Análisis del comportamiento neuromuscular de la rodilla durante el salto en población no deportista: Estudio comparativo según sexo y actividad física

Author

Badiola Zabala, Alesander

Director

Massó Ortigosa, Núria

Tutor

Cabedo Sanromà, Josep

Date of defense

2020-07-07

Pages

256 p.



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna

Abstract

Introducció: Les lesions de genoll, especialment la del lligament creuat anterior (ACL), són una raó per a l'estudi de molts autors, ja que és considerada una de les lesions múscul esquelètiques més greus. En general, afecta els subjectes que practiquen esport (habitualment o no), el risc de lesió en les dones és més alt, en els esports que involucra salts, aterratges, canvis en la direcció i pivots. No és l'objectiu d'aquest estudi tractar la lesió d'ACL, sinó estudiar un dels mecanismes més comuns de lesions de l'ACL, com l'aterratge després d'un salt per identificar patrons neuromusculars en la població no esportista. Hipòtesi i objectius: l'objectiu principal d'aquest estudi és avaluar si el sexe, i l'activitat determinen les diferències en el patró d'activació neuromuscular durant el salt en individus sans. Metodologia: es va dissenyar un estudi transversal observacional. La grandària de la mostra es va calcular, tenint en compte que una mostra aleatòria de 73 individus és suficient per estimar, amb una confiança d’ un 95% i una precisió de +/-6 unitats percentuals, un percentatge de població que s'espera que sigui al voltant del 7%. Els participants avaluats eren estudiants de fisioteràpia de la FCS Blanquerna, subjectes saludables, d'ambdós sexes, d'edats compreses entre 18 i 30 anys, sense lesió de l'ACL o patologia que poguessin influir en la recepció després d'un salt. Els estudiants de l’estudi els van fer saltar d'un calaix de 45 cm i se'ls va demanar que efectués un salt vertical màxim a la cama dominant i que estabilitza la posició després de tocar el terra. Tots els participants van ser avaluats mitjançant EMG, electrogoniòmetre i plataforma de força per avaluar els graus de genoll doblegat durant les fases de vol i aterratge, així com els paràmetres electromiogràfics dels músculs avaluats i força de reacció vertical (Fz). Resultats: S'han inclòs 74 participants (35 homes i 39 dones). Es va observar que el sexe és una variable que influeix en els diferents graus d'activació muscular, sent possible observar una major activació de determinats grups musculars en el cas de les dones en determinades fases de vol i aterratge. Pel que fa a la variable de lateralitat, s'han observat diferències significatives en l'angulació de genoll en alguns moments d'aterratge, els de lateralitat dreta tenen una major angulació. La variable de l'agudesa visual, ens ha mostrat diferències en l'activació muscular al començament de la fase de vol, mentre que, amb la variable d'activitat física, hem pogut observar diferències significatives en l'activació muscular de determinats grups musculars. La variable esport ens ha mostrat diferències en l'activació del vast múscul medial a l'inici del salt mentre que la variable IMC, ha mostrat diferències en el reclutament muscular, sent les del grup amb l'IMC més alt, les que han mostrat una major activació dels glutis. Conclusions: estudis que avaluen l'aterratge després d'un salt i són comuns en l'àmbit esportiu, especialment en aquells esports on la lesió de l'ACL és comuna. Però els estudis no són tan comuns que avaluen aquest aterratge en la població no atleta o que practiquen esports d'una manera inusual, encara que les taxes de lesions d'aquest grup també són elevades. En aquest estudi, s’ha observat que els patrons d'activació muscular durant l'aterratge després d'un salt, difereixen significativament entre homes i dones, així com que les variables estudiades ens permeten obtenir resultats diferents dels observats en altres estudis en els quals la població estudiada, tenia una major relació amb el camp esportiu. És per això que considerem que és important avaluar aquesta població que practica esport en una forma no habitual o no reglada, però també en risc de lesió.


Introducción: Las lesiones de rodilla y en especial la del ligamento cruzado anterior (LCA), es motivo de estudio por parte de muchos autores, ya que se considera, una de las lesiones musculo esqueléticas más graves. Normalmente suele afectar a sujetos que practican deporte (de forma habitual o no), siendo mayor el riesgo de lesión en mujeres, en deportes que implican saltos, aterrizajes, cambios de dirección y pivotajes. No es objetivo de este estudio tratar la lesión del LCA, sino estudiar uno de los mecanismos de lesión del LCA más habituales, como es el aterrizaje tras un salto para identificar patrones neuromusculares en población no deportista. Hipótesis y objetivos: El objetivo principal de este estudio es valorar si el sexo, y la actividad determinan diferencias en el patrón de activación neuromuscular durante el salto en individuos sano Metodología: Se diseñó un estudio transversal observacional. Se calculó el tamaño de la muestra, teniendo en cuenta que una muestra aleatoria de 73 individuos es suficiente para estimar, con una confianza del 95% y una precisión de +/- 6 unidades porcentuales, un porcentaje poblacional que previsiblemente será de alrededor del 7%. Los sujetos evaluados fueron estudiantes de fisioterapia de la FCS Blanquerna, sujetos sanos, de ambos sexos, con edades comprendidas entre os 18 y 30 años, sin lesión del LCA ni patología que pudiera influir en la recepción tras un salto. A los sujetos de estudio se les hizo saltar desde un cajón de 45 cm. y se les pidió que, tras tocar el suelo, realizaran un salto vertical máximo y aterrizaran sobre su pierna dominante y estabilizaran la posición. Todos los sujetos de estudio fueron valorados mediante EMG, electrogoniómetro y plataforma de fuerza para evaluar los grados de flexión de rodilla durante el vuelo y fases del aterrizaje, así como los parámetros electromiográficos de los músculos evaluados y la fuerza de reacción vertical (Fz). Resultados: Se incluyeron 74 sujetos (35 hombres y 39 mujeres). Se pudo observar que el sexo es una variable que influye en los diferentes grados de activación muscular, pudiéndose observar una mayor activación de ciertos grupos musculares en el caso de las mujeres en ciertas fases del vuelo y el aterrizaje. Respecto a la variable de lateralidad, se han observado diferencias significativas en la angulación de la rodilla en algunos instantes del aterrizaje, tendiendo los de lateralidad derecha una mayor angulación. La variable de agudeza visual, nos ha mostrado diferencias de activación muscular al inicio de la fase de vuelo mientras que, con la variable de actividad física, hemos podido observar diferencias significativas de activación muscular de ciertos grupos musculares. La variable deporte nos ha demostrado diferencias en la activación del músculo vasto medial al inicio del salto mientras que la variable IMC, ha demostrado diferencias en el reclutamiento muscular, siendo los del grupo con mayor IMC, los que han demostrado una mayor activación del glúteo mayor. Conclusiones: Los estudios que evalúan el aterrizaje tras un salto son habituales en el ámbito deportivo, sobre todo en aquellos deportes en los que la lesión del LCA es habitual. Pero no son tan habituales estudios que evalúen este aterrizaje en población no deportista o que práctica deporte de forma no habitual, a pesar de que los índices de lesión en este grupo también son altos. En este estudio, se evidencia que los patrones de activación muscular durante el aterrizaje tras un salto, difieren de forma importante entre hombres y mujeres, y que las variables estudiadas nos permiten obtener resultados diferentes a los que se han observado en otros estudios en los que la población estudiada, tenía una relación mayor con el ámbito deportivo. Es por ello que consideramos importante el evaluar a esta población que practica deporte de forma no habitual o “no reglada” pero que también tiene riesgo de sufrir una lesión.


Introduction: Knee injuries and especially, anterior cruciate ligament (ACL) injury, is the subject of study by many authors, as it is considered one of the most serious musculoskeletal injuries. Usually affects subjects who practice sports (regularly or not), being greater the risk of injury in women, in sports that involve jumps, landings, changes of direction and pivots. It is not the objective of this study to treat ACL injury, but to study one of the most common ACL injury mechanisms, such as landing after a jump to identify neuromuscular patterns in the non-athlete population. Hypothesis and objectives: The main objective of this study is to assess whether sex and physical activity determine differences in the pattern of neuromuscular activation during the jump in healthy individuals. Methods: An observational cross-sectional study was designed. The sample size was calculated, considering that a random sample of 73 individuals is sufficient to estimate, with a 95% confidence and accuracy of +/- 6 percentage units, a population percentage that is expected to be around 7 %. The subjects evaluated were physiotherapy students of FCS Blanquerna, healthy subjects, of both sexes, aged between 18 and 30 years, without ACL injury or pathology that could influence reception after a jump. The study subjects were made to jump from a 45 cm drawer. and they were asked to, after touching the ground, perform a maximum vertical jump and land on their dominant leg and stabilize the position. All study subjects were assessed using EMG, electrogoniometer and force platform to assess the degrees of knee flexion during flight and landing phases as well as the electromyographic parameters of the evaluated muscles and the vertical reaction force (Fz). Results: 74 subjects (35 men and 39 women) were included. It was observed that sex is a variable that influences the different degrees of muscle activation, being able to observe a greater activation of certain muscle groups in the case of women in certain phases of flight and landing. Regarding the laterality variable, significant differences in knee angulation was observed in some moments of the landing, with those of the right laterality having greater angulation. The visual acuity variable has shown us differences in muscle activation at the beginning of the flight phase, while, with the variable of physical activity, we have been able to observe significant differences in muscle activation of certain muscle groups. The sport variable has shown us differences in the activation of the vast medial muscle at the beginning of the jump while the BMI variable has shown differences in muscle recruitment, being those of the group with the highest BMI, those that have shown greater activation of the gluteus maximus. Conclusions: Studies that evaluate the landing after a jump are common in the sports field, especially in those sports in which ACL injury is common. But studies that evaluate this landing in a non-athlete population or that practice sport in an unusual way, are not very usual, although the injury rates in this group are also high. In this study, we have been able to observe that the patterns of muscle activation during landing after a jump, differ significantly between men and women and that the variables studied allow us to obtain different results than those observed in other studies in which the population studied had a greater relationship with the sports field. That is why we consider it important to evaluate this population that practices sport in an unusual way or "unregulated" but also has a risk of suffering an injury.

Keywords

Neuromuscular; Lesión; LCA; Rodilla; Salto; Aterrizaje; Músculos; GRF; Sexo; Actividad Física

Subjects

616.7 - Pathology of the organs of locomotion. Skeletal and locomotor systems; 616.8 - Neurology. Neuropathology. Nervous system

Knowledge Area

Salut i serveis socials

Documents

Tesi_Alesander_Badiola.pdf

2.168Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)