Estudio controlado sobre la eficacia de una valoración e intervención integral en pacientes ancianos ingresados en una unidad de convalecencia geriátrica

Autor/a

Vázquez Ibar, Olga

Director/a

Miralles Basseda, Ramón

Fecha de defensa

2016-04-13

ISBN

9788449063664

Páginas

344 p.



Departamento/Instituto

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina

Resumen

La valoración geriátrica integral es un proceso diagnóstico multidimensional e interdisciplinar que detecta necesidades y capacidades funcionales, cognitivas y sociales de ancianos, así como problemas médicos para establecer planes de intervención y seguimiento individualizados. Aunque se realiza en muchos entornos asistenciales, las unidades de convalecencia ofrecen intervenciones geriátricas intensas y prolongadas en el tiempo que generan efectos positivos en la salud de los ancianos. Objetivo:Evaluar la eficacia de un programa de valoración e intervención geriátrica en ancianos en fase postaguda de una enfermedad, que ingresaron en una unidad de convalecencia(grupo intervención), comparándola con un grupo similar dado de alta a domicilio(grupo control). Método:Se preseleccionaron 375 hospitalizados mayores de 65 años que cumplían alguna condición: imposibilidad de levantarse de la silla/cama, imposibilidad de andar y/o alteración del estado mental. Se les realizó seguimiento y al alta se valoraron criterios de inclusión y exclusión, para seleccionar 149 pacientes elegibles.De ellos, 63(42,29%), fueron rechazados (no fueron randomizados por no disponer de cuidador), quedando 86(57,71%) a los que se asignó aleatoriamente destino al alta: convalecencia geriátrica (grupo intervención) o domicilio (grupo control).Tras el resultado de la randomización, se pidió al paciente consentimiento para ser incluido en el grupo asignado (doble consentimiento aleatorizado Zelen). En caso de negativa, se adjudicó el destino alternativo. Ambos grupos se analizaron posteriormente mediante la técnica de“intención de tratamiento”(IT) y también según el destino real(DR) al que se incorporaron. Nueve pacientes fueron excluidos tras randomización, quedando 77. Se realizó seguimiento de ambos grupos a los 3 y 6 meses tras el alta, recogiéndose las siguientes variables: supervivencia, capacidad funcional, función cognitiva, comorbilidad, lugar de residencia, necesitar cuidador, número caídas, consumo fármacos, número reingresos hospitalarios y calidad de vida (Perfil Salud Nottingham). Resultados:Al comparar ambas cohortes al inicio del estudio, no se hallaron diferencias significativas en ambos análisis (IT y DR). A los tres meses quedaron 54 pacientes (15 fallecidos y 8 perdidos). A los seis meses 34 (3 fallecidos y 17 perdidos) Tanto las pérdidas como los fallecimientos se distribuyeron de forma similar en ambos grupos de estudio y análisis. A los tres meses en el análisis IT no se hallaron diferencias significativas en las variables estudiadas, salvo un menor número de reingresos y caídas en grupo intervención (no significación estadística en IT (p=0,55) pero sí en análisis DR (p=0.004)). En IT hubo mejor percepción de calidad de vida (dimensiones social (p=0.049) y emocional (P=0.018) en el grupo intervención. El tamaño del efecto (relevancia clínica del cambio) fue mediano (0.69) y grande (0.92) respectivamente. A los seis meses en el análisis IT se observan más reingresos hospitalarios y mayor uso de fisioterapia domiciliaria y tendencia a requerir cuidador (grupo control) sin alcanzar significación estadística. En el grupo intervención y análisis IT, hubo tendencia a mejor percepción de calidad de vida sin significación estadística pero con relevancia clínica (índices tamaño del efecto>80 en energía, dolor y puntuación total, y>50 en social y movilidad). La puntuación NHP mostró tendencia a mejoría en ambos grupos y análisis, alcanzando significación en DR en dimensiones energía (p=0.09) y total (p=0.020). Conclusiones:A los tres y seis meses, la intervención geriátrica en convalecencia proporcionó mejor percepción de calidad de vida en algunas dimensiones y tendencia a menor número de reingresos/caídas. Hubo también reducción en el número de fármacos presentes a los tres meses (sólo significativo en análisis DR). No se observaron diferencias significativas respecto a mejoría de capacidad funcional, función cognitiva y supervivencia, o necesidad de recursos de atención domiciliaria entre ambos grupos de estudio.


The comprehensive geriatric assessment is a multidimensional and interdisciplinary diagnostic process to detect needs and functional, cognitive and social skills and medical problems to establish contingency plans and individualized monitoring. Though it done in many care settings, convalescence units offer intense and prolonged nursing interventions while generating positive effects on the health of the elderly. Objective: To evaluate the effectiveness of a program of geriatric assessment and intervention in elderly post-acute phase of an illness, who were admitted to a convalescence unit (intervention group), compared with a similar group discharged home (control group). Method: 375 hospitalized over 65 years old who meet certain condition were pre-selected. These conditions were: inability to rise from the chair/bed, unable to walk and/or altered mental status. They were followed up and at the moment of discharge inclusion and exclusion criteria were assessed, to select 149 patients. 63(42.29%) were rejected (were not randomized due to lack of caregiver), leaving 86 (57, 71%) who were randomly assigned discharge destination: geriatric convalescence unit (intervention group) or home (control group) .After the result of randomization, the patient consent to be included in the assigned group (Zelen randomized double consent was requested ). If not, he was awarded the alternative destination. Both groups were further analyzed using the technique of "intention to treat" (IT) as well as the true destination (DR) to which they were incorporated. Nine patients were excluded after randomization, leaving 77. Both groups were followed for 3 and 6 months after discharge, collecting the following variables: survival, functional capacity, cognitive function, comorbidity, place of residence, need caregiver, number falls, drug consumption, number readmissions and quality of life (Nottingham Health Profile). Results: When comparing both groups at baseline, no significant differences in both analyzes (IT and DR) were found. After three months, 54 patients (15 deaths and 8 lost) were. At six months, 34 (3 deaths and 17 missing) were. Losses and deaths were distributed similarly in both groups of study and analysis. After three months in the IT analysis, no significant differences in the studied variables were found, except fewer readmissions and falls in the intervention group (no statistical significance in IT (p = 0.55) but DR analysis (p = 0.004)). In IT there were better perception of quality of life (social (p = 0.049) and emotional (P = 0.018) dimensions in the intervention group. The effect size (clinical relevance of change) was medium (0.69) and large (0.92) respectively. After six months, the IT analysis showed more readmissions and greater use of home physiotherapy and trend seen to require caregiver (control group) but it was not statistically significant. In the intervention group analysis IT showed a tendency to better perception of quality life. It was not statistically significant but clinically relevant (effect size index> 80 in energy, pain and total score, and> 50 in social and mobility). The NHP score showed a tendency to improvement in both groups and analysis, reaching significance in DR dimensional energy (p = 0.09) and total (p = 0.020). Conclusions: For the three and six months, geriatric convalescence intervention provided better perception of quality of life in some dimensions and tendency to fewer readmissions / falls. There was also reduction in the number of drugs present at three months (only significant in the analysis DR). No significant differences were observed for improvement in functional capacity, cognitive function and survival, or need for home care resources between the two study groups

Palabras clave

Geriatría; Geriatria; Geriatrics; Convalecencia; Convalescència; Convalescence; Calidad de vida; Qualitat de vida; Quality of life

Materias

616 - Patología. Medicina clínica. Oncología

Área de conocimiento

Ciències de la Salut

Documentos

ovi1de1.pdf

2.220Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)