José Luis Dibildos: Productor de la Tercera Vía del cine español (1970-1977)

Autor/a

Varela Santiago, Lucía

Director/a

Cerdan Los Arcos, José Francisco

Data de defensa

2017-09-25

Pàgines

342 p.



Departament/Institut

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Estudis de Comunicació

Resum

El corrent cinematogràfic denominat Tercera Via va ser dut a terme al nostre país principalment pel productor José Luis Dibildos des de 1970 a 1977 aproximadament. Aquest cinema que proposa Dibildos suposa un intent de dignificar el cinema comercial existent del moment. El productor va tenir l’habilitat de combinar la comercialitat de les comèdies costumistes amb uns elements propis d’un cinema més compromès intel·lectual i argumentalment. El fenomen va aportar tota una sèrie de pel·lícules, en la seva majoria comèdies, que incloïen una certa perspectiva crítica sobre la realitat del moment. Films com Españolas en París (Roberto Bodegas, 1971), Vida conyugal sana (Roberto Bodegas, 1973) o Los nuevos españoles (Roberto Bodegas, 1974) promouen una nova imatge del país, i representen a una ciutadania entusiasmada amb actituds i costums similars a les societats europees de referència. Tanmateix, la mena d’espectadors que s’acollien a aquesta “via” pertanyien a una reconeixible classe mitjana, la qual comença a gaudir d’un cert nivell de vida en aquests anys. La Tercera Via va ser el resultat d’un cinema en transició. En el corrent es desgranen certes constants, les quals doten a aquestes pel·lícules de la capacitat de ser utilitzades com a mitjà per analitzar i conèixer trets socials de la època en que van ser-hi produïdes. Dibildos, productor compromès i emprenedor incansable, va concebre una manera singular de fer cinema com productor de consum en un moment tan complexa de la història del nostre país, com va ser el final del franquisme i els primers anys de democràcia. Per això, la Tercera Via conforma un indubtable patrimoni d’informació i documentació que ajuda a comprendre la història social dels espanyols.


La corriente cinematográfica denominada Tercera Vía, fue llevada a cabo en nuestro país principalmente por el productor José Luis Dibildos desde 1970 a 1977 aproximadamente. Este cine que propone Dibildos supone un intento de dignificar el cine comercial existente entonces. El productor tuvo la habilidad de combinar la comercialidad de las comedias costumbristas con unos elementos propios de un cine más comprometido intelectual y argumentalmente​. El fenómeno aportó toda una serie de películas, en su mayoría comedias, que incluían una cierta perspectiva crítica sobre la realidad del momento. Films como Españolas en París (Roberto Bodegas, 1971), Vida conyugal sana (Roberto Bodegas, 1973) o Los nuevos españoles (Roberto Bodegas, 1974), promueven una nueva imagen del país, y representan a una ciudadanía entusiasmada con asimilar actitudes y costumbres de sociedades europeas de referencia. Asimismo, el tipo de espectadores que acogieron a esta “vía” eran pertenecientes a una reconocible clase media, la cual comienza a gozar de un cierto nivel de vida por estos años. La Tercera Vía fue resultado de un cine en transición. En la corriente se desgranan ciertas constantes, las cuales dotan a estas películas de la capacidad de ser utilizadas como medio para analizar y conocer rasgos sociales de la época en la que son producidas. Dibildos, productor comprometido y emprendedor incansable, concibió una manera singular de hacer cine como producto de consumo en un momento tan complejo de la historia de nuestro país como fue el final del franquismo y los primeros años de la democracia. Por ello, la Tercera Vía conforma un indudable patrimonio de información y documentación que ayuda a comprender la historia social de los españoles.


The cinematographic movement called the Third Way was carried out in our country mainly by the producer José Luis Dibildos, from around 1970 to 1977. This cinema, proposed by Dibildos, was an attempt to dignify the commercial films that already existed. The producer had the ability to combine the commerciality of ‘costumbristas’ comedies (comedy of manners) with his own elements, a cinema that was more intellectually and critically engaged. The phenomenon brought a whole series of films, mostly comedies, which included a certain critical perspective on the reality of the moment. Films such as Españolas en París (Roberto Bodegas, 1971), Vida conyugal sana (Roberto Bodegas, 1973) and Los nuevos españoles (Roberto Bodegas, 1974) promoted a new image of the country, and represented a citizenry enthusiastic to assimilate attitudes and customs from European societies. Likewise, the type of spectators who welcomed this ‘way’ belonged to a recognizable middle class, which had begun to enjoy a certain standard of living in those years. The Third Way was the result of a cinema in transition. In this movement certain elements are exposed, which give these films the capacity to be used as a means to analyze and to know certain social traits of the time in which they were produced. Dibildos, a committed producer and tireless entrepreneur, conceived a singular way of making cinema as a product of consumption at a time so complex in the history of our country, at the end of Francoist Spain and the early years of democracy. Therefore, the Third Way forms an unmistakable heritage of information and documentation that helps to understand Spanish social history.

Paraules clau

Tercera Via; José Luis Dibildos; cinema espanyol tardofranquista; cine español tardofranquismo; Third Way; Spanish cinema Francoism

Matèries

00 - Ciència i coneixement. Investigació. Cultura. Humanitats; 316 - Sociologia. Comunicació; 77 - Fotografia. Cinematografia; 79 - Diversions. Espectacles. Cinema. Teatre. Dansa. Jocs. Esports

Àrea de coneixement

Arts i humanitats

Documents

TESI Lucía Varela Santiago.pdf

2.454Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)