Valoració funcional al bàsquet professional. Capacitats condicionals, rendiment i lesionabilitat

Autor/a

Caparrós Pons, Toni

Director/a

Padullés Riu, Josep Maria

Rodas Font, Gil

Fecha de defensa

2013-07-04

Depósito Legal

B 11063-2014

Páginas

213 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Departament de Teoria i Història de l'Educació

Resumen

Objectiu: Conèixer les relacions existents entre les capacitats condicionals, el rendiment esportiu i la lesionabilitat a un equip masculí de bàsquet professional. Disseny: Estudi prospectiu, observacional i descriptiu realitzat amb les dades obtingudes amb la valoració funcional, la valoració del rendiment esportiu i el control de la lesionabilitat de l’equip durant la temporada 2009-2010. Procediment: 12 jugadors de bàsquet d’èlit (alçada mitjana de 196,67 cm. -DT: 95,3 cm.- i pes mig de 95,34 kg., -DT: 10,1 kg.-) van ser analitzats en el seu rendiment esportiu mitjançant les estadístiques oficials dels 71 partits jugats per l’equip durant la temporada (42 a Lliga ACB – finalista -, 22 a Eurolliga – campió-, 3 de Copa del Rei -campió- i 2 de Lliga Catalana i 2 de Supercopa -campió a ambdós casos-); les capacitats condicionals amb un test de resistència submàxim (test8) i un test de força (1/2 squat), i el control de la seva patologia lesional seguint el consens per estudis epidemiològics. Els jugadors van ser monioritzats durant els 7 mesocicles de la temporada, amb un total de 5 tests de resistència i 7 tests de força (on n=7). La primera tècnica utilitzada en l’anàlisi estadístic és un estudi descriptiu de totes les variables per mesocicle i temporada, amb paràmetres de centralització, seguit d’un anàlisi de variança ONEWAY i un de freqüència amb els paràmetres de lesionabilitat. S’estableixen posteriorment correlacions a partir del parametre rho de Spearman entre cada un dels 3 factors investigats. Principals mesures estudiades: La variable utilitzada per a la valoració del rendiment esportiu del jugador és la valoració final de l’estadística oficial de cada partit. Per el control de la lesionabilitat es registra el número total de lesions, segons severitat i tipus, i contabilitzen les hores d’exposició dels jugadors a partits i entrenaments (diferenciant entrenament tècnic i preparació física, que engloba la prevenció de lesions). Amb la valoració funcional obtenim la freqüència cardíaca i lactats al finalitzar el “test 8” i variables de les manifestacions de la força (força, potència i velocitat) amb el test de ½ squat. Resultats: Durant la temporada el rendiment esportiu mig dels jugadors per partit va ser 9,43 (DT:4,65). El 4rt (11,05, DT: 6,64) i 5è mesocicle (10,54, DT: 11,18) presenten les millors valoracions mitjanes. Es van contabilitzar 54 lesions totals (21 van causar baixa esportiva -“time loss”- i 33 van requerir atenció mèdica, però no van causar baixa–“medical attention”), i 114 dies de baixa durant entrenaments o partits per aquest motiu -“return to play” –. Cada jugador va tenir una mitjana de 5,67 lesions totals (DT: 1,50), 1,75 “time loss” (DT: 1,29) i 9,50 dies “return to play”. (DT: 14,11). El major número de lesions va ser durant el 1er (10, DT: 0,84) , 2n (15, DT: 0,90) i 3er mesocicle (9, DT: 0,45) L’equip va realitzar 4438,54h. d'exposició totals, corresponent 236,29h. a partits i 4202,25h. a entrenaments. L’entrenament tècnic mitjà per mesocicle va ser de 285,46h. (DT: 27,96h.), i preparació física 52,68h. (DT: 11,34h.), incloses les pautes de prevenció (12h.; DT: 0,11h.). El 3er mesocicle va ser el de més hores d’exposició total (64,81h., DT: 2,50h.) per jugador i el 6è el que menys (37,93h., DT:0,92h.). La càrrega de partits més alta fou al 5è mesocicle (3,95h., DT: 1,60h.), d’entrenament tècnic al 3er (50,79h., DT: 4,76h.) i de preparació física (15,33h., DT: 9,84h.) i prevenció (3h, DT: 0,75h) al 1er. La FC mitjana de l’equip durant al temporada és de 161,40 ppm (DT: 10,58 ppm), sense mostrar canvis significatius. Els valors mitjans de lactac a 1’ són de 2,85 mmol/l (DT: 0,84 mmol/l) i de 2’62 mmol/l (DT: 0,81 mmol/l) als 3’, amb un descens progressiu a mesura que avança la temporada. Els valors mitjans de potència, força i velocitat per jugador van ser, per a una càrrega de 80kg. van ser 797,58W (DT: 107,32W), 946,62N (DT: 30,63N) i 0,83 m•s (DT: 0,1 m•s) respectivament; per a 90kg. 834,37W (DT: 117,45W), 1030,44N (DT: 56,62N) i 0,79 m•s (DT: 0,1 m•s); i per a 100kg., 860,23W (DT: 140,86W) , 1156,12N (DT: 35,59N) i 0,74 m•s (DT: 0,1 m•s). El comportament descrit per les variables va ser molt similar: millora progressiva fins al 4rt període en que s’obtenen els millors resultats (excepte per potència amb 80kg. que destacà al 2n mesocicle, i velocitat amb 100kg. al 7è.) i manteniment dels valors des d’aquest punt fins a final de temporada. De les 6 correlacions entre factors, hi ha relació entre el rendiment esportiu i les hores d’exposició, amb una significació negativa entre la valoració (VALPr) i l’exposició a l’entrenament (TE) (ro=-0.762; p=0.004) i entrenament tècnic (Ttec) (ro=-0.637; p=0.026). Hi ha una relació negativa significativa entre les hores d’exposició i la lesionabilitat, amb correlació de les hores d’entrenament tècnic (TTec) i les lesions totals (LT) (ro=-0,529; p=0,077). Es dóna una tendència entre rendiment esportiu i lesionabilitat (valoració –VALPr- i lesions totals –LT-, ro=0,55; p=0,064) Les capacitats condicionals tenen una relació significativa amb l’alçada (per lactats a 3’ ro=0,616 i p=0,033) i la lesionabilitat, amb relacions dels paràmetres de força i les lesions totals (LT) molt significatives amb potència amb 80kg (ro=0.898; p=0,006) i significatives per força (ro=0,823; p=0,023) i velocitat (ro=0,774; p=0,041) amb 80kg. La velocitat amb 90kg. es relaciona amb les lesions més severes (TL) (ro=0,878; p=0,009) i potència amb 100kg. amb les lesions totals (LT) (ro=0,805; p=0,029) i V100 (ro=0,898; p=0,006) molt significativament. Globalment no hi ha cap relació entre capacitats condicionals i rendiment esportiu, però sí per mesocicles, on hi ha relacions negatives significatives a 5 del 7 períodes entre els variables de força i de rendiment esportiu. Conclusion:. El rendiment esportiu dels jugadors és millor quant més juguen, tot i que hi ha una tendència a lesionar-se més. La lesionabilitat, és major durant els mesocicles amb més hores d’exposició, i amb l’entrenament tècnic específic els jugadors es lesionen menys. La càrrega de preparació física i prevenció no presenta cap de relació amb el rendiment esportiu ni la lesionabilitat. Amb càrregues lleugeres (80kg. i 90kg.) i valors poc elevats de força (800N a 1050N) durant l’execució del ½ squat, hi ha millor rendiment esportiu i menor lesionabilitat, confirmant-se aquesta última relació com a tendència amb majors velocitats mitjanes. Donats els resultats i relacions nul.les obtingudes, el test 8 no és aplicable al basquet professional. Perspectives: S’obren línies d’investigació de les variables condicionals com a eina de predicció i prevenció de lesions. Atenent a l’aplicabilitat a altres esports col.lectius d’oposició, es proposa el YoYo IR1 Test com a eina de valoració de la resistència al bàsquet


In the context of sports performance, professional sport is characterized by training methods based on the continuous monitoring of the athlete. Its final goal is always to get the best performance, but is based on two different objectives such as knowing at anytime the performance of the player as well as reduce as much as possible the injury incidence. It is in a training methodology based on the integration of specific training variables and their conditional functional assessment, where we pretend to maximize resources and optimize training load. The following study aims to determine the relationship between the state of the players performance during competition of a professional basketball team (ACB and Euroleague), it’s injury incidence and it’s conditioning. This proposal is carried out by analyzing data collected on the conditioning tests during the 2009/2010 season of the same team, choosing a test on strength and endurance by relating them to their own statistical evaluation on official competition and team injury incidence.

Palabras clave

Basquetbol; Baloncesto; Basketball; Ciències de l'esport; Ciencias del deporte; Sports sciences; Valoració funcional (Medicina); Valoración funcional (Medicina); Functional assessment (Medecine); Rendiment esportiu; Rendimiento deportivo; Athletic performance; Motricitat; Motricidad; Motor ability; Lesions esportives; Lesiones deportivas; Sports injuries

Materias

79 - Diversiones. Espectáculos. Cine. Teatro. Danza. Juegos. Deportes

Área de conocimiento

Ciències de l'Educació

Nota

Tesi realitzada a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC)

Documentos

TCP_TESI.pdf

1.911Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)