Reforma al modelo educativo neoliberal chileno: Des-mercantilización, resistencias, adhesiones y ambivalencias subjetivas hacia las lógicas neoliberales

Abstract

L’any 2015 comença a Xile un procés de reforma amb l’objectiu d’eliminar les lògiques neoliberals en l’educació escolar. Xile és conegut per posseir un sistema educatiu que s’ha entès com un model pioner de polítiques neoliberals aplicades a l’educació en el món, de manera que aquest intent d’eliminar les dinàmiques de mercat és un procés de ruptura a dues trajectòries. D’una banda, és una ruptura a la trajectòria de la història de el sistema educatiu xilè des de la seva reforma neoliberal de la dècada de 1980. D’altra banda, és una ruptura a la trajectòria global de les polítiques educatives pro-privatització que estan transformant la majoria dels sistemes educatius a nivell global. En aquest context crític per al neoliberalisme educatiu a Xile, l’objectiu general d’aquesta tesi consisteix a analitzar el procés de des-mercantilització a l’educació proposat per la reforma educativa de l’any 2015 i les concepcions que manté el professorat respecte a les lògiques neoliberals a la educació i en la seva professió. Per donar compte d’aquest objectiu, l’estudi s’ha dividit en dues fases d’anàlisi. La primera es relaciona amb l’anàlisi de l’procés polític que cerca des-mercantilitzar l’educació escolar a través de la Llei d’Inclusió Escolar, i la segona es relaciona amb l’anàlisi de les subjectivitats en el professorat i professorat amb funcions directives a partir dels seus resistències i adhesions a les lògiques neoliberals en l’educació escolar. L’aproximació metodològica de la investigació correspon a un estudi qualitatiu que combina tècniques de recollida d’informació per respondre a les dues fases d’anàlisi. D’una banda, s’utilitza l’anàlisi documental per analitzar el procés de producció d’una política des-mercantilitzadora; i de l’altra, es realitzen i analitzen 28 entrevistes semiestructurades a professors i professors amb càrrecs directius d’escoles finançades per l’Estat per examinar les seves concepcions sobre les lògiques neoliberals en el sistema educatiu. Els principals resultats mostren la dificultat que experimenta el sistema educatiu xilè per revertir les lògiques de l’neoliberalisme. En primer lloc, el procés polític per des-mercantilitzar l’educació escolar troba fortes resistències en els proveïdors d’educació privada i en gran part de l’espectre polític que obliga el govern a consensuar aspectes de la llei per poder aprovar-la. Aquests consensos no permeten el desplegament original de el projecte de llei i acaben per consolidar dinàmiques de mercat en el sistema educatiu. En segon lloc, hi ha transformacions subjectives en el professorat de resistència i adhesió a les lògiques neoliberals de l’educació escolar xilena, que s’expressen amb més força cap a les regulacions proposades per les polítiques avaluatives a la docència. Això fa que hi hagi un discurs ambivalent en els docents, els qui pateixen i resisteixen les conseqüències de l’neoliberalisme en la seva tasca, però a el mateix temps són colonitzats pel discurs neoliberal. Aquestes ambivalències dificulten l’apropiació d’un contradiscurs al professorat, malgrat les seves crítiques contra el model educatiu.

En el año 2015 empieza en Chile un proceso de reforma con el objetivo de eliminar las lógicas neoliberales en la educación escolar. Chile es conocido por poseer un sistema educativo que se ha entendido como un modelo pionero de políticas neoliberales aplicadas a la educación en el mundo, por lo que este intento de eliminar las dinámicas de mercado es un proceso de ruptura a dos trayectorias. Por un lado, es una ruptura a la trayectoria de la historia del sistema educativo chileno desde su reforma neoliberal de la década de 1980. Por otro lado, es una ruptura a la trayectoria global de las políticas educativas pro-privatización que están transformando la mayoría de los sistemas educativos a nivel global. En este contexto crítico para el neoliberalismo educativo en Chile, el objetivo general de esta tesis consiste en analizar el proceso de des-mercantilización a la educación propuesto por la reforma educativa del 2015 y las concepciones que mantiene el profesorado respecto a las lógicas neoliberales en la educación y en su profesión. Para dar cuenta de este objetivo, el estudio se ha dividido en dos fases de análisis. La primera se relaciona con el análisis del proceso político que busca des-mercantilizar la educación escolar a través de la Ley de Inclusión Escolar, y la segunda se relaciona con el análisis de las subjetividades en el profesorado y profesorado con funciones directivas a partir de sus resistencias y adhesiones a las lógicas neoliberales en la educación escolar. La aproximación metodológica de la investigación corresponde a un estudio cualitativo que combina técnicas de recogida de información para responder a las dos fases de análisis. Por un lado, se utiliza el análisis documental para analizar el proceso de producción de una política des-mercantilizadora; y por otro, se realizan y analizan 28 entrevistas semiestructuradas a profesores y profesores con cargos directivos de escuelas financiadas por el Estado para examinar sus concepciones sobre las lógicas neoliberales en el sistema educativo. Los principales resultados muestran la dificultad que experimenta el sistema educativo chileno para revertir las lógicas del neoliberalismo. En primer lugar, el proceso político para des-mercantilizar la educación escolar encuentra fuertes resistencias en los proveedores de educación privada y en gran parte del espectro político que obliga al gobierno a consensuar aspectos de la ley para poder aprobarla. Estos consensos no permiten el despliegue original del proyecto de ley y terminan por consolidar dinámicas de mercado en el sistema educativo. En segundo lugar, existen transformaciones subjetivas en el profesorado de resistencia y adhesión a las lógicas neoliberales de la educación escolar chilena, que se expresan con mayor fuerza hacia las regulaciones propuestas por las políticas evaluativas a la docencia. Esto hace que exista un discurso ambivalente en los docentes, quienes sufren y resisten las consecuencias del neoliberalismo en su labor, pero al mismo tiempo son colonizados por el discurso neoliberal. Estas ambivalencias dificultan la apropiación de un contradiscurso en el profesorado, a pesar de sus críticas contra el modelo educativo.

In 2015, a reform process began in Chile with the aim of eliminating neoliberal logics in school education. Chile is known for having an education system that has been understood as a pioneering model of neoliberal policies applied to education in the world, so this attempt to eliminate market dynamics is a process of rupture of two paths: On the one hand, it is a break with the trajectory of the history of the Chilean education system since its neoliberal reform in the 1980s. On the other hand, it is a break with the global trajectory of pro-privatisation education policies that are transforming most education systems globally. In this critical context for educational neoliberalism in Chile, the general objective of this thesis is to analyze the process of eliminating the market logic in education proposed by the 2015 educational reform and the conceptions that teachers hold regarding neoliberal logics in education and in their profession. In order to achieve this objective, the study has been divided into two phases of analysis. The first is related to the analysis of the political process that attempt to eliminate market logic of school education through the Law of School Inclusion, and the second is related to the analysis of the subjectivities of teachers and teachers in managerial positions based on their resistance and adherence to neoliberal logics in school education. The methodological approach of this research corresponds to a qualitative study that combines information gathering techniques to respond to the two phases of analysis. On the one hand, documentary analysis is used to analyze the process of producing a policy that attempt to remove the market logic of school education; and on the other hand, 28 semi-structured interviews with teachers and teachers with management positions from schools financed by public funding are carried out and analyzed to examine their conceptions of neoliberal logics in the education system. The main results show the difficulty experienced by the Chilean education system in reversing the neoliberal logics. Firstly, the political process to eliminate the market logic of school education encounters strong resistance from private education providers and from a large part of the political spectrum, which forces the government to reach a consensus on aspects of the law in order to pass it. These consensuses do not allow for the original deployment of the bill and end up consolidating market dynamics in the education system. Secondly, there are subjective transformations in teachers’ resistance and adherence to the neoliberal logics of Chilean school education, which are expressed more strongly towards the regulations proposed by teacher evaluation policies. This leads to an ambivalent discourse among teachers, who suffer and resist the consequences of neoliberalism in their work, but at the same time are colonised by the neoliberal discourse. These ambivalences make it difficult for teachers to appropriate a counter-discourse, despite their criticism of the educational model.