, the study adheres to the theoretical framework of Conversation Analysis (CA), aligning with prior research that analyses peer oral interactions in the classroom. Additionally, theoretical foundation is supplemented by studies that examine the role of feedback in the management of learners' oral interactions. Following the specific parameters of CA as a research methodology, we analyse the management of peer oral interactions recorded in a Spanish as an Additional Language class at the University of Glasgow with students at the A2 proficiency level. This analysis allows for a characterization of how learners organize their turn-taking and an understanding of the resources they use to manage their interactions. Written feedback, provided through different media and intended to assess students' management of oral interactions, is also examined using Thematic Analysis (TA) to identify patterns and recurrences. Finally, the two analyses are combined to determine the impact of feedback on the management of peer oral interactions. The results of the interaction management analysis reveal a clear orientation to the pedagogical context in which the interactions occur. The most common types of turn-taking involve self-selection to take the floor and contribute or demonstrate listenership. However, the selection of other possible speakers through different types of questions is also a frequent feature of the data. Regarding the interactional resources employed, the study demonstrates that learners manage their interactions independently, despite their limited proficiency in Spanish. They generate relevant actions and employ appropriate linguistic resources to produce contingent contributions, select other speakers, resolve lapses, demonstrate listenership and understanding, and keep the interaction.

In terms of the characteristics of the written feedback, the analysis reveals a tendency to describe the actions they perform well, while also providing feedforward to highlight the interactional resources that were not used or that need to be mobilized more effectively to achieve the interactional objectives of the activities. Furthermore, the most frequently mentioned feedback refers to the use of questions to select other speakers, the need to extend prior turns and demonstrate that contributions are aligned with previous statements made by other participants, and, finally, the need to demonstrate listenership and understanding. Lastly, the analysis of feedback’s impact illustrates that students' interpretation and understanding of the activity's objectives is the most influential factor in shaping their management of peer oral interactions and in the potential significance of feedback. Nevertheless, feedback plays a significant role throughout the course, guiding students in orienting their contributions toward both the context of the interaction and the ongoing discourse, while also encouraging the activation of interactional resources to support this dual orientation.