Problema del món natural a la fenomenologia, El

Author

Fernández Ramos, Francisco

Director

Sales i Coderch, Jordi R., 1943-

Tutor

Birulés, Fina

Date of defense

2003-10-24

ISBN

8468877077

Legal Deposit

B.40553-2004



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura

Abstract

El filòsof txec Jan Patocka (1907-1977) ha dedicat el gruix de la seua obra i del seu pensament a la problemàtica del món natural. Desde el seu treball d'habilitació, "El Món Natural com a Problema Filosòfic" (1936), el qual segueix molt de prop la concepció husserliana de la "Lebeswelt", fins la seua última obra, els "Assaigs Herètics sobre la Filosofia de la Historia" (1987), on el món natural és vist com el món pre-històric, hi ha tot un llarg camí de reflexió, els ingredients fonamentals de la qual són el pensament de la concepció fenomenològica de Husserl i Heidegger, tot i que també recull idees de H. Arendt y E. Fink.<br/><br/>Si recorrem amb ell aquest camí, veiem com el món natural passa a ser, ja en l'obra de Husserl, el simple correlat de l'actitud natural, és a dir, la suma de tots els ens actuals i possibles, per passar a ser l'horitzó previ de creença que fa possible que hi hagi quelcom així com un ens que, a més de ser, existeix. Aquest horitzó o sòl universal de creença és al qual s'ha d'adreçar, en primer instància l'epokhé. Aquesta, però, trobarà a les anàlisis de la consciència interna del temps, l'últim i definitiu obstacle per poder comprendre el món natural i les possibles actituds de l'home (fonamentals a la fenomenologia<br/>husserliana) com quelcom atemporal. És per això que la ciència de la Lebenwelt haurà de buscar el<br/>fonament de la seva apodicticitat en la mateixa Història (radicalment fàctica) de l'home.<br/>Justament estudiant la problemàtica relació entre el Ser i el Temps comença l'obra del segon dels filòsofs objecte de la meva recerca històrica. En efecte, després de l'obra de Heidegger, ja no es pot parlar d'un món natural ahistòric, sinó que el món, com a part essencial del seu ser-al-món, té com a condició de possibilitat la història, ja que la historicitat és un existenciari del Dasein. L'home no és un ens del món natural, sinó que la naturalesa com a tal només apareix a la Història humana.<br/><br/>Si entenem la intencionalitat husserliana no ja en un limitat sentit teòric, sinó com la pura i simple vida que, en l'home es transforma en existència, tenim la concepció de l'autor txec (ell afirma que inspirada en Fink) de la mundanitat com a moviment pur, en el sentit aristotèlic en què "ser" no és una altra cosa que "arribar a ser". D'aquí que el món no pugui ser entès d'una altra manera que com "món històric", del qual, el "món físic" concebut pel mecanicisme és només una manera històricament determinada de<br/>entendre el món.<br/><br/>Si, a més, tenint en compte (com fa J. Patocka) tota la reflexió de H. Arendt al voltant de la "Vita Activa" (treball, producció i acció), tenim la possibilitat de recuperar una acepció del "món natural", no ja com el món de la naturalesa, sinó com el món del treball, que és mostra com un element per naturalesa antihistòric, permetent l'existència de pobles la simple subsistència biològica en sentit ampli sembla omplir totes les seves aspiracions. La veritat i la llibertat són aspiracions que només poden aparèixer en una comunitat en la qual la permanència biològica no ho és tot. És això el que el filòsof txec anomena "moviment de veritat" a aquell moviment de l'existència, ja implícit en el Mite, però que, quan es fa temàtic que dóna lloc al naixement de la Història, la Filosofia i un projecte Eticopolític en sentit propi, i allò que constitueix el llegat europeu i la seva identitat com a "cura de l'ànima".

Keywords

Husserl; Jan Patocka; Fenomenologia

Subjects

14 - Philosophical Systems and points of view

Knowledge Area

Ciències Humanes i Socials

Documents

1.Indexgeneral.pdf

53.31Kb

2.Introduccio.pdf

113.0Kb

3.Capitol1.pdf

569.4Kb

4.Capitol2.pdf

560.5Kb

5.Capitol3.pdf

399.8Kb

6.Capitol4.pdf

312.8Kb

7.Capitol5.pdf

425.5Kb

8.Capitol6.pdf

488.0Kb

9.Bibliografia.pdf

152.5Kb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)