Evaluación de la efectividad de un programa comunitario de parentalidad positiva. Perspectiva desde los determinantes sociales de la salud

Author

Vázquez Álvarez, Noelia

Director

Molina, M. Cruz (María Cruz)

Artazcoz Lazcano, Lucía, 1963-

Tutor

Molina, M. Cruz (María Cruz)

Date of defense

2016-01-21

Pages

310 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació

Abstract

FUNDAMENTACIÓN TEÓRICA: La familia es la principal responsable del bienestar biopsicosocial infantil, y la parentalidad positiva es clave en esta responsabilidad. La interacción entre las competencias parentales, las necesidades infantiles y el apoyo o estrés percibido del contexto conforman la parentalidad positiva. Los factores sociales determinan su desarrollo. Los programas de educación parental promotores de parentalidad positiva han mostrado efectos positivos inmediatos en padres/madres e hijos/as. Los efectos a medio-largo plazo y sobre las familias más vulnerables no son tan claros, y se recomienda investigar sobre ello. En España estos programas y su evaluación son incipientes. OBJETIVOS: Evaluar la efectividad del PHP a partir de: identificar los cambios 1) inmediatos y 2) pasados seis meses de la participación en el PHP en el desarrollo de las habilidades parentales, los comportamientos infantiles, el estrés parental y el apoyo social 3) analizar los determinantes sociales asociados con el éxito del PHP. METODOLOGÍA: Se llevó a cabo uno investigación evaluativa sumativa del PHP, mediante un diseño cuasi-experimental sin grupo control. 257 padres y madres autocumplimentaron un test antes de la intervención, 216 al finalizarla y 130 seis meses después. Mediante escalas validadas, el test recoge datos sobre: habilidades parentales, comportamientos infantiles negativos, estrés parental y apoyo social. Se recogió también el consentimiento informado y datos sociodemográficos. Se aplicó el test de Chi cuadrado, test de Friedman y una regresión logística binaria empleando SPSS. La información recogida a partir de 17 entrevistas a profesionales, 5 grupos de discusión a progenitores y 12 documentos fue analizada con Atlas.ti. Los resultados cuantitativos y los cualitativos fueron triangulados. RESULTADOS: Pasados seis meses, el 71,5% de los participantes mejoraron las habilidades parentales y el 60,9% el apoyo social, el 57,6% redujo la percepción de comportamientos infantiles negativos y el 58,1% el estrés parental. Los progenitores fueron capaces de aplicar técnicas concretas de control del comportamiento infantil, reducción del estrés parental, comprender las situaciones que lo generaban y conocer las consecuencias de controlarlo. Cambiaron la mirada hacia el niño/a, viéndolo como alguien con voz y con sentimientos. Los niños/as mejoraron comportamientos positivos como participar en rutinas familiares o la expresión de sentimientos. Se evidenciaron las fuentes de las que proviene el apoyo social y las consecuencias que genera en la parentalidad. Disponer de un nivel de estudios inferior, estar en situación de desempleo, ser una familia monoparental, ser joven y ser hombre se identificaron como predictores de mejores efectos post-intervención. CONCLUSIONES: El PHP es efectivo porque produce los cambios positivos esperados tanto al finalizar la intervención como seis meses después, y estos efectos se dan para todos los grupos poblacionales, especialmente para los más vulnerables. El PHP contribuye a reducir las desigualdades sociales en la salud infantil, equiparando los niveles de parentalidad positiva en los entornos familiares de diferente vulnerabilidad.


BACKGROUND: The family is responsible for children's biopsychosocial development and positive parenting is a key component to exercise this responsibility. The interaction between parenting skills, children behavior and support or stress perceived from the context conform positive parenting. Social factors determine its development. Parent training programs have showed parent and children immediate positive effects. Medium/long-term outcomes and effects on vulnerable population are not clear, and it's recommended to investigate them. In Spain this kind of programs and its evaluation are quite new. AIMS: Assess PSPF effectiveness through identify 1) immediate and 2) six months follow-up changes in parenting skills, children's behavior, parental stress, and social support after participation in PSPF 3) analyze social determinants associated with PSPF success. METHODOLOGY: Summative evaluation research of the PSPF and quasi-experimental design without control group were used. 257 parents filled pre-test, 216 immediate post-test and 130 follow-up post-test. Test collects data with validated scales about: parenting skills, children negative behaviour, parental stress, social support, sociodemographic data and informant consent. Chi Square test, Friedman test and binary logistic regression were applied with SPSS. Information from 17 professional interviews, 5 parent discussion groups and 12 documents was analyzed with Atlas-ti. Quantitative and qualitative data were trianguled. OUTCOMES: Six months after intervention 71.5% of the participants improve parenting skills and 60.9% social support, 57.6% reduced children's negative behaviours perception and 58.1% parental stress. Parents were able to introduce specific techniques to control children behaviours, to reduce parental stress and to understand some circumstances that have to avoid to reduce stress and its consequences. They started to consider children as someone with feelings and voice. Children positive behaviours like expressing their feelings or participation on family routines were improved. They also identify some social support sources and its consequences on parenting. Low-education, unemployment, single-parent family, be young and be a man were predictors of better post-intervention effects. CONCLUSIONS: PSPF effectiveness is confirmed because expected outcomes were identified both after participation and six-months later in different population groups, especially on most vulnerable groups. PSPF contributes to reduce social inequities in children's health equating positive parenting in different family environments.

Keywords

Família; Familia; Family; Pares i fills; Padres e hijos; Parent and child; Conducta orientada cap a la salut; Conducta orientada hacia la salud; Health behaviour

Subjects

371 - Education and teaching organization and management

Knowledge Area

Ciències de l'Educació

Documents

NVA_TESIS.pdf

2.939Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/

This item appears in the following Collection(s)