La creación de capital social desde los planes de desarrollo comunitario en Cataluña

Abstract

La perspectiva del capital social ha guanyat protagonisme en els últims 25 anys en la recerca i intervenció en els camps social i educatiu. Existeix un debat obert sobre l’aplicació d’aquest concepte en els processos d’acció comunitària. En aquest sentit s’investiga el capital social que generen els Plans de desenvolupament comunitari de Catalunya. Els objectius de la tesi són: estudiar el capital social com a resultat de la intervenció socioeducativa des dels plans de desenvolupament comunitari, identificar i analitzar els factors bàsics que incideixen en la seva generació i analitzar com s’incorporen. Per a això es va dissenyar un procés de recerca qualitativa en dues fases: una de revisió de la literatura acadèmica existent sobre els factors generadors de capital social comunitari. L’anàlisi teòrica es compon de tres apartats: l’acció comunitària, el capital social i els plans de desenvolupament comunitari. Es plantegen cinc factors generadors de capital social: confiança, normes, relacions, valors i participació. La segona fase se centra en l’anàlisi de cas múltiple en tres plans. Els resultats demostren que la confiança és un factor que es reconeix com a indispensable per a plantejar una proposta d’acció comunitària, que sense referències és difícil promoure actituds comunitàries i construir iniciatives socials, que les relacions són aquelles que suposen un valor afegit més enllà de la interacció i de la trobada, que els valors es converteixen en la força motriu del *PDC que la participació té com a funció és de promoure noves xarxes i nous espais, que més enllà de l’activitat impliquin un procés d’aprenentatge. Quan els cinc factors es desenvolupen amb molta vitalitat, el capital social comunitari s’evidencia. vitalitat, on els cinc factors generadors de capital social comunitari estan consolidats, retroalimentant-se entre si. Aquests factors es desenvolupen de manera diferent en cadascun dels plans comunitaris Algunes de les conclusions més rellevants d’aquesta recerca mostren que: 1) els Plans de Desenvolupament Comunitari poden proporcionar un context adequat per a la generació de capital social sempre que es compleixin una sèrie de condicions 2) es requereix de l’existència prèvia de capital social en els territoris per tal de recollir-lo, promoure’l i, si és el cas, regenerar-lo. 4) els principals factors que generen capital social són cinc. No actuen de manera individual, sinó que ho fan de forma interrelacionada, 5) els plans que posen més èmfasi en els projectes i en la implicació de veïns i entitats, que en les estructures i la presència de tècnics, fomenten més capital social, 6) incorporar el capital social en la metodologia de la intervenció comunitària ajudarà a millorar l’acció. Per tant, tècnicament és factible ajudar a generar capital social des d’un pla comunitari.

La perspectiva del capital social ha ganado protagonismo en los últimos 25 años en la investigación e intervención en los campos social y educativo. Existe un debate abierto sobre la aplicación de este concepto en los procesos de acción comunitaria. En este sentido se investiga el capital social que generan los Planes de desarrollo comunitario de Cataluña. Los objetivos de la tesis son: estudiar el capital social como resultado de la intervención socioeducativa desde los planes de desarrollo comunitario, identificar y analizar los factores básicos que inciden en su generación y analizar cómo se incorporan. Para ello se diseñó un proceso de investigación cualitativa en dos fases: una de revisión de la literatura académica existente sobre los factores generadores de capital social comunitario. El análisis teórico se compone de tres apartados: la acción comunitaria, el capital social y los planes de desarrollo comunitario. Se plantean cinco factores generadores de capital social: confianza, normas, relaciones, valores y participación. La segunda fase se centra en el análisis de caso múltiple en tres planes. Los resultados demuestran que la confianza es un factor que se reconoce como indispensable para plantear una propuesta de acción comunitaria, que sin referencias es difícil promover actitudes comunitarias y construir iniciativas sociales, que las relaciones son aquellas que suponen un valor añadido más allá de la interacción y del encuentro, que los valores se convierten en la fuerza motriz del PDC que la participación tiene como función es de promover nuevas redes y nuevos espacios, que más allá de la actividad impliquen un proceso de aprendizaje. Cuando los cinco factores se desarrollan con mucha vitalidad, el capital social comunitario se evidencia. vitalidad, dónde los cinco factores generadores de capital social comunitario están consolidados, retroalimentándose entre sí. Estos factores se desarrollan de forma diferente en cada uno de los planes comunitarios Algunas de las conclusiones más relevantes de esta investigación muestran que: 1) los Planes de Desarrollo Comunitario pueden proporcionar un contexto adecuado para la generación de capital social siempre y cuando se cumplan una serie de condiciones 2) se requiere de la existencia previa de capital social en los territorios por tal de recogerlo, promoverlo y, si es el caso, regenerarlo. 4) los principales factores que generan capital social son cinco. No actúan de forma individual, sino que lo hacen de forma interrelacionada, 5) los planes que ponen más énfasis en los proyectos y en la implicación de vecinos y entidades, que en las estructuras y la presencia de técnicos, fomentan más capital social, 6) incorporar el capital social en la metodología de la intervención comunitaria ayudará a mejorar la acción. Por tanto, técnicamente es factible ayudar a generar capital social desde un plan comunitario.

The perspective of social capital has played a leading role in the last 25 years in the research and intervention in the social and educational camps. There is an open debate on the application of this concept in the processes of community action. In aquest sentit s’investigates the social capital generated by the Community Development Plans of Catalonia. The objective of the thesis: to study the social capital as a result of the socio-educational intervention of the community development plans, to identify and analyze the basic factors that affect the sixth generation and analyze how they are incorporated. Per això it is going to design a qualitative research process in two phases: one of revision of the existing academic literature on the factors that generate community social capital. The theoretical analysis is made up of three sections: community action, social capital and community development plans. Five factors that generate social capital are proposed: trust, norms, relationships, values and participation. The second phase focuses on the analysis of multiple cases in three plans. The results show that trust is a factor that is recognized as essential to formulate a proposal for community action, that without reference it is difficult to promote community attitudes and build social initiatives, that relationships are those that have a higher value of the interaction and of the meeting, that the values are converted into the driving force of the *PDC that the participation has the function of promoting new xarxes and our espais, that more than the activity implies a learning process. Quan els cinc factors is desenvolupen amb molta vitalitat, the communitarian social capital s’evidencia. vitalitat, on the five factors that generate community social capital are consolidated, feeding back into each other. These factors are developed differently in each community plan Some of the most relevant conclusions of this research show that: 1) the Community Development Plans can provide an adequate context for the generation of social capital provided that a series of conditions is complied with 2) it requires the prior existence of social capital in the territories in order to collect it, promote it and, if necessary, regenerate it. 4) the main factors that generate social capital are zinc. They do not act individually, but rather in an interrelated way, 5) the plans that have more emphasis on projects and the involvement of residents and entities, that in structures and the presence of technicians, foster more social capital, 6 ) incorporating social capital in the methodology of community intervention will help to improve the action. However, it is technically feasible to help generate social capital from a community plan.