El problema de la Recherche de la Vérité en el marc de la fonamentació metafísica de la veritat en Descartes

dc.contributor
Universitat Ramon Llull. La Salle
dc.contributor.author
Llanes Bordes, Jaume
dc.date.accessioned
2017-05-08T07:22:05Z
dc.date.available
2017-05-08T07:22:05Z
dc.date.issued
2017-04-26
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/402706
dc.description.abstract
L’objectiu principal d’aquesta tesi és intentar comprendre el significat de la Recherche de la Vérité en el marc teòric de la metafísica cartesiana, és a dir, en relació als escrits de Descartes amb què l’obra té una evident afinitat temàtica: el Discours de la méthode IV, les Meditationes de prima philosophia i els Principia philosophiae I. Tanmateix, un obstacle s’entrebanca en aquest propòsit: no es disposa de cap dada segura per situar la Recherche en un període precís d’una concepció filosòfica que, com a producció humana que és, s’ha de llegir en clau evolutiva. Així, doncs, constitueix una exigència interna de la mateixa lectura de l’escrit determinar la data de la seva redacció a fi de situar-lo en el lloc històric-teòric que li correspon de la trajectòria intel·lectual del seu autor. Altrament, la Recherche té un valor escàs com a recurs hermenèutic de la filosofia cartesiana. Per resoldre el doble problema de la datació i el significat filosòfic de l’obra, en la tesi s’adopten dues perspectives d’estudi: l’externa i la interna. La perspectiva externa consta de dues parts. La primera consisteix en l’anàlisi de tres textos “retrospectius” de Descartes (1630, 1637 i 1641) que proporcionen indicis molt valuosos per comprendre la seva evolució filosòfica entre 1625 i 1630. Un text fonamental de 1630 revela un mateix patró evolutiu (guany-límit-instauració) que enllaça dos tractats començats a París –inacabats– amb el projecte que en aquell moment es qualifica com a “definitiu”. Hi ha també prou elements textuals per identificar els dos tractats de París com les Regulae ad directionem ingenii (1625-1627) i la Recherche de la Vérité (1628). El projecte definitiu es comença el 1629-1630 i no és altre que el que es desplega a Le Monde (1633) i el Discours de la méthode i els Essais (1637). A més, es precisen les raons de l’abandonament de cada projecte per tal d’emprendre el següent: 1) el dubte general com començament estricte de la filosofia (el pas de les Regulae a la Recherche), i 2) Déu estableix les lleis de la natura com a immutables (el pas de la Recherche al projecte definitiu de 1629-1637). En la segona part de l’estudi extern s’emprèn una revisió minuciosa de la documentació disponible sobre la vida de Descartes des de principis de 1628 fins a la primavera de 1629, amb una atenció especial a les biografies de Descartes de P. Borel i A. Baillet, que se sotmeten a una profunda anàlisi crítica. Els resultats de la recerca qüestionen la línia interpretativa dominant actualment entre els estudiosos, derivada del monumental estudi de G. Cohen Écrivains français en Hollande dans la première moitié du XVIIe siècle (1921). En concret, en la tesi es conclou que el retir a la Bretanya o al Poitou de principis de 1628 és motivat pel projecte de la Recherche, i que el misteriós intent d’escriure sobre la divinitat durant del juny del mateix any en un lloc amagat de París respon al propòsit –frustrat– de continuar la mateixa obra, precisament sobre el tema que s’havia de tractar poc després del punt on fou abandonada: Déu i la seva creació. Es reinterpreta a fons el cèlebre encontre a casa del nunci papal a París Guidi di Bagni (així com la posterior reunió amb Bérulle): no va ser una exposició de caire dialèctic, sinó amb un contingut filosòfic relacionat amb el coneixement causal de la natura a partir de la idea de Déu. Finalment, es desmenteixen un per un tots els arguments de Cohen i altres estudiosos sobre la instal·lació definitiva de Descartes als Països Baixos a l’octubre de 1628 i, al seu torn, s’aporten raons per datar-la a la primavera de 1629. Quant a la perspectiva interna d’estudi, es detecten quatre nuclis temàtics principals en la Recherche de la Vérité: el projecte filosòfic, el punt de partida de l’itinerari reflexiu, el dubte i les primeres veritats. S’analitza cada tema sense projectar-hi idees de cap altra obra cartesiana, és a dir, amb l’afany radical de llegir la Recherche de manera autosuficient, només amb les claus hermenèutiques que ella mateixa proporciona. Després de cada anàlisi específic, es procedeix a la interpretació minuciosa de tots els textos cartesians que tracten sobre la mateixa qüestió, sense oblidar mai el seu rerefons històric. Finalment, es procedeix a la comparació de cada tema de la Recherche amb els textos paral·lels estudiats per destacar-ne les coincidències i les diferències conceptuals. Els resultats de la perspectiva interna d’estudi confirmen plenament la datació primerenca de l’obra, perquè la situen inequívocament entre dos extrems històric-conceptuals: la concepció teòrica de les Regulae i els continguts i objectius del projecte definitiu desplegat des de 1629 fins a 1637. Com a conclusió final de l’estudi, s’ha de destacar la idea que la Recherche de la Vérité no s’ha de considerar en absolut com un mer complement secundari d’altres textos, sinó com una exposició tan valuosa filosòficament com les més reconegudes de Descartes, atès que aporta una nova llum a alguns dels temes més clàssics del gran pensador francès: la finalitat moral de la filosofia, l’arquitectura del projecte filosòfic-científic, el problema del mètode, l’exigència de fonamentació de la veritat, els arguments i el significat del dubte, el cogito i el problema del primer principi…
en_US
dc.description.abstract
El objetivo principal de esta tesis es intentar comprender el significado la Recherche de la Vérité en el marco teórico de la metafísica cartesiana, es decir, en relación a los escritos de Descartes con los que la obra tiene una evidente afinidad temática: el Discours de la méthode IV, las Meditationes de prima philosophia y los Principia philosophiae I. Sin embargo, un obstáculo se interpone en este propósito: no se dispone de ningún dato seguro para situar la Recherche en un periodo preciso de una concepción filosófica que, en tanto que es una producción humana, se tiene que leer en clave evolutiva. Así, pues, constituye una exigencia interna de la lectura misma del escrito determinar la fecha de su redacción para situarla en el lugar histórico-teórico que le corresponde en la trayectoria intelectual de su autor. En caso contrario, la Recherche tiene escaso valor como recurso hermenéutico de la filosofía cartesiana. Para resolver el doble problema de la datación y del significado filosófico de la obra, en la tesis se adoptan dos perspectivas de estudio: la externa y la interna. La perspectiva externa consta de dos partes. La primera consiste en el análisis de tres textos “retrospectivos” de Descartes (1630, 1637 y 1641) que proporcionan indicios muy valiosos para comprender su evolución filosófica entre 1625 y 1630. Un texto fundamental de 1630 revela un mismo patrón evolutivo (adquisición-límite-instauración) que enlaza dos tratados empezados en París –inacabados– y el proyecto que en ese momento se califica como “definitivo”. Hay también suficientes elementos textuales para identificar los dos tratados de París como las Regulae ad directionem ingenii (1625-1627) y la Recherche de la vérité (1628). El proyecto definitivo empieza en 1629-1630 y no es otro que el que se despliega en Le Monde (1633) y el Discours de la méthode y los Essais (1637). Además, se precisan las razones del abandono de cada proyecto para emprender el siguiente: 1) la duda general como inicio estricto de la filosofía (el paso de las Regulae a la Recherche), y 2) Dios establece les leyes de la naturaleza como inmutables (el paso de la Recherche al proyecto definitivo de 1629-1637). En la segunda parte del estudio externo se emprende una revisión minuciosa de la documentación disponible sobre la vida de Descartes desde principios de 1628 hasta la primavera de 1629, en especial de las biografías de Descartes de P. Borel y A. Baillet, que se someten a una profunda revisión crítica. Los resultados de la investigación cuestionan la línea interpretativa dominante actualmente entre los estudiosos, derivada del monumental estudio de G. Cohen Écrivains français en Hollande dans la première moitié du XVIIe siècle (1921). En concreto, se concluye que el retiro en la Bretaña o en el Poitou de principios de 1628 está motivado por el proyecto de la Recherche, y que el misterioso intento de escribir sobre la divinidad en junio del mismo año en un alojamiento escondido de París responde al propósito –frustrado– de continuar la misma obra, precisamente sobre el tema que debería haberse tratado poco después del punto donde fue abandonada: Dios y su creación. Se reinterpreta a fondo el célebre encuentro en casa del nuncio papal en París Guidi di Bagni (así como la posterior reunión con el cardenal Bérulle): no fue una exposición de cariz dialéctico, sino con un contenido filosófico relacionado con el conocimiento causal de la naturaleza a partir de la idea de Dios. Finalmente, se desmienten uno por uno todos los argumentos de Cohen y otros estudiosos sobre la instalación definitiva de Descartes los Países Bajos en octubre de 1628 y, a su vez, se aportan razones para fecharla en la primavera de 1629. En cuanto a la perspectiva interna de estudio, se detectan cuatro núcleos temáticos principales en la Recherche de la Vérité: el proyecto filosófico, el punto de partida del itinerario de reflexión, la duda y las primeras verdades. Se analiza cada tema sin proyectar en él las ideas de ninguna otra obra cartesiana, es decir, con el afán radical de leer la Recherche de manera autosuficiente, sólo con las claves hermenéuticas que ella misma proporciona. Después de cada análisis específico, se procede a la interpretación rigurosa de todos los textos cartesianos que tratan sobre la misma cuestión, sin olvidar nunca su trasfondo histórico. Finalmente, se procede a la comparación de cada tema de la Recherche con los textos paralelos estudiados para destacar sus coincidencias y sus diferencias conceptuales. Los resultados de la perspectiva externa confirman plenamente la datación primeriza de la obra, puesto que la sitúan inequívocamente entre dos extremos histórico-conceptuales: la concepción teórica de las Regulae y los contenidos y objetivos del proyecto definitivo desplegado desde 1629 hasta 1637. Como balance final del estudio, se debe destacar la idea de que la Recherche de la Vérité no tiene que considerarse en absoluto como un mero complemento secundario de otros textos, sino como una exposición tan valiosa filosóficamente como las más reconocidas de Descartes, puesto que aporta una nueva luz a algunos de los temas más clásicos del gran pensador francés: la finalidad moral de la filosofía, la arquitectura del proyecto filosófico-científico, el problema del método, la exigencia de fundamentación de la verdad, los argumentos y el significado de la duda, el cogito y el problema del primer principio…
en_US
dc.description.abstract
The main aim of this thesis is to attempt to understand the significance of the Recherche de la Vérité in the theoretical framework of Cartesian metaphysics, in other words, its relation to the writings by Descartes with which it has an evident thematic affinity: namely the Discours de la méthode, IV, the Meditationes de prima philosophia and the Principia philosophiae, I, However, there is a hurdle in this regard: there are no sure data that allow the Recherche to be placed in a precise period of a philosophical conception that, as human production, has to be read as part of an evolution. Thus, an internal requirement of the reading of the text is to determine the date of its writing with the aim of situating it in the corresponding historical-theoretical place in its author’s the intellectual trajectory. Otherwise, the Recherche has little value as a hermeneutic resource for Cartesian philosophy. To resolve the double problem of the dating and philosophical significance of the work, two study perspectives are adopted in the thesis: the external and the internal. The external perspective consists of two parts. The first of these consists of analysing three “retrospective” texts by Descartes (1630, 1637 and 1641) that provide very valuable evidence for understanding his philosophical evolution between 1625 and 1630. A fundamental text from 1630 reveals the same evolutionary pattern (gain-limit-establishment) that links two unfinished treatises begun in Paris with the project that was then qualified as “definitive”. There are also enough textual elements to identify the two Paris treatises as the Regulae ad directionem ingenii (1625-1627) and the Recherche de la Vérité (1628). The definitive project was begun in 1629-1630 and was none other than what is put forth in Le Monde (1633) and the Discours de la méthode and the Essais (1637). Moreover, his reasons for abandoning each project to undertake the following one are detailed: 1) the general doubt as a strict beginning of the philosophy (the step from the Regulae to the Recherche), and 2) God establishes the laws of nature as immutable (the step from the Recherche to the definitive project of 1629-1637). In the second part of the external study, a detailed review is undertaken of the documentation available about the life of Descartes from the start of 1628 until the spring of 1629, with special attention to the biographies by P. Borel and A. Baillet, which are submitted to a deep critical analysis. The results of the research question the current dominant interpretative line among scholars, derived from the monumental study by G. Cohen Écrivains français en Hollande dans la première moitié du XVIIe siècle (1921). Specifically, in this thesis it is concluded that the retreat to Brittany or Poitou in early 1628 was motivated by the project of the Recherche, and that the mysterious attempt to write about divinity in June of the same year in a hidden place in Paris responds to the purpose –frustrated– of continuing the same work, precisely when the theme was to be dealt with shortly after from where it had been abandoned: God and his creation. The famous meeting in the house of Guidi di Bagni, the papal nuncio in Paris, (as well as the later meeting with Bérulle) is reinterpreted in depth. It was not a dialectical presentation, but rather its philosophical content was related to the causal knowledge of nature from the idea of God. Finally, all the arguments by Cohen and other scholars about Descartes’ definitive move to the Netherlands in October 1628 are discounted one by one, and, in turn, reasons are given for dating this from the spring of 1629. Regarding the perspective of internal study, four principal thematic nuclei are detected in the Recherche de la Vérité: the philosophical project, the starting point for the reflexive itinerary, the doubt and the first truths. Each theme is analysed without projecting ideas from any other Cartesian work onto it, in other words, with the radical aim of reading The Search in a self-sufficient way, only with the hermeneutic keys that the work itself provides. After each specific analysis, there is the thorough interpretation of all the Cartesian texts that deal with the same question, without forgetting the historical background. Finally, there is the comparison of each theme from the Recherche with the parallel texts studied to highlight their conceptual coincidences and the differences. The results of the internal study perspective fully confirm the early dating of the work, because they unequivocally place it between two historical-conceptual extremes: the theoretical conception of the Regulae and the contents and objectives of the definitive project set out from 1629 to 1637. As a conclusion to the study, it must be highlighted that idea that the Recherche de la Vérité should not be considered a mere secondary complement to other texts, but rather as a philosophically display as valuable as Descartes’ more recognised ones, given that it shines new light on some of the most classical themes of the great French thinker: the moral finality of philosophy, the architecture of the philosophical-scientific project, the problem of the method, the requirement for the foundation of truth, the arguments and significance of the doubt, the cogito and the problem of the first principle.
en_US
dc.format.extent
609 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
en_US
dc.publisher
Universitat Ramon Llull
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Descartes
en_US
dc.subject
Recherche de la Vérité
en_US
dc.subject
Recerca de la veritat
en_US
dc.subject
Descartes 1628
en_US
dc.subject
Metafísica cartesiana
en_US
dc.subject
Projecte filosòfic cartesià
en_US
dc.subject
Dubte
en_US
dc.subject
Cogito
en_US
dc.subject
Primer principi
en_US
dc.subject
Veritat
en_US
dc.subject.other
Arts, humanitats i llengües
en_US
dc.title
El problema de la Recherche de la Vérité en el marc de la fonamentació metafísica de la veritat en Descartes
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
00
en_US
dc.subject.udc
1
en_US
dc.subject.udc
11
en_US
dc.subject.udc
14
en_US
dc.subject.udc
16
en_US
dc.contributor.authoremail
jllanes@xtec.cat
en_US
dc.contributor.director
Vicens Folgueira, Joan Albert
dc.contributor.tutor
Llinàs i Puente, Carles
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

Tesi_Jaume_Llanes.pdf

6.065Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)