La transformación del espacio, el turismo y los problemas urbanos de Mazatlán, México

Autor/a

Brito Rodríguez, Marianne Xareny

Director/a

Cànoves, Gemma

Blanco Romero, Asunción

Fecha de defensa

2022-03-09

Páginas

243 p.



Programa de doctorado

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografia

Resumen

Les ciutats turístiques són ens complexos, on s’entreteixeixen històries, necessitats i desitjos de diferent índole. En un escenari ideal podrien convertir-se en un punt de trobada entre aquells que hi viuen, i aquells que la visiten, dins d’un marc que equilibrés els efectes, perquè tots poguessin gaudir dels beneficis produïts per la pròpia activitat turística. No obstant això, la quantitat d’actors que intervenen en la construcció de l’espai, i sobretot les relacions de poder que imposen uns interessos sobre altres, dificulten el comptar amb espais més equitatius i justos. La transformació de l’espai es pot referir als canvis físics que ocorren en el territori, però també a tots aquells aspectes socials i culturals que tenen a veure amb la forma de habitar-lo. Resulta interessant observar com el turisme, emmarcat en les estructures econòmiques i socioculturals de el sistema capitalista en què s’insereix, s’ha convertit en un agent de transformació a les ciutats, i com les dinàmiques associades a aquesta activitat van modelant els territoris perquè compleixin amb certes característiques. Per tant, en aquest estudi reflexionem sobre conceptes com l’espai turístic, la manera en què es produeix, els actors que participen en la seva configuració i la seva relació amb la ciutat, prenent un cas d’estudi, on a més analitzem els discursos al voltant de la construcció de l’espai turístic, i les relacions de poder en què se sosté. Mazatlán, ciutat situada en l’estat de Sinaloa, a la costa de el Pacífic Mexicà, és una destinació turística tradicional amb una àmplia trajectòria. Des de fa un parell d’anys, aquesta ciutat viu un moment de “renaixement”, un auge turístic que ha incrementat notòriament les arribades de visitants, a més que s’han donat una sèrie de transformacions de la infraestructura urbana i turística de la ciutat, buscant amb això posicionar a la destinació en un nivell més alt i atraure turistes de més poder adquisitiu. Entre aquestes transformacions físiques, es troba el considerable increment en la construcció de desenvolupaments immobiliaris verticals, sobretot en zones properes a la costa, en forma d’apartaments que en moltes ocasions funcionen com a segones residències o que es lloguen turísticament, i que han ocasionat postures trobades entre diversos actors de la ciutat, sobretot a causa de la falta d’una planificació urbana o ordenament territorial concorde a les necessitats de la població. En general, pot dir-se que el context tant històric com actual d’aquesta ciutat ens permet reconèixer pràctiques que abonen a las desigualtats urbanas; les inversions tant públiques com privades que es concentren a les zones turístiques, contrasten amb la resta de la ciutat. Apostar per un model de desenvolupament urbà més incloent, que abati els retards i ordeni a el territori, s’incorpori als ciutadans a la presa de decisions col·lectives, en una planificació més integral, ha de ser un camí per potenciar el desenvolupament de Mazatlán.


Las ciudades turísticas son entes complejos, donde se entretejen historias, necesidades y deseos de distinta índole. En un escenario ideal podrían convertirse en un punto de encuentro entre aquellos que viven en ella, y aquellos que la visitan, dentro de un marco que equilibrara los efectos, para que todos pudieran gozar de los beneficios producidos por la propia actividad turística. Sin embargo, la cantidad de actores que intervienen en la construcción del espacio, y sobre todo las relaciones de poder que imponen unos intereses sobre otros, dificultan el contar con espacios más equitativos y justos. La transformación del espacio se puede referir a los cambios físicos que ocurren en el territorio, pero también a todos aquellos aspectos sociales y culturales que tienen que ver con la forma de habitarlo. Resulta interesante observar cómo el turismo, enmarcado en las estructuras económicas y socioculturales del sistema capitalista en que se inserta, se ha convertido en un agente de transformación en las ciudades, y cómo las dinámicas asociadas a esta actividad van moldeando los territorios para que cumplan con ciertas características. Por tanto, en este estudio reflexionamos sobre conceptos como el espacio turístico, la manera en la que se produce, los actores que participan en su configuración y su relación con la ciudad, tomando un caso de estudio, donde además analizamos los discursos alrededor de la construcción del espacio turístico, y las relaciones de poder en que se sostiene. Mazatlán, ciudad ubicada en el estado de Sinaloa, en la costa del Pacífico Mexicano, es un destino turístico tradicional con una amplia trayectoria. Desde hace un par de años, esta ciudad vive un momento de “renacimiento”, un auge turístico que ha incrementado notoriamente las llegadas de visitantes, además de que se han dado una serie de transformaciones de la infraestructura urbana y turística de la ciudad, buscando con ello posicionar al destino en un nivel más alto y atraer a turistas de mayor poder adquisitivo. Entre estas transformaciones físicas, se encuentra el considerable incremento en la construcción de desarrollos inmobiliarios verticales, sobre todo en zonas cercanas a la costa, en forma de apartamentos que en muchas ocasiones funcionan como segundas residencias o que se alquilan turísticamente, y que han ocasionado posturas encontradas entre diversos actores de la ciudad. En general, puede decirse que el contexto tanto histórico como actual de esta ciudad nos permite reconocer prácticas que abonan a las desigualdades urbanas; las inversiones tanto públicas como privadas que se concentran en las zonas turísticas, contrastan con el resto de la ciudad. Apostar por un modelo de desarrollo urbano más incluyente, que abata los rezagos y ordene al territorio, incorpore a los ciudadanos a la toma de decisiones colectivas, en una planeación más integral, deberá ser un camino para potenciar el desarrollo de Mazatlán.


Tourist cities are complex entities, where stories, needs and desires of different kinds are interwoven. In an ideal setting, they could become a meeting point between those who live in it, and those who visit it, within a framework that balances the effects, so that everyone could enjoy the benefits produced by the tourism activity itself. However, the number of actors that intervene in the construction of the space, and especially the power relations that impose some interests on others, make it difficult to have more equitable and just spaces. The transformation of space can refer to the physical changes that occur in the territory, but also to all those social and cultural aspects that have to do with the way of inhabiting it. It is interesting to observe how tourism, framed within the economic and socio-cultural structures of the capitalist system in which it is inserted, has become an agent of transformation in cities, and how the dynamics associated with this activity are shaping the territories so that they comply with certain characteristics. Therefore, in this study we reflect on concepts such as the tourist space, the way in which it is produced, the actors who participate in its configuration and its relationship with the city, taking a case study, where we also analyze the discourses around the construction of the tourist space, and the power relations in which it is sustained. Mazatlán, a city located in the state of Sinaloa, on the Mexican Pacific coast, is a traditional tourist destination with a long history. For a couple of years, this city has experienced a moment of “rebirth”, a tourist boom that has notably increased visitor arrivals, in addition to a series of transformations of the urban and tourist infrastructure of the city, seeking thereby positioning the destination at a higher level and attracting tourists with greater purchasing power. Among these physical transformations, there is the considerable increase in the construction of vertical real estate developments, especially in areas near the coast, in the form of apartments that in many cases function as second homes or that are rented for tourism purposes, and that have caused opposing opinions among various actors in the city. In general, it can be said that the historical and current context of this city allows us to recognize practices that contribute to urban inequalities; both public and private investments that are concentrated in tourist areas, contrast with the rest of the city. Betting on a more inclusive urban development model, which reduces the lags and manages the territory, incorporates citizens into collective decision-making, in a more comprehensive planning, should be a way to enhance the development of Mazatlan.

Palabras clave

Producció de l'espai; Producción del espacio; Space production; Problemes urbans; Problemas urbanos; Urban problems; Turisme; Turismo; Tourism

Materias

91 - Geografía. Viajes

Área de conocimiento

Ciències Socials

Documentos

mxbr1de1.pdf

5.445Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)