Omaguas, cataclismo amazónico

Autor/a

Cabrero i Miret, Ferran

Director/a

Estévez Escalera, Jordi

Fecha de defensa

2014-12-02

ISBN

9788449049682

Depósito Legal

B-2908-2015

Páginas

311 p.



Departamento/Instituto

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i de Prehistòria

Resumen

L'objectiu d'aquesta tesi és comprendre el passat amazònic i especialment la suposada nació omagua per poder avançar investigacions futures en arqueologia de camp. Els/les suposats/des omagues varen ser un dels majors grups precolombins de l'Amazònia. Haurien dominat el curs mitjà del riu Amazones, el curs mitjà del riu Napo, i la confluència d'aquest riu amb el Coca, ja a la selva de muntaña. En arqueologia se'ls ha vinculat amb la Fase policroma Amazònica, concretament amb la Subtradició Miracanguera (després inserida a la Guarita), i en especial amb la Fase Napo. Fonts etnohistòriques els citen com a bons canoers, amb una flota fluvial que els permetia dominar les principals xarxes d'intercanvi; amb característiques similars com la deformació cranial, l'ús de vestimenta de cotó amb dibuixos geomètrics multicolors, arracades, anells de nas, i pitreres d'or, l'ús d'armes com la llançadora de javelina, la “macana”, escuts, grans caps polítics i tinença d'esclaus. Tot això fa pensar que tenien una estructura social que podria associar-se a la categoria evolucionista de “cacicazgue”, amb cacics o caps el poder polític dels quals abastaria més d'un poblat. L'esplendor d'aquesta suposada nació decau amb la colonització europea, incloent baixada poblacional a causa d’epidèmies i de l' esclavisme, i amb l’homogeneïtzació cultural per mitjà de les reduccions religioses. Si bé en els segles XIX i XX sembla que hagin de desaparèixer, a finals d'aquest i principis del segle XXI processos d’etnogènesi fan renéixer certa identitat cultural comuna per al reclam de drets col·lectius.


El objetivo de esta tesis es comprender el pasado amazónico y en especial la supuesta nación omagua para poder avanzar investigaciones futuras en arqueología de campo. Los/as supuestos/as omaguas fueron uno de los mayores grupos precolombinos de la Amazonia. Habrían dominado el curso medio del rio Amazonas, el curso medio del rio Napo, y la confluencia de este rio con el Coca, ya en ceja de selva. En arqueología se los ha vinculado con la Fase Polícroma Amazónica, concretamente con la Subtradición Miracanguera (luego incorporada a la Guarita), y en especial con la Fase Napo. Fuentes etnohistóricas los citan como buenos canoeros, con una flota fluvial que les permitía dominar las principales redes de intercambio de la zona; con características similares como la deformación craneal, el uso de vestimenta de algodón con dibujos geométricos multicolores, pendientes, narigueras, y pecheras de oro, el uso de armas como la estólica y la macana, escudos, grandes jefes y tenencia de esclavos. Todo ello hace pensar que tenían una estructura social que podría asociarse a la categoría evolucionista de “cacicazgo”, con caciques o jefes cuyo poder político abarcaría más de un poblado. El esplendor de esta supuesta nación decae con la colonización europea, incluyendo bajada poblacional debido a epidemias y al esclavismo, y homogeneización cultural por medio de las reducciones religiosas. Si bien en los siglos XIX y XX parece que vayan a desaparecer, a finales de éste y principios del siglo XXI procesos de etnogénesis hacen renacer cierta identidad cultural común para el reclamo de derechos colectivos.


The aim of this thesis is to understand the Amazonian past and especially the alleged omagua nation so to advance future research in field archeology. The alleged Omaguas were one of the largest pre-Columbian Amazonian groups. They would have controled the middle reaches of the Amazon River, the middle reaches of the Napo River, and the confluence of this river with Coca River, in the mountain jungle. In archaeology they have been linked with the Amazonian Polychrome Tradition, mainly with the Miracanguera Subtradition (later under the Guarita Subtradition), and especially with the Napo Phase. Ethnohistorical sources cite them as good canoeists, with a river fleet that allowed them to dominate the major exchange networks; with similar characteristics such as cranial deformation, wearing cotton dresses with geometric and multicolored designs, earrings, nose rings and gold breastplates, the use of weapons such as the spear-thrower and baton, and shields, having big chiefs and owning slaves. This leads to the assumption that they had a social structure that could be associated with the evolutionary status of "chiefdom" with caciques or chiefs whose political power would cover more than one village. The splendor of this alleged nation decays with European colonization, including population decline due to epidemics and slavery, and due to cultural homogenization through religious reductions. Although in the nineteenth and twentieth centuries they seem likely to disappear, by the end of last century and early twenty-first century ethnogenesis processes make rebirth some common cultural identity for claiming collective rights.

Palabras clave

Arqueologia amazònica; Fase napo; Omagues

Materias

90 - Arqueología. Prehistoria

Área de conocimiento

Ciències Humanes

Documentos

fcm1de1.pdf

5.213Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)