Delirium en pacientes atendidos por insuficiencia cardíaca descompensada en Urgencias: Características clínicas y evolución

dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina
dc.contributor.author
Rizzi Bordigoni, Miguel Alberto
dc.date.accessioned
2017-02-07T10:12:54Z
dc.date.available
2017-02-07T10:12:54Z
dc.date.issued
2016-11-16
dc.identifier.isbn
9788449068935
en_US
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/399899
dc.description.abstract
Hipótesis: La detección de delirium en los pacientes atendidos por insuficiencia cardíaca descompensada (ICD) en Urgencias nos permite identificar a un grupo de pacientes con mayor mortalidad a los 30 días. Los objetivos concretos son: investigar la frecuencia, los factores de riesgo y el valor pronóstico del delirium en pacientes con ICD. Metodología: Se realizaron dos estudios prospectivos, observacionales, analizando la presencia de delirium prevalente en pacientes con insuficiencia cardíaca descompensada atendidos en el servicio de urgencias hospitalario. La insuficiencia cardíaca se diagnosticó de acuerdo a los criterios de Framingham. El primer estudio fue unicéntrico y el segundo se realizó en 2 hospitales españoles en el contexto del registro “Epidemiology Acute Heart Failure Emergency”. Se evaluó la presencia de delirium en las primeras 24 horas de la consulta en urgencias (delirium prevalente) mediante la versión breve del Confusion Assessment Method. Se realizó un seguimiento a los 30 días. Las variables independientes estudiadas fueron: edad, sexo, comorbilidad, estado funcional, demencia, ratio BUN/Creatinina, NT-pro-BNP. Se realizaron estudios de regresión logística múltiple. Resultados: En los trabajos realizados se observó que los pacientes que consultan al servicio de urgencias por un episodio de insuficiencia cardíaca descompensada presentan delirium prevalente en un 11-14 %. Los pacientes con delirium se caracterizaron por presentar una edad muy avanzada, severa dependencia funcional, elevada comorbilidad, elevada frecuencia de demencia (51-57 %) y a menudo vivían en residencias (20-28 %). Los estudios mostraron que los factores de riesgo para desarrollar delirium prevalente fueron la edad avanzada, la demencia y la dependencia funcional previa. Los pacientes con delirium presentaron una mortalidad intrahospitalaria del 28,6 % y a los 30 días del 42,5 %, respecto al 11,3 % y 9 % en los pacientes sin delirium (p=0,001). El delirium prevalente demostró ser factor predictor independiente de mortalidad a los 30 días, mientras que la autonomía de las actividades básicas de la vida diaria fue un factor protector. Conclusiones: La detección rutinaria del delirium, en particular en pacientes en situación de riesgo como los que tienen edad avanzada, una mayor dependencia funcional y demencia, identifica a un grupo de pacientes con mayor mortalidad a 30 días. Esta información puede ayudar a los médicos de urgencias en la toma de decisiones y mejorar la atención de los pacientes con insuficiencia cardíaca descompensada.
en_US
dc.description.abstract
Hypothesis: Identification of delirium in patients with heart failure seen at the emergency department identifies a group of patients with greater 30-day mortality. The aims of this thesis are to investigate the frequency, the risk factors and the prognostic value of delirium in emergency department patients with decompensated heart failure. Methods: We performed two prospective, observational studies, analyzing the presence of delirium in decompensated heart failure patients attended at the emergency department. Heart failure was defined according to Framingham criteria. The first study was conducted at a single-center and the second one was conducted in two hospitals in Spain in the context of the Epidemiology Acute Heart Failure Emergency project. Delirium was assessed within the first 24 hours of admission in the emergency department (prevalent delirium) by the brief Confusion Assessment Method. Patients were followed for one month after. Variables analysed were: age, sex, comorbidity, functional status, dementia, ratio BUN/creatinine, NT-pro-BNP. Multiple logistic regression analyses were done. Results: Both studies showed that decompensated heart failure patients seen at the emergency department have prevalent delirium at about 11-14 %. Patients with prevalent delirium were very older, showed greater functional dependency, had higher comorbidity, rates of dementia (51-57 %) and lived more frequently in nursing homes (20-28%). Risk factors of prevalent delirium were: advanced age, dementia and previous functional dependence. Delirium patients had a in-hospital mortality of 28,6 % and 30-day mortality of 42,5% versus 11,3 % and 9 % in patients without delirium (p=0,001). Prevalent delirium was an independent risk factor of death within 30 days whereas autonomy in basic activities of daily living was a protective factor. Conclusions: Routine identification of delirium in patients at risk, particularly those with advance age, greater functional dependence and dementia, identifies a group of patients with greater 30-day mortality. This information can help emergency physicians in decision-making and enhance care in patients with decompensated heart failure.
en_US
dc.format.extent
83 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Insuficiencia cardiaca
en_US
dc.subject
Insuficiencia cardíaca
en_US
dc.subject
Heart failure
en_US
dc.subject
Delirium
en_US
dc.subject
Urgencies
en_US
dc.subject
Servicios de urgencias
en_US
dc.subject
Emergency
en_US
dc.subject
Department
en_US
dc.subject.other
Ciències de la Salut
en_US
dc.title
Delirium en pacientes atendidos por insuficiencia cardíaca descompensada en Urgencias: Características clínicas y evolución
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
61
en_US
dc.contributor.authoremail
MRizzi@Santpau.cat
en_US
dc.contributor.director
Torres Bonafonte, Olga H.
dc.contributor.tutor
Benito Vales, Salvador
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

marb1de1.pdf

5.067Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)