Las Prácticas restaurativas y el compromiso estudiantil en contextos de conflicto armado: estudio de caso en los centros de secundaria de Cali, Colombia

Abstract

Els conflictes armats generen un gran desafiament per als entorns educatius actuals. Les pràctiques restauratives i el compromís escolar es presenten com una alternativa per mitigar els efectes de la pèrdua del teixit social, les fractures en les relacions personals i la salut física i mental dels estudiants de secundària. Tot això, pot generar un clima escolar més adequat a les escoles que experimenten aquests fenòmens. Encara que encara hi ha moltes bretxes en aquest camp investigatiu. Aquest estudi de cas utilitza una metodologia quantitativa, recolzada en un qüestionari validat, estructurat per dos factors i sis subfactors. S'estudien tretze variables amb una mostra de (N = 204) estudiants: dones (49,1%) i homes (50,9 %), amb un rang d'edat d'entre els 14-15 anys (41,1%), pertanyents a dos models educatius: flexibles (55,8%) i Cal·laires de Cala, de 44,1% a 44,1%. Els resultats de l'anàlisi bivariada van mostrar dades significatives en algunes de les relacions com ara: el perfil dels estudiants, les aspiracions a futur i els seus objectius, així com entre els estudiants i els professors. D'altra banda, cal ressaltar les relacions que s'estableixen entre alguns subfactors que, encara que no van mostrar significativitat, són vitals en el procés educatiu. D'aquesta manera, s'amplia la necessitat sobre la pertinència de les intervencions restauratives en contextos de conflictes armats.

Los conflictos armados generan un gran desafío para los entornos educativos actuales. Las prácticas restaurativas y el compromiso escolar se presentan como una alternativa para mitigar los efectos de la pérdida del tejido social, las fracturas en las relaciones personales y sobre la salud física y mental de los estudiantes. Generando un clima escolar más adecuado en las escuelas que experimentan estos fenómenos. Aunque aún existen muchas brechas en este campo investigativo. Este estudio de caso aborda una metodología cuantitativa, apoyada en un cuestionario validado, estructurado por dos factores, seis subfactores y trece variables con una muestra de (N = 204) estudiantes, mujeres (49%) y hombres (50%), con un rango de edad de entre los 14 -15 años (41%), pertenecientes a modelos educativos flexibles (55%) y modelos regulares (44%) de 11 escuelas de secundaria públicas de Santiago de Cali, Colombia. Los resultados del análisis bivariado mostraron datos significativos en algunas las relaciones como: el perfil de los estudiantes y las aspiraciones a futuro y sus objetivos, asimismo entre los estudiantes y los profesores. Por otro lado, se resalta las relaciones que se establecen entre algunos subfactores que, aunque no mostraron significatividad, son vitales en el proceso educativo. De esta forma se amplía el debate sobre la pertinencia de las intervenciones restaurativas en el contexto escolar.

Armed conflicts pose a major challenge to current educational environments. Restorative practices and school engagement are presented as an alternative to mitigate the effects of the loss of social fabric, fractures in personal relationships, and the physical and mental health of secondary school students. All of this can generate a more supportive school climate in schools experiencing these phenomena. However, many gaps remain in this field of research. This case study uses a quantitative methodology, supported by a validated questionnaire structured by two factors and six subfactors. Thirteen variables are studied with a sample of (N = 204) students: female (49.1%) and male (50.9%), ranging in age from 14 to 15 years (41.1%), belonging to two educational models: flexible (55.8%) and regular (44.1%) in 11 public secondary schools in Santiago de Cali, Colombia. The results of the bivariate analysis showed significant data in some of the relationships, such as student profile, future aspirations, and goals, as well as between students and teachers. Furthermore, the relationships established between some subfactors were highlighted. Although not significant, they are vital to the educational process. This highlights the need for the relevance of restorative interventions in contexts of armed conflict.