Klando. Informalidad y «mystique» en un sistema de transporte en la Baja Casamance (Senegal)

Author

Contijoch Torres, Marta

Director

López Bargados, Alberto

Tomàs i Guilera, Jordi

Tutor

Delgado, Manuel, 1956-

Date of defense

2023-02-02

Pages

391 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història

Abstract

[spa] Esta tesis se centra en el funcionamiento del sistema de taxis colectivos no regulados (klandos) en Ziguinchor y sus alrededores, en la Baja Casamance (Senegal). He prestado atención a su papel como infraestructura de movilidad y a su siempre ambigua relación con la administración, en particular con la policía. El desarrollo desregulado de los transportes urbanos e interurbanos en el contexto africano (así como en otros) deja un espacio para el crecimiento de un sector calificado de «informal» y que parece responder a esta falta de infraestructuras, pero también a los altos niveles de desempleo, sobre todo entre la población joven. He tratado de describir y analizar cómo a partir de las actividades cotidianas de los klandomans se pone de manifiesto una dinámica de privatización de los servicios públicos, por la que el estado «descarga» algunas de sus funciones y aspectos a intermediarios no vinculados directamente a su aparato. Así, el servicio teóricamente ilegal de los klandos y otros actores que operan en algunos aspectos sin contar con la autorización oficial de las autoridades públicas, no son necesariamente un síntoma de la debilidad y disfunción de un estado clasificado como «en desarrollo». Por el contrario, y sin ignorar los conflictos y problemas que ello suscita, casos como el que aquí se presenta discuten hasta qué punto se puede hablar de una ausencia o retirada del poder del estado en un país determinado, como Senegal, sino que nos invitan a considerar los puntos de intervención del estado más allá de la acción directa de sus instituciones. El caso, pues, ofrece la oportunidad de discutir el concepto de informalidad en la economía y el trabajo y los límites de su aplicación en contextos como el africano. Sin embargo, el propio transcurso de esta investigación sobre el funcionamiento de un sistema de movilidad «informal» condujo a la observación del frecuente recurso de sus conductores a ciertas prácticas, técnicas y objetos que podrían considerarse vinculados al ámbito de lo religioso, así como a la presencia activa, para mis interlocutores, de diversas entidades invisibles no humanas en la vida cotidiana. Este sistema de representación y sobre todo de acción recibe el nombre emic de mystique, y se compone de elementos tomados del esoterismo islámico pero también de otros repertorios religiosos presentes en la Baja Casamance. Lo mystique se nos presenta como un orden de comunicación con lo sobrenatural, esencialmente ordinario y práctico, que a menudo tiene la función de proporcionar a un sector social maltratado, en este caso los klandomans, recursos que les permitan combatir o sortear las condiciones de su subordinación.


[fra] Cette thèse prend comme objet le fonctionnement du système de taxis collectifs non règlementés (klandos) à Ziguinchor et ses environs, en Basse Casamance (Sénégal). J’ai prêté attention à leur rôle d’infrastructure de mobilité et à leurs rapports toujours ambigus avec l’administration, en particulier avec la police. Le développement dérégulé du transport urbain et interurbain en contexte africain (tout comme en d’autres) laisse une ouverture pour la croissance d'un secteur qualifié d’«informel» et qui semble répondre à ce manque d'infrastructures, mais aussi aux niveaux élevés de chômage, en particulier parmi la population jeune. J’ai tenté de décrire et d'analyser comment c’est à partir des activités quotidiennes des klandomans qu’une dynamique de privatisation des services publics est mise en évidence, et par laquelle l’état «décharge» quelques de ses fonctions et aspects à des intermédiaires non directement liés à son appareil. Ainsi, le service en théorie illégal des klandos et d’autres acteurs opérant à certains égards en dehors de l'autorisation officielle des pouvoirs publics, ne sont pas nécessairement un symptôme de la faiblesse et du dysfonctionnement d'un état classé comme «en développement». Au contraire, et sans ignorer les conflits et les problèmes qui en découlent, des cas comme celui présenté ici discutent la mesure dans laquelle on peut parler d'une absence ou d'un retrait du pouvoir étatique dans un pays donné, comme le Sénégal, mais nous invitent plutôt à considérer les points d'intervention de l’état au-delà de l'action directe de ses institutions. L’affaire, alors, permet discuter sur le concept d'informalité dans l'économie et le travail et les limites de son application dans des contextes tels que l’Afrique. Or, le déroulement même de cette recherche sur le fonctionnement d'un système de mobilité «informel» a conduit à observer le recours fréquent de ses chauffeurs à certaines pratiques, techniques et objets que l’on pourrait considérer comme liés au domaine du religieux, ainsi qu’à la présence active, por mes interlocuteurs, de diverses entités invisibles non-humaines au quotidien. Ce système de représentation et surtout d’action reçoit la dénomination emic de mystique, et est constitué d’éléments pris de l’ésotérisme islamique mais aussi d’autres répertoires religieux présents en Basse Casamance. Le mystique nous apparaît comme un ordre de communication avec le surnaturel, essentiellement ordinaire et pratique, qui a souvent pour fonction de fournir à un secteur social meurtri, en l’occurrence les klandomans, des ressources lui permettant de combattre ou de contourner les conditions de leur subordination.


[eng] This thesis focuses on the functioning of the unregulated collective taxi system (klandos) in and around Ziguinchor, in the Lower Casamance (Senegal). I have paid attention to their role as a mobility infrastructure and their relationship always ambiguous with the administration, in particular with the police. The deregulated development of urban and interurban transport in the African context (as in others) leaves an opening for the growth of a sector described as 'informal' and which seems to respond to this lack of infrastructure, but also to the high levels of unemployment, particularly among the young population. I have tried to describe and analyse how it is from the daily activities of the klandomans that a dynamic of privatisation of public services is highlighted, and by which the state externalizes some of its functions and aspects to intermediaries not directly linked to its apparatus. Thus, the theoretically illegal service of klandos and other actors operating in some respects outside the authorization of the public authorities, are not necessarily a symptom of the weakness and dysfunction of a state classified as 'developing'. On the contrary, and without ignoring the conflicts and problems that arise, cases such as the one presented here discuss the extent to which we can speak of an absence or withdrawal of state power in a given country, such as Senegal, but rather invite us to consider the points of state intervention beyond the direct action of its institutions. The case, then, provides an opportunity to discuss the concept of informality in the economy and work and the limits of its application in contexts such as Africa. However, the very course of this research on the functioning of an 'informal' mobility system led to the observation of the frequent recourse of its drivers to certain practices, techniques and objects that could be considered as linked to the domain of the religious, as well as to the active presence, for my interlocutors, of various invisible non-human entities in daily life. This system of representation and above all of action is given the emic name of mystique, and is made up of elements taken from Islamic esotericism but also from other religious repertoires present in Lower Casamance. Mystique appears to us as an order of communication with the supernatural, essentially ordinary and practical, which often has the function of providing a battered social sector, in this case the klandomans, with resources enabling them to combat or circumvent the conditions of their subordination.

Keywords

Antropologia social; Antropología social; Social anthropology; Transport; Transporte; Transportation; Taxis; Taxicabs; Casamance (Senegal: Regió); Economia submergida; Economía sumergida; Informal sector (Economics); Països musulmans; Países musulmanes; Islamic countries

Subjects

572 - Physical anthropology

Knowledge Area

Ciències Humanes i Socials

Note

Programa de Doctorat Societat i Cultura. Història, Antropologia, Art i Patrimoni

Documents

MCT_TESIS.pdf

4.370Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)