Estudis biosistemàtics en Euphorbia L. subsect. Galarrhaei (Boiss.) Pax a la Mediterrània occidental: el complex d'Euphorbia squamigera i espècies afins

Abstract

El genere Euphorbia L. (Euphorbiaceae) és un deis més extensos i complexos entre les angiospermes, amb més de 2100 especies (OUDEJANS, 1990), una distribució cosmopolita (preferentment tropical), afavorida per l’existència d’espècies antropòfiles, i altament diversificat. La forma vital va des d’herbes anuals a faneròfits i existeix un subgènere (.Euphorbia) de representants cactiformes, adaptats al deserts paleotropicals. La tasca de realitzar una revisió taxonòmica de tot el gènere és de tal magnitud, que l’última monografia publicada ja ha complert 131 anys (BOISSIER, 1862). Tots els estudis posteriors a nivell mundial es limiten a aspectes generals (Pax, 1896; Pax & Hoffman, 1931), són catàlegs bibliogràfics (JABLONSKI, 1973; OUDEJANS, 1990) o aborden l’estudi d’una estructura (pol·len, granes, cromosomes) al llarg de tot el gènere en base a l’examen d’alguns representants de la diversitat d’espècies (PUNT, 1962; Ehler, 1976; PERRY, 1943; Hans, 1973). Les monografies amb plantejaments taxonòmics globals es concreten a àrees geogràfiques limitades (Daveau, 1885; VlNDT, 1953; LOSA, 1948; Khan, 1964), formen part d’una flora (Lange, 1880; Prokhanov, 1949; Smiih & Tutin, 1968; Radcliffe-Smith, 1982; Valdés, 1987; BOLOS & VlGO, 1990; ...) o delimiten una subunitat taxonòmica dins un àmbit geogràfic (HUGUET, 1978; BenedÍ & ORELL, 1992a; MOLERO & Rovira, 1992; Simón, 1993; ...).

Seguint aquesta darrera línia hem elegit com objectiu d’aquest treball de recerca la resolució taxonòmica d’un conjunt d’espècies amb afinitats naturals que viu a l’àrea mediterrània centro-occidental dins d’uns límits en els quals la realització d’un estudi des d’una perspectiva biosistemàtica era abastadora amb els mitjans disponibles. Aquest estudi s’emmarca dins del projecte de recerca "Estudis taxonòmics i biosistemàtics en el gènere Euphorbia L. (Euphorbiaceae) a la Mediterrània occidental i Macaronèsia" desenvolupada en aquest laboratori i dirigida pel Dr. J. Molero, que ja ha donat a llum diversos treballs d’investigació.

El grup escollit, que anomenem complex d’E. squamigera, és una estirp de tàxons morfològicament molt afins entre ells, que sovint han estat confosos o interpretats amb criteris divergents segons els diferents autors.

Gran part de l’interès pràctic del coneixement del gènere Euphorbia rau en els components químics continguts en el làtex: terpenoides, àcids grassos, substàncies fenòliques i alcaloides han estat identificats (RlZK, 1987). El primer d’aquests grups ha estat el més estudiat per les seves propietats carcinògenes (Hecker, 1987; KlNSELLA, 1987) i per la seva aplicació com combustible (CALVIN, 1987).