Aquesta tesi doctoral se centra en la caracterització del poblament del final del Plistocè i els inicis de l'Holocè en la façana mediterrània peninsular a partir de l'estudi de la indústria lítica de diversos jaciments de les comarques del nord del País Valencià, i la seua comparació amb els conjunts coneguts de la vall de l'Ebre i la mediterrània Ibèrica. En els moments immediatament anteriors i posteriors a l'Holocè ens trobem amb uns grups humans que pateixen uns canvis industrials molt ràpids, sobretot si els comparem amb la resta de tecno-complexos del Paleolític superior. Aquests canvis continuaran amb les diverses tradicions regionals que es donen, almenys, des del final del Pleniglacial, però sempre aniran lligades als canvis globals que es produeixen en l'Europa occidental. A partir del 12500 BP, en aquesta àrea del continent es desenvolupen complexos industrials que es caracteritzaran pel creixement dels elements apuntats sobre lamineta (laminetes apuntades i puntes), es reduiran les dimensions d’alguns dels estris domèstics més habituals (gratadors), al mateix temps que s’assistirà a una gran disminució dels burins, paral•lela (i vinculada) al fort descens dels elements industrials sobre os i banya (sobretot aquesta segona). Aquestes característiques es reforçaran a mesura que ens apropem a l’Holocè, moment a partir del qual es desenvoluparan alguns complexos que afegiran a les seues panòplies industrials un cert nombre d’elements geomètrics de petites dimensions. És evident que els complexos industrials emprats en aquest lapse són un producte derivat del mateix Magdalenià, però no estan aïllats dels canvis que s’estan produint al nord dels Pirineus. La influència global es deixa notar en les característiques generals que acabem de veure, i per tant ja no pertanyen a aquell Magdalena superior. Tot i això, tampoc han patit uns canvis el suficientment forts com per a desvincular-los d’aquest complex, del que mantindran una bona part de la seua natura. És per això que preferim anomenar-los Epimagdalenians, per a evidenciar que en aquesta àrea hi ha un manteniment de bona part dels trets industrials magdalenians però amb l’afegit i desenvolupament de nous instruments per a unes noves circumstàncies (ecològiques i econòmiques).

The goal of this PhD thesis is the characterization of the late Pleistocene and early Holocene human occupation of the Mediterranean façade of the Iberian peninsula. This study in achieved through the analysis of the lithic industries recovered at several archaeological sites located on the northern part of the Valencian country. The results are then evaluated in the immediate context (the Ebro valley and the Mediterranean side of the Iberian peninsula) through a literature review. Immediately before and after the Holocene the human groups of this area experience very quick industrial changes, especially when compared with other Upper Palaeolithic techno-complexes. These changes persist with the regional traditions emerging, at least, since the end of Pleniglacial. Nevertheless they are always related to the more global changes occurring in Western Europe. From 12500 BP, this area of the continent developed industrial complexes characterized by an increase of the pointed bladelets, a decrease of the dimensions of some common items (end-scrapers), together with a large decrease of burins, parallel (and linked) to the decline of the bone industry. These features are reinforced as we move towards the Holocene. From this period other industrial complexes develop, introducing a small number of geometric elements. Clearly, the industrial complexes used during this period derived from the Magdalenian, but they are not isolated from the changes taking place at the north of the Pyrenees. The overall influence is evident in the general characteristics explained before, and therefore they no longer belong to that upper Magdalenian. However, These changes have not been significant enough to support a break between these two complexes, since some characteristics persist. This is why we prefer to name it Epimagdalenian, to evidence the maintenance of an important part of the Magdalenian features, but with the addition and development of new tools adapted to new ecological and economical circumstances.