Hemianopsias homónimas completas: estudio de las técnicas de rehabilitación y calidad de vida

Abstract

Las hemianopsias homónimas se pueden definir como la pérdida absoluta o parcial de la visión en las mitades derechas o izquierdas de los campos visuales de ambos ojos. Los pacientes que sufren un defecto hemianópsico homónimo completo, evidencian una gran dificultad en la orientación espacial. Así, aunque la mayoría de las veces presentan una buena agudeza visual tanto en visión lejana como cercana, tienen grandes dificultades en su vida cotidiana. Considerando la problemática actual de estos pacientes que cada vez en mayor número y a causa de un proceso neurológico, sufren una secuela de campo que les impide desarrollar su vida con normalidad, hemos investigado la efectividad de algunas técnicas de rehabilitación existentes en esta área, como los prismas Fresnel, los prismas adosados y el espejo nasolaterovisor de Palomar. Para ello diseñamos un estudio longitudinal con noventa y tres pacientes con hemianopsia homónima. Hemos analizado los resultados obtenidos con las tres técnicas de rehabilitación visual empleadas, así como el tiempo de adaptación. Mediante un cuestionario de calidad de vida específicamente diseñado para este fin, y realizado antes, al mes y a los tres meses de la adaptación de las diferentes ayudas visuales, se ha cuantificado la respuesta subjetiva del paciente respecto al grado de mejoría obtenida (deambulación, orientación espacial, capacidad de lectura, etc). Los resultados evidencian que las tres técnicas son efectivas aunque la adaptación de prismas adosados ofrece unas mejoras significativamente superiores en la calidad de vida del paciente. Complementariamente, hemos llevado a cabo un estudio con pacientes sanos, a los cuales se ha simulado un defecto hemianópsico, mediante gafas o lentes de contacto hemianópsicas, con el objetivo de evidenciar la gravedad del problema y el impacto negativo en las actividades más comunes de la vida cotidiana que padecen las personas que presentan una hemianopsia homónima completa. Para ello hemos analizado las dificultades de estos pacientes simulados para realizar tareas sencillas como subir escaleras, deambular por un pasillo, mirar la hora en un reloj de pulsera o utilizar un servicio de mesa. En los casos en los que se pudo falsear correctamente la hemianopsia, se evidenciaron los grabes problemas que conlleva este cuadro neurológico, de forma aislada del impacto emocional del paciente real. Para determinar si las perdidas hemianopsicas, respetaban o no la línea media (aspecto relevante en la adaptación de las ayudas visuales), hemos desarrollado el programa informático “Prueba de Fenómeno de Extinción Visual (FEV-PAL)”, con el cual es posible realizar una exploración rápida, válida y fiable de los veinte grados centrales, dado que se ha constatado una coincidencia del diagnóstico clínico del 100%, comparándolo con la campimetría computadorizada y Goldmann. En definitiva, en función de los resultados obtenidos en este estudio, puede afirmarse que los pacientes que sufren una pérdida de campo de tipo hemianopsia homónima, tienen la posibilidad de mejorar su calidad de vida, mediante procedimientos de rehabilitación y ayudas visuales. Por ello la difusión de estas técnicas es de gran importancia y resulta crucial para animar a otros profesionales a trabajar en este interesante campo, con el objeto de prestar ayuda a pacientes, a los que, en demasiadas ocasiones se deja sin tratamiento

Les hemianòpsies homònimes es poden definir com la pèrdua absoluta o parcial de la visió en les meitats dretes o esquerres dels camps visuals d’ambdós ulls. Els pacients que pateixen un defecte hemianòpsic homònim complet, evidencien una gran dificultat en la orientació espacial. Així, encara que la majoria de vegades presenten una bona agudesa visual tant en visió llunyana com d’aprop, experimenten grans dificultats en la seva vida quotidiana. Atesa la problemàtica actual d'aquests pacients que cada vegada en major nombre i a causa d'un procés neurològic, pateixen una seqüela de camp que els impedeix desenvolupar la seva vida amb normalitat, hem investigat l'efectivitat d'algunes tècniques de rehabilitació existents en aquesta àrea, com són els prismes Fresnel, els prismes adossats i el mirall nasolaterovisor de Palomar. Per a això vam dissenyar un estudi longitudinal amb noranta-tres pacients amb hemianòpsia homònima. Hem analitzat els resultats obtinguts amb les tres tècniques de rehabilitació visual emprades, així com el temps d'adaptació. Mitjançant un qüestionari de qualitat de vida específicament dissenyat per a aquest fi i realitzat abans, al mes i als tres mesos de l'adaptació dels diferents ajuts visuals, s'ha quantificat la resposta subjectiva del pacient respecte al grau de millora obtinguda (deambulació, orientació espacial, capacitat de lectura, etc). Els resultats evidencien que les tres tècniques són efectives encara que l'adaptació de prismes adossats ofereix unes millores significativament superiors en la qualitat de vida del pacient. Complementàriament, hem dut a terme un estudi amb pacients sans, als quals s'ha simulat un defecte hemianòpsic, mitjançant ulleres o lents de contacte hemianòpsiques, amb l'objectiu d'evidenciar la gravetat del problema i l'impacte negatiu en les activitats més comunes de la vida quotidiana que pateixen les persones que presenten una hemianòpsia homònima completa. Per a això hem analitzat les dificultats d'aquests pacients simulats per realitzar tasques senzilles com pujar escales, recórrer un passadís, mirar l'hora en un rellotge de polsera o utilitzar un servei de taula. En els casos en què es va poder falsejar correctament la hemianòpsia, es van evidenciar els greus problemes que comporta aquest quadre neurològic, sense la influència de l’impacte emocional dels pacients reals. Per determinar si les perdudes hemianòpsiques, respectaven o no la línia mitjana (aspecte rellevant a l’hora d’adaptar les ajudes visuals), hem desenvolupat el programa informàtic "Prova del Fenomen d'Extinció Visual (FEV-PAL)", amb el qual es pot fer una exploració ràpida, vàlida i fiable dels vint graus centrals, atès que s'ha constatat una coincidència del diagnòstic clínic del 100%, comparant-lo amb la campimetria computada y Goldmann. En funció dels resultats obtinguts en aquest estudi es pot afirmar que els pacients que pateixen una pèrdua de camp de tipus hemianòpsia homònima, tenen la possibilitat de millorar la seva qualitat de vida, mitjançant procediments de rehabilitació i ajudes visuals. Per això, la difusió d'aquestes tècniques és de gran importància i resulta crucial per animar d’altres professionals a treballar en aquest interessant camp, amb l'objectiu de prestar ajuda a pacients, als quals, en massa ocasions es deixa sense tractament.

Patients diagnosed with a complete hemianopsic defect, even with far distance and near visual acuity, complaint of significant difficulties in their daily activities, including inadequate mobility and frequent collision with unseen objects among others. Considering the current problem of these patients, who, in a growing number and as a consequence of this neurological process, suffer from limiting field sequels, we have investigated the effectiveness of some existing rehabilitation techniques in this area, such as Fresnel prisms, ground-in sectorial prisms and the nasolateral attached mirror of Palomar. We designed a longitudinal, partly retrospective and partly prospective study of ninety-three patients with homonymous hemianopia. We have analyzed the results obtained with the three employed visual rehabilitation techniques, as well as the time of adaptation. A specifically designed questionnaire for homonymous hemianopia visual impairment assessment was employed to investigate the difficulties in visually dependent daily activities (walking, spatial orientation, reading ability, etc.) encountered by the patients before and at one and three months after the adaptation of the different visual aids. The results show that, although the three techniques were effective, the ground-in sectorial prisms provided significantly greater improvements in the quality of life of the patients. Additionally, we conducted a study with healthy subjects, to which, as a kind of control group, we have simulated a hemianopic defect by means of hemianopic glasses or contact lenses, with the goal of highlighting the severity of the problem and the negative implications on the most common activities of everyday life experienced by the hemianopic patient, independently of the emocional impact. Thus, we have discussed the difficulties of these simulated patients to perform simple tasks like climbing stairs, walking along a corridor, checking the time on a wristwatch, or using a table service. In these cases in which the hemianopia could be successfully simulated, the great problems caused by this neurological condition became apparent. To determine whether the hemianopic field defect respected or not the midline (a very relevant aspect in the adaptation of visual aids), we have developed the software "Test of Visual Extinction Phenomenon (FEV-PAL)", by which a quick, valid and reliable scan of the central twenty degrees is performed. This instrument presents a 100% clinical diagnosis coincidence when compared with Goldmann or computerized perimetry. According to the results gathered in the present study, it can be asserted that hemianopic patients have the potential to improve their quality of life through rehabilitation procedures and visual aids. Thus, the diffusion of these techniques is of great importance to encourage other professionals to work in this exciting field, in order to assist patients, who, are too often left untreated.