Icnologia de les conques marines pliocenes del marge Nord-Occidental de la Mediterrània

Abstract

L'objectiu de la tesi ha estat l'estudi del Ploicè marí de Catalunya i el Sud de França, caracterizant el seu contingut icnològic. Això ha permès la definición de diverses icnofàbriques a partir de les quals s'han pogut extreure conclusiones paleo-ambientals de cadascuna de les conques estudiades i comparar-les entre elles. <br/><br/>Les conques pliocenes catalanes i del Sud de França són ben conegudes mercès als nombrosos treballs publicats en els darrers vint anys per paleontòlegs i geòlegs especialment de les Universitats de Barcelona i Montpeller. Aquestes conques són relativamente petites i es troben aïllades entre si. Foren formades per l'inundació durant en Zancliense (Ploicè inferior) de valls fluvials profundament excavats durant la crisi mesiniana (Miocè superior) que va afectar la Mediterrània. Totes aquestes conques poden ser considerades com a marines marginals, encara que els dispositius sedimentris, la batimetria i altres condicions ambientals foren variables. <br/><br/>La transgressió zancliense va quedar registrada a totes les conques de manera molt semblant per a una superfície extensiva de bioerosió i incrustación. Des d'un punt de vista icnològic, "Gastrochaenolites", una perforación de bivalve, i Entobia, produïda per esponjes, són els taxons més freqüents. Posen de relleu el carácter litoral de la transgressió, confirmat també per la fauna associada. El registre de la transgressió es restringeix a aquesta superfície, excepta en la conca del Baix Ebre on apareixen altres dipòsits transgressius.<br/><br/>Pel que fa als processos biogènics associats als sediments que omplen les conques, s'han reconegut fins a un total de 41 icnoespècies (estructures de bioturbació i bioerosió). Entre les estructures de bioturbació dominen aquelles que corresponen a l'activitat d'organismes sedimentívors i dentritívors i en menor mesura les estructures d'habitació. Aquest tipus d'associació és coherente amb ambients marginals, molt rics en matèria orgànica utilitzable i de petita fondària. S'han pogut caracteritzar diverses icnofàbriques amb determinats patrons recurrents. Els dipòsits sorrencs allotjen icnofàbriques amb diversitats baixes I sota index de bioturbació com a resultat de l'alta energia deposicional que inhibeix l'instal.lació d'una comunitat endobentònica complexa i destrueix una part de les estructures biogèniques produïdes. Els dipòsits més argilosos o lutític-sorrencs allotjen diversos tipus de icnofàbriques. Les icnofàbriques amb un índex de bioturbació alta i una diversitat molt baixa (quasi monoespecífica) corresponen a mitjans molt restringits, salobres i somers on només algun sedimentívor oportunista va poder proliferar amb èxit. A les unitats alternants lutític-sorrenques del Baix Ebre i el Baix Llobregat, la diversitat és moderada però l'índex de bioturbació és baix o moderat. Aquestes unitats corresponen a dipòsits somers, amb una alta taxa de sedimentación desfavorables a una bioturbació total del sediment. Una de les osbervacions més interessants és que les icnofàbriques descrites en la conca de Var, mostren índex de bioturbació i/o diversitats icnològiques més grans que fàcies equivalents a altes conques. Aquest fet confirma el seu carácter més profund que ja s'havia fet palès per diversos autors. <br/><br/>L'estudi dels icnofòssils i les icnofàbriques en el Pliocè marí de la Mediterrània nord-occidental ha aportat nombroses dades al coneixement dels seus paleo-ambients (salinitat, batimetria, sedimentación, etc.) La variabilitat pròpia dels mitjans marins marginals (controlada per factors molt locals com són el relleu, la posició geogràfica, etc.) provoca una variación important entre els continguts icnológics de les diverses conques, però malgrat això es poden observar alguns trets comuns, com ara el domini d'estructures de sedimentívors i detritívors o la freqüència d'aparicions oportunístiques d'algunes traces.

<i>The ichnology of the marine Pliocene sediments in the North-western margin of the Mediterranean (Catalonia and SE France) is studied. Seven different basins (Baix Ebre, Baix Llobregat, Alt Empordà, Rosselló, Orb, Rhòne i Var), all them corresponding to marginal rias, bays and paleogulfs, are the object of this study. From a taxonomic point of view, 41 ichnotaxa are quoted; 26 are bioturbation structures and 15 are bioerosion structures. One of them is a new ichnogenus and new ichnospecies. The trace fossils record the Zanclean transgression on the pre-Pliocene rocky substrates.<br/><br/>This record is constituted by a very recurrent "Gastrochaenolites"-"Entobia" assemblage, typically littoral. Seventeen ichnofabrics have been recognized in the marine sediments of the studied basins. Each one is characterized by its trace fossils assemblage, its bioturbation index and its ichnological diversity. The variability of the ichnofabrics is a consequence of paleo-environmental changes, mainly in salinity, bathymetry and sedimentation. AlI the basins, except the Var one, correspond to shallow and marginal environments, with variable salinity (locally brackish). The Var basin includes ichnofabrics with higher diversity and/or bioturbation index than those of other basins, indicating the depth and the more marine conditions. </i>

RESUMEN:<br/><br/>El objetivo de la tesis ha sido el estudio del Plioceno marino da Cataluña y el Sur de Francia caracterizando su contenido icnológico. Esto ha permitido la definición de diversas icnofábricas a partir de las cuales se han podido sacar conclusiones paleoambientales de cada una de las cuencas estudiadas y compararlas entre sí.<br/><br/>Las cuencas pliocenas catalanas y del Sur de Francia son bien conocidas gracias a los numerosos trabajos publicados en los últimos veinte años por paleontólogos y geólogos especialmente de las Universidades de Barcelona y Montpeller. Estas cuencas son relativamente pequeñas y se encuentran aisladas entre sí. Fueron formadas por la inundación durante el Zancliense (Plioceno inferior) de valles t1uviales profundamente excavados durante la crisis mesiniana (Miocena superior) que afectó al Mediterráneo. Todas estas cuencas pueden ser consideradas como marinas marginales aunque los dispositivos sedimentarios, la batimetría y otras condiciones ambientales fueron variables.<br/><br/>La transgresión zancliense quedó registrada en todas las cuencas de manera muy similar por una superficie extensiva de bioerosión y incrustación. Desde un punto de vista icnológico, "Gastrochaenolites", una perforación de bivalvo, y "Entobia", producida por esponjas, son los taxones mas frecuentes. Ponen de manifiesto el carácter litoral de la transgresión, confirmado también por la fauna asociada. El registro de la transgresión restringe a esta superficie, excepto en la cuenca del Baix Ebre donde aparecen otros depósitos transgresivos.<br/><br/>Por lo que respecta a los procesos biogénicos asociados a los sedimentos que rellenan las cuencas, se han reconocido hasta 41 icnoespecies (estructuras de bioturbación y bioerosión). Entre las estructuras de bioturbación dominan las que corresponden a la actividad de organismos sedimentívoros y detritívoros y en menor grado las estructuras de habitación. Este tipo de asociación es coherente con ambientes marginales, muy ricos en materia orgánica utilizable y de profundidad pequeña. Se han podido caracterizar diversas icnofábricas con ciertos patrones recurrentes.<br/><br/>Los depósitos arenosos alojan icnofábricas con diversidades bajas y bajo índice de bioturbación como resultado de la alta energía deposicional que inhibe la instalación de una comunidad endobentónica compleja y destruye parte de las estructuras biogénicas producidas. Los depósitos más arcillosos o lutítico-arenosos albergan diversos tipos de icnofábricas. Las icnofábricas con índice de bioturbación alto y diversidad muy baja (casi monoespecífica) corresponden a medios muy restringidos, salobres y someros donde solo algún sedimentívoro oportunista pudo proliferar con éxito. En las unidades alternantes lutitico-arenosas del Baix Ebre y el Baix Llobregat, la diversidad es moderada pero el índice de bioturbacíón es de bajo a moderado. Estas unidades corresponden a depósitos someros, con alta tasa de sedimentación desfavorables a una bioturbación total del sedimento. Una de las observaciones mas interesantes es que las icnofábricas descritas en la cuenca de Var, muestran índices de bioturbación y/o diversidades icnológicas mayores que facies equivalentes en otras cuencas. Este hecho confirma su carácter mas profundo que ya había sido puesto de manifiesto por diversos<br/>autores.<br/><br/>El estudio de los icnofósiles y las icnofábricas en el Plioceno marino del Mediterráneo noroccidental ha aportado numerosos datos al conocimiento de sus paleoambientes (salinidad, batimetría, sedimentación, etc.). La variabilidad propia de los medios marinos marginales (controlada por factores muy locales como son el relieve, la posición geográfica, etc.) provoca una importante variación entre los contenidos icnológicos de las diferentes cuencas, pero a pesar de ello se pueden observar algunos rasgos comunes como son el dominio de estructuras de sedimentívoros y detritívoros o la frecuencia de apariciones oportunísticas de algunas trazas.