«Infancias activistas» y sus capacidades colectivas políticoepistémicas en la esfera adultocrática: una propuesta desde el enfoque de las capacidades

Abstract

[spa] Esta disertación plantea una revisión crítica orientada a resignificar las infancias bajo el concepto de «infancias activistas», con el objetivo de cuestionar y transformar las estructuras adultocéntricas que, históricamente, han moldeado la conceptualización y el tratamiento de la niñez. La noción de «infancias activistas» emerge como una respuesta urgente a la necesidad de reconocer a niños, niñas y adolescentes no solo como sujetos en desarrollo con derechos y voz propia, sino como agentes epistémicos y políticos, dotados de capacidades colectivas para incidir activamente en la vida social. A lo largo de la historia, la infancia ha sido definida desde una perspectiva reduccionista, marcada por roles de género binarios y expectativas adultocéntricas que han relegado a la niñez a una posición de subordinación y pasividad. Esta visión restrictiva, arraigada en paradigmas socioculturales, ha perpetuado representaciones estereotipadas que impactan negativamente en la educación, la política y la cotidianidad de niños y niñas. Ante este escenario, resulta imperativo trascender estas barreras y avanzar hacia una comprensión más inclusiva y equitativa de la infancia, donde se reconozca a los menores como sujetos activos de cambio, es decir, como agentes capaces de desafiar los órdenes establecidos. El concepto de «infancias activistas» se erige como una alternativa transformadora: no solo valida la capacidad de agencia infantil, sino que también interpela y amplía las nociones tradicionales de participación política. En lugar de circunscribir lo político y lo epistémico al dominio exclusivo de los adultos, esta propuesta reivindica un enfoque pluralista que reconozca las múltiples formas en que niños, niñas y adolescentes intervienen en la democracia a través del activismo. Es crucial subrayar que esta perspectiva no homogeniza a la niñez ni reduce su activismo a un apéndice de agendas adultas; por el contrario, celebra su diversidad, su

autodeterminación emergente y las prácticas creativas mediante las cuales interpretan y transforman su entorno. La estructura del texto refleja la evolución de esta propuesta. En primer lugar, se analiza críticamente la construcción histórica de la infancia, examinando cómo los enfoques tradicionales han condicionado la percepción y el trato hacia niños y niñas. Posteriormente, se incorpora el enfoque de las capacidades —reinterpretado desde una perspectiva infantil— como marco normativo para deconstruir narrativas pasivas y cimentar el andamiaje teórico de las «infancias activistas», enfatizando su agencia epistémica y política. Finalmente, se desarrolla esta propuesta ilustrando cómo niños, niñas y adolescentes han participado de manera disruptiva en la esfera pública —desde movimientos climáticos—, desafiando no solo estructuras de poder, sino también los límites impuestos a su reconocimiento como sujetos políticos con plena legitimidad. En síntesis, esta disertación no solo busca visibilizar el protagonismo político de la niñez, sino también replantear las bases epistemológicas desde las que entendemos su lugar en la sociedad. Las «infancias activistas» no son una metáfora, sino una realidad que exige repensar la democracia y la justicia desde una perspectiva intergeneracional.

[cat] Aquesta dissertació planteja una revisió crítica orientada a resignificar les infàncies sota el concepte d’«infàncies activistes», amb l’objectiu de qüestionar i transformar les estructures adultocèntriques que, històricament, han modelat la conceptualització i el tractament de la infantesa. La noció d’«infàncies activistes» emergeix com una resposta urgent a la necessitat de reconèixer infants i adolescents no només com a subjectes en desenvolupament amb drets i veu pròpia, sinó també com a agents epistèmics i polítics, dotats de capacitats col·lectives per incidir activament en la vida social. Al llarg de la història, la infantesa ha estat definida des d’una perspectiva reduccionista, marcada per rols de gènere binaris i expectatives adultocèntriques que han relegat els infants a una posició de subordinació i passivitat. Aquesta visió restrictiva, arrelada en paradigmes socioculturals, ha perpetuat representacions estereotipades que impacten negativament en l’educació, la política i la quotidianitat dels nens i nenes. Davant d’aquest escenari, és imperatiu transcendir aquestes barreres i avançar cap a una comprensió més inclusiva i equitativa de la infantesa, on es reconegui els infants com a subjectes actius de canvi, és a dir, com a agents capaços de desafiar els ordres establerts. El concepte d’«infàncies activistes» s’erigeix com una alternativa transformadora: no només valida la capacitat d’agència infantil, sinó que també interpel·la i amplia les nocions tradicionals de participació política. En lloc de circumscriure allò polític i epistèmic al domini exclusiu dels adults, aquesta proposta reivindica un enfocament pluralista que reconegui les múltiples formes en què infants i adolescents intervenen en la democràcia mitjançant l’activisme. És crucial subratllar que aquesta perspectiva no homogeneïtza la infantesa ni redueix el seu activisme a un apèndix d’agendes adultes; al contrari, celebra la seva diversitat, la seva

autodeterminació emergent i les pràctiques creatives mitjançant les quals interpreten i transformen el seu entorn. L’estructura del text reflecteix l’evolució d’aquesta proposta. En primer lloc, s’analitza críticament la construcció històrica de la infantesa, examinant com els enfocaments tradicionals han condicionat la percepció i el tracte envers els infants. Posteriorment, s’incorpora l’enfocament de les capacitats —reinterpretat des d’una perspectiva infantil— com a marc normatiu per deconstruir narratives passives i fonamentar l’andamiatge teòric de les «infàncies activistes», tot subratllant-ne l’agència epistèmica i política. Finalment, es desenvolupa aquesta proposta il·lustrant com infants i adolescents han participat de manera disruptiva en l’esfera pública —des dels moviments climàtics—, desafiant no només estructures de poder, sinó també els límits imposats al seu reconeixement com a subjectes polítics amb plena legitimitat. En síntesi, aquesta dissertació no només busca visibilitzar el protagonisme polític de la infantesa, sinó també replantejar les bases epistemològiques des de les quals entenem el seu lloc a la societat. Les «infàncies activistes» no són una metàfora, sinó una realitat que exigeix repensar la democràcia i la justícia des d’una perspectiva intergeneracional.

[eng] This dissertation proposes a critical review aimed at redefining childhoods through the concept of «activist children», with the objective of challenging and transforming the adult-centric structures that have historically shaped the conceptualisation and treatment of children. The notion of «activist children» emerges as an urgent response to the need to recognise children and adolescents not merely as subjects in development with rights and their own voice, but as epistemic and political agents, endowed with collective capacities to actively influence social life. Throughout history, childhood has been defined through a reductionist lens, marked by binary gender roles and adult-centric expectations that have relegated children to a position of subordination and passivity. This restrictive vision, entrenched in sociocultural paradigms, has perpetuated stereotypical representations that negatively impact children’s education, political engagement, and daily lives. Faced with this scenario, it is imperative to transcend these barriers and advance towards a more inclusive and equitable understanding of childhood, where minors are recognised as active agents of change — that is, as actors capable of challenging established orders. The concept of «activist children» stands as a transformative alternative: it not only validates children’s capacity for agency but also interrogates and expands traditional notions of political participation. Rather than confining the political and epistemic realms to the exclusive domain of adults, this proposal advocates for a pluralistic approach that acknowledges the multiple ways in which children and adolescents engage in democracy through activism. Crucially, this perspective does not homogenise childhood or reduce its activism to an appendage of adult

agendas; instead, it celebrates their diversity, emergent self-determination, and the creative practices through which they interpret and transform their environments. The structure of the text reflects the evolution of this proposal. Firstly, it critically analyses the historical construction of childhood, examining how traditional approaches have conditioned perceptions and treatment of children. Subsequently, it incorporates the capabilities approach —reinterpreted from a child-centred perspective— as a normative framework to deconstruct passive narratives and establish the theoretical underpinnings of «activist children», emphasising their epistemic and political agency. Finally, the proposal is developed by illustrating how children and adolescents have participated disruptively in the public sphere — from climate movements to demands for educational equity — challenging not only power structures but also the limits imposed on their recognition as legitimate political subjects. In summary, this dissertation seeks not only to highlight the political protagonism of children but also to re-examine the epistemological foundations through which we understand their place in society. «Activist children» are not a metaphor but a reality that demands rethinking democracy and justice from an intergenerational perspective.