Explanation and analysis of the Islamic Republic of Iran's cultural policy in regard to ancient Persian civilization Achaemenid era

Abstract

La revolució de 1979 a l’Iran i l’establiment de la República Islàmica van posar fi a uns 2500 anys de monarquia. El present projecte pretén donar llum sobre les lleis i l’elaboració de polítiques de la República Islàmica, així com l’enfocament de les organitzacions estatals en l’àmbit de la cultura. L’enfocament de la República Islàmica com a govern islàmic cap a les antigues civilitzacions iranianes, especialment els aquemènides, indica fins a quin punt el govern ha fet ús de les capacitats de diferents sectors per protegir, reparar i introduir l’art i la civilització antiga iranians. Aquest estudi pretén desenvolupar una interfície d’interacció entre pensament i acció per identificar solucions per millorar les condicions existents pel que fa a l’estructura de la política cultural de l’IRI i oferir un nou mètode de suport perquè el país es beneficiï, de manera més tangible, del potencial. avantatges de l’antiga civilització iraniana. Aquest estudi utilitza un mètode qualitatiu i empra un enfocament descriptiu i analític per a la recollida de dades mitjançant una combinació de diversos mètodes. Per recollir informació es van utilitzar dos mètodes de recerca bibliotecària (documents i escrits dels aquemènides i documents relacionats amb les polítiques culturals de la república islàmica) i entrevistes profundes (a directius i professors de cultura, arts i mitjans de comunicació, arqueologia i sociologia). En una primera fase, es van revisar els documents, llibres i articles aigües amunt i avall relacionats amb la política cultural de l’IRI. Va utilitzar les seccions de suport de l’antic Iran al govern com a mostra d’estudi. En la segona etapa, es van entrevistar alts directius i intel·lectuals culturals com a personatges influents. Els subjectes de la mostra es van seleccionar mitjançant mostres no aleatòries (propòsits) i amb criteri. Els resultats d’aquesta investigació demostren que la república islàmica és un oponent de les antigues civilitzacions iranianes per les raons que es descriuen a continuació: - La revolució islàmica que va portar a l’establiment de la República Islàmica va ser una revolució contra el règim de Pahlavi, que era descendent de les antigues civilitzacions iranianes. - L’ús d’antics símbols iranians, especialment els aquemènides, per part dels grups d’oposició de la República Islàmica - La prioritat donada a l’exportació de la Revolució Islàmica, la promoció del pensament xiïta i la despesa dels pressupostos per a ella ha fet que es presti menys atenció a l’antiga civilització de l’Iran. Tanmateix, quan era en interès del govern, es va prestar més atenció a l’antiga civilització de l’Iran. A partir de les conclusions d’aquest estudi, es podrien fer alguns suggeriments. Per crear una identitat coherent, aconseguir un desenvolupament econòmic sostenible i convertir l’Iran en un centre turístic utilitzant la capacitat de la civilització de l’antiga Pèrsia, la República Islàmica i els seus oponents haurien d’acabar amb la polarització entre l’Iran islàmic i l’antiga Pèrsia. A més, les autoritats de la República Islàmica haurien de fer una distinció entre el govern Pahlavi, que donava suport a la civilització aquemènida, i les relíquies i la cultura de la civilització aquemènida. Finalment, però no menys important, la modificació del sistema educatiu podria comportar alguns desenvolupaments positius en la protecció, restauració i introducció de l’antic patrimoni de l’Iran.

La revolución de 1979 en Irán y el establecimiento de la República Islámica pusieron fin a unos 2500 años de monarquía. El presente proyecto tiene como objetivo arrojar luz sobre las leyes y la formulación de políticas de la República Islámica, así como la perspectiva adoptada por las organizaciones estatales en el ámbito de la cultura. El enfoque de la República Islámica como un gobierno islámico hacia las antiguas civilizaciones iraníes, especialmente las aqueménidas, indica hasta qué punto el gobierno ha hecho uso de las capacidades de diferentes sectores para proteger, reparar e introducir el arte iraní y la civilización antigua. Este estudio tiene como objetivo desarrollar una interfaz para la interacción entre el pensamiento y la acción para identificar soluciones a fin de mejorar las condiciones existentes en términos de la estructura de la política cultural de la IRI y ofrecer un nuevo método de apoyo para que el país se beneficie, más tangiblemente, de las potenciales ventajas de la antigua civilización iraní. En este trabajo hemos utilizado un método cualitativo y un enfoque descriptivo-analítico para la recolección de datos, utilizando una combinación de varias metodologías. Con el objetivo de recopilar la información se emplearon dos técnicas de investigación bibliotecaria (documentos y escritos de los aqueménidas, así como otros relacionados con las políticas culturales de la República Islámica) y entrevistas profundas (con gerentes y profesores de cultura, artes y medios, arqueología y sociología). En una primera etapa se revisaron los documentos, libros y artículos anteriores y posteriores relacionados con la política cultural de la IRI. Se usaron las secciones de apoyo del antiguo Irán en el gobierno como muestra de estudio. En la segunda etapa entrevistamos a altos directivos e intelectuales culturales como figuras influyentes. Los sujetos de la muestra fueron seleccionados a través de muestreos no aleatorios (intencionales) y de juicio. Los resultados de esta investigación demuestran que la República Islámica se opone a las antiguas civilizaciones iraníes por las razones que se describen a continuación: -

La revolución islámica que condujo al establecimiento de la República Islámica fue una revolución contra el régimen Pahlavi, que era descendiente de las antiguas civilizaciones iraníes. -

El uso de antiguos símbolos iraníes, especialmente los aqueménidas, por parte de grupos de oposición de la República Islámica. -

La prioridad otorgada a la exportación de la Revolución Islámica, la promoción del pensamiento chiita y el consecuente gasto de los presupuestos han conducido a una menor atención a la antigua civilización de Irán. Sin embargo, cuando había algún tipo de interés por parte del gobierno, se ha prestado más atención a la antigua civilización de Irán. Con base a los hallazgos de este estudio, se pueden hacer algunas sugerencias. Para crear una identidad coherente, lograr un desarrollo económico sostenible y convertir a Irán en un centro turístico, utilizando la capacidad de la civilización de la antigua Persia, la República Islámica y sus oponentes deben poner fin a la polarización entre el Irán islámico y la antigua Persia. Además, las autoridades de la República Islámica deben hacer una distinción entre el gobierno Pahlavi, que apoyó a la civilización aqueménida, y las reliquias y la cultura de la civilización aqueménida. Por último, aunque no menos importante, debemos decir que la modificación del sistema educativo podría conducir a algunos avances positivos en la protección, la restauración y la introducción del patrimonio antiguo de Irán.

The revolution of 1979 in Iran and the establishment of the Islamic Republic put an end to some 2500 years of monarchy. The present project aims to shed light on laws and policymaking of the Islamic Republic as well as the approach taken by the state organizations in the domain of culture. The approach of the Islamic Republic as an Islamic government towards ancient Iranian civilizations, especially the Achaemenids, indicates to what extent the government has made use of capacities of different sectors to protect, repair, and introduce Iranian art and ancient civilization. This study aims at developing an interface for the interaction between thought and action to identify solutions in order to improve the existing conditions in terms of the IRI’s cultural policy structure and offer a new supportive method for the country to benefit, more tangibly, from the potential advantages of ancient Iranian civilization. This study uses a qualitative method and employs a descriptive-analytical approach for data collection using a combination of various methods. Two library research methods (documents and writings of the Achaemenids and documents related to the Islamic republic’s cultural policies) and deep interviews (with managers and teachers in culture, arts and media, archeology, and sociology) were used to gather information. In the first stage, the upstream and downstream documents, books, and articles related to the IRI’s cultural policy were reviewed. It used the support sections of ancient Iran in the government as the study sample. In the second stage, senior managers and cultural intellectuals as influential figures were interviewed. The subjects of the sample were selected through non-random (purposive) and judgmental samplings. Findings of this research demonstrate that the Islamic republic is an opponent of ancient Iranian civilizations for the reasons described below: -

The Islamic revolution that led to the establishment of the Islamic Republic was a revolution against Pahlavi regime, which was the descendant of ancient Iranian civilizations -

The usage of ancient Iranian symbols, especially the Achaemenid, by opposition groups of the Islamic Republic -

The priority given to exporting the Islamic Revolution, promoting Shiite thoughts and spending budgets for it has resulted in paying less attention to the ancient civilization of Iran. However, when it was in the government’s interest, more attention was paid to the ancient civilization of Iran. Based on the findings of this study, some suggestions could be made. To create a coherent identity, achieve sustainable economic development, and turn Iran into a tourism hub using the capacity of the civilization of ancient Persia, the Islamic Republic and its opponents should end the polarization between Islamic Iran and ancient Persia. Additionally, authorities of the Islamic Republic should make a distinction between the Pahlavi government, which supported the Achaemenid civilization, and the relics and culture of the Achaemenid civilization. Last but not the least, modifying the educational system could lead to some positive developments in the protection, restoration, and introduction of Iran’s ancient heritage.