Rol de la inserció profilàctica de catèters balons oclusius percutanis a pacients amb anomalia placentària adherent

Autor/a

Teixidor i Viñas, Mireia

Director/a

Perendreu Sans, Joan

Tutor/a

Giralt, Jordi

Fecha de defensa

2016-11-07

ISBN

9788449067471

Páginas

91 p.



Departamento/Instituto

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina

Resumen

Objectiu: La malaltia adherent placentària (MAP) és una causa d’hemorràgia postpart severa, amb una pèrdua sanguínia esperada de 3-5L. Ha estat tractada amb cesària i histerectomia peri- part de forma tradicional. S’exposa la nostra experiència amb la inserció profilàctica de catèters balons oclusius percutanis (CBOP) a ambdues artèries ilíaques internes, amb o sense necessitat d’embolització arterial uterina per tal de preservar l’úter de la pacient. Durant el treball de recerca s’ha desenvolupat un nou protocol de tractament conservador multidisciplinar anomenat Triple P procedure. S’avalua els resultats obtinguts des de la implantació d’aquest protocol, així com la necessitat de intervencions futures a dones amb MAP. Material i Mètode: Dos articles han estat publicats a la literatura. El primer va ser publicat al Clinical radiology i inclou vint- i- set pacients diagnosticats perinatalment de MAP amb sospita de placenta percreta que varen ser tractades amb CBOP immediatament abans de realitzar un part per cesària. El segon article és un estudi de cohorts publicat al Ultrasound in Obstetrics and Gynecology on es compara 19 dones amb MAP tractades amb el Triple-P protocol (Grup estudi) i 11 tractades amb CBOP i part per cesària (Grup Control). El nombre i volum de transfusions sanguínies, pèrdua sanguínia estimada, la necessitat d’embolització arterial uterina (EAU) i/o la necessitat d’histerectomia han estat recopilades a ambdós articles. Resultats: Placenta percreta va ser confirmada en 19 pacients [sis (54.5%) pacients del Grup Control i 13 (68.4%) del Grup Estudi]. La pèrdua sanguínia mitja estimada va ser menor al Grup Estudi que en el Grup Control (1.70 L vs 2.17 L, respectivament), però la diferència no va ser estadísticament significativa (P=0.445). El risc d’hemorràgia postpart (HPP) i la necessitat d’histerectomia van disminuir de forma estadísticament significativa en el Grup Estudi (HPP, 54.5% vs 15.8%; P=0.035; histerectomia, 27.3% vs 0.0%; P=0.045). Com a conseqüència, es va observar una disminució estadísticament significativa en l’estada hospitalària de les pacients del Grup estudi (P=0.044). Conclusió: Els CBOP amb o sense EAU contribueixen a la disminució de la pèrdua sanguínia i del risc d’histerectomia peripart a les pacients amb MAP. La introducció del Triple-P procedure disminueix de forma significativa el risc d’histerectomia, HPP i estada hospitalària a aquestes pacients.


Aim: Morbidly adherent placenta (MAP) is a cause of severe postpartum haemorrhage (PPH) with expected blood loss of 3-5L. Traditionally, this has been treated by caesarean hysterectomy. We report our experience of prophylactic occlusion balloon catheters (POBC) in both internal iliac arteries before caesarean section, with or without embolisation to preserve the uterus and reduce haemorrhage. During our research we developed a new multidisciplinary conservative protocol of treatment involving POBC and placental non-separation, myometrial excision and reconstruction of the uterine wall called Triple P procedure. We also evaluate patient outcomes and need for further interventions in women with MAP, before and after introduction of the Triple-P procedure. Methods and Materials: Two articles have published in the literature. The first one was publish at Clinical radiology and includes twenty-seven women diagnosed with MAP and with suspected placenta percreta underwent POBCs before caesarean section. The second article is a cohort study published at Ultrasound in Obstetrics and Gynecology and compares 19 women with MAP treated with the Triple-P protocol (study group) and 11 treated with POBC and caesarean (control group). The quantity of blood replacement products, estimated blood loss, and necessity for uterine arterial embolization and/or hysterectomy were recorded retrospectively in both articles. Results: Placenta percreta was confirmed in 19 patients [six (54.5%) patients in the control group and 13 (68.4%) in the study group]. Estimated mean blood loss during the procedure was lower in the study group than in the control group (1.70 L vs 2.17 L, respectively), but the difference was not statistically significant (P=0.445). The risks of postpartum hemorrhage (PPH) and hysterectomy were statistically significantly lower in the study group (PPH, 54.5% vs 15.8%; P=0.035; hysterectomy, 27.3% vs 0.0%; P=0.045). As a consequence, there was a significant decrease in duration of inpatient stay in the study group (P=0.044). Conclusion: POBC with or without UAE, contributes to reduction in blood loss and preservation of the uterus in women with MAP Introduction of the Triple-P procedure conveyed a significantly reduced rate of hysterectomy, PPH and duration of hospital stay in patients with MAP.

Palabras clave

Placenta; Percreta; Catèters balons oclusius arterials; Catéters balones oclusivos; Occlusion ballon catheter; Embolització arterial uterina; Embolización arterial uterina; Uterine artery embolisation

Materias

616 - Patología. Medicina clínica. Oncología

Área de conocimiento

Ciències de la Salut

Documentos

mtiv1de1.pdf

2.034Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)