Utilidad de la proteína C reactiva en el manejo de infecciones respiratorias

Abstract

Fonament. El diagnòstic clínic de pneumònia és difícil i, sovint, les radiografies toràciques són indeterminades, donant lloc a diagnòstics incorrectes i a una sobreutilització d’antibiòtics. Objectius. Analitzar si la determinació dels nivells de proteïna C reactiva (PCR) en sèrum, pot ser útil en el maneig de malalts amb símptomes respiratoris aguts. Mètodes. Durant 2 hiverns, van ser reclutats tots els pacients consecutius atesos a l’àrea d’urgències del nostre hospital per tos aguda. A més de la radiografia de tòrax i estudis bàsics de laboratori, es va realitzar la determinació de la PCR en el sèrum dels pacients. Resultats. Es van reclutar un total de 1002 pacients. Aquells amb pneumònia tenien uns nivells de PCR més elevats (mediana 187 mg/L) que aquells amb agudització de la seva MPOC (63 mg/L), bronquitis aguda (54 mg/L) o insuficiència cardíaca (17 mg/L). Només 47 (8,6%) de 557 pacients amb pneumònia tenien uns nivells de PCR < 50 mg/L. La PCR va demostrar tenir una bona eficàcia per identificar nous infiltrats (àrea sota la corba ROC = 0,84, 95% IC [0,82-0,87]). Uns valors de PCR superiors a 150 mg/L i inferiors a 100 mg/L, van mostrar una likelihood ratio positiva (LR+) i negativa (LR-) de 5.08 i 0.24 respectivament, per identificar pneumònia. Les combinacions de PCR i leucòcits (>15.000/mm3) en una “regla en y” van incrementar la probabilitat de pneumònia (LR+ 12,9). Conclusions. Afegir la determinació de la PCR al procés diagnòstic de pacients hospitalitzats per símptomes respiratoris aguts és útil i pot ajudar al clínic en la presa de decisions.

Fundamento. El diagnóstico clínico de neumonía es difícil y, a menudo, las radiografías de tórax son indeterminadas, dando lugar a diagnósticos incorrectos y a una sobreutilización de antibióticos. Objetivos. Analizar si la determinación de la proteína C reactiva (PCR) en suero, puede ser útil en el manejo de enfermos con síntomas respiratorios agudos. Métodos. Durante 2 inviernos, todos los pacientes consecutivos atendidos en el área de urgencias de nuestro hospital por tos aguda, fueron reclutados. Además de la radiografía de tórax y estudios básicos de laboratorio, se realizó la determinación de la PCR en el suero de los pacientes. Resultados. Un total de 1002 pacientes fueron reclutados. Aquellos con neumonía tenían unos niveles de PCR más elevados (mediana 187 mg/L) que aquellos con agudización de su EPOC (63 mg/L), bronquitis aguda (54 mg/L), o insuficiencia cardiaca (17 mg/L). Sólo 47 (8,6%) de 557 pacientes con neumonía tenían un nivel de PCR < 50 mg/L. La PCR demostró tener una buena eficacia para identificar nuevos infiltrados (área bajo la curva ROC = 0.84, 95% CI 0,82-0,87). Unos valores de PCR superiores 150 mg/L e inferiores a 100 mg/L, mostraron una likelihood ratio positiva (LR+) y negativa (LR -) de 5,08 y 0,24 respectivamente, para identificar neumonía. Las combinaciones de PCR y leucocitos (>15 x 10x9/L) en una regla en “y” incrementaron la probabilidad de neumonía (LR+ 12,9). Conclusiones. Añadir la determinación de la PCR en el proceso diagnóstico de pacientes hospitalizados por síntomas respiratorios agudos es útil y puede ayudar al clínico en la toma de decisiones.

Background. Clinical diagnosis of pneumonia is difficult and often chest radiographs are indeterminate, leading to incorrect diagnosis and antibiotic overuse. Objective. Determine whether serum C-reactive protein (CRP) could assist in managing patients with acute respiratory symptoms. Methods. During two winters, all consecutive patients with acute cough admitted to the emergency ward of our hospital were enrolled. In addition to chest radiographs, basic laboratory tests and cultures, a CRP determination in serum was performed. Results. A total of 1002 patients were recruited. Subjects with final diagnosis of pneumonia had higher CRP (median 187 mg/L) than those with exacerbations of COPD (63 mg/L), acute bronchitis (54 mg/L), or heart failure (17 mg/L). Only 47 (9.4%) out of 526 patients with pneumonia had CRP levels < 50 mg/L. CRP showed a good accuracy for the presence of new infiltrates (area under the ROC curve = 0.84, 95% CI 0,82-0,87). Cut-off CRP values above 150 mg/L and below 100 mg/L showed a positive (LR+) and negative likelihood ratio (LR -) of 5,08 and 0,24 respectively for identifying pneumonia. Combinations of CRP and leukocyte count (>15 x 10x9/L) in an “and” rule increased the probability of pneumonia (LR+ 12,9). Conclusions. The addition of CRP to the diagnostic work-up in patients hospitalized with acute respiratory symptoms is useful and can help clinicians in management decisions.