Traducir al-andalus: el discurso del otro en el arabismo español [de conde a García Gómez]

Abstract

Qualsevol intent d'aprofundir en la traducció de l'àrab a Espanya ha de passar necessàriament per l'estudi de l'arabisme espanyol, en ser aquest un dels principals portaveus de la cultura àrab al nostre país . De fet, gran part de les idees que circulen a Espanya sobre el món àrab i sobre la nostra pròpia història nacional ens han arribat a través de l'arabisme espanyol, màxima autoritat en tot allò vinculat a la cultura àrabo-islàmica. No obstant això, l'arabisme espanyol, malgrat el seu caràcter corporativista, no ha estat encara estudiat en profunditat des d'una perspectiva crítica que analitzi el discurs (o discursos) que aquest ha articulat sobre la cultura àrab en general, i sobre al-Andalus en particular. La traducció és, en aquest sentit, un instrument d'anàlisi privilegiat. De la mateixa manera, creiem que la traducció de l'àrab a Espanya constitueix al seu torn un camp d'estudi en si mateix, i que els textos traduïts pels arabistes espanyols conformen un polisistema dins de la literatura espanyola. Esbrinar quina imatge ens ha arribat de la cultura àrab en general, i de la andalusí en particular, a través de les traduccions realitzades per arabistes espanyols és el principal propòsit d'aquesta Tesi. Per a això, hem analitzat un corpus d'obres de la historiografia andalusí traduïdes i comentades per set arabistes espanyols de reconegut prestigi. Per a aquesta anàlisi hem partit de la noció de paratext proposada per Gérard Genette (1987), de les definicions de text, context i pretext de Widdowson (2004 i 2007) i del model de construcció semiòtica de la identitat i alteritat de Carbonell (2003 i 2004).

Cualquier intento de ahondar en la traducción del árabe en España debe pasar necesariamente por el estudio del arabismo español, al ser éste uno de los principales portavoces de la cultura árabe en nuestro país. De hecho, gran parte de las ideas que circulan en España acerca del mundo árabe y de nuestra propia historia nacional nos han llegado a través del arabismo español, máxima autoridad en todo aquello vinculado a lo árabe-islámico. Sin embargo el arabismo español, pese a su carácter corporativista, no ha sido todavía estudiado en profundidad desde una perspectiva crítica que analice el discurso (o discursos) que éste ha articulado sobre la cultura árabe, en general, y sobre al-Andalus, en particular. La traducción resulta, en este sentido, un instrumento de análisis privilegiado. Del mismo modo, creemos que la traducción del árabe en España constituye a su vez un campo de estudio en sí mismo, y que los textos traducidos por los arabistas españoles conforman un polisistema dentro de la literatura española. Averiguar qué imagen nos ha llegado de la cultura árabe en general, y de la andalusí en particular, a través de las traducciones realizadas por arabistas españoles es el principal propósito de esta Tesis. Para ello, hemos analizado un corpus de obras de la historiografía andalusí traducidas y comentadas por siete arabistas españoles de reconocido prestigio. Para este análisis hemos partido de la noción de paratexto propuesta por Gérard Genette (1987), de las definiciones de texto, contexto y pretexto de Widdowson (2004 y 2007) y del modelo de construcción semiótica de la identidad y alteridad de Carbonell (2003 y 2004).

Any attempt to go deeply into the translation from Arabic in Spain must necessarily pass through the study of Spanish Arabism, as this is one of the most accredited voices of Arab culture in our country. In fact, most of the ideas circulating in Spain about the Arab world and about our own national history have reached us through the Spanish Arabism, the highest authority in all matters related to the Arab-Islamic culture. However, the Spanish Arabism, despite its corporatism, has not still been studied from a critical perspective which tries to analyze the discourse (or discourses) that it has articulated on Arab culture in general, and on al-Andalus (the Medieval Muslim Spain), in particular. The translation is, in this sense, a privileged instrument of analysis. Similarly, we believe that the translation from Arabic in Spain is a field of study in itself, and that the texts translated by the Spanish Arabists form a polysystem within Spanish literature. Find out what image has come to us from Arab culture in general, and particularly from Andalusian, through translations carried out by Spanish Arabists, is the main purpose of this thesis. To give an answer to this question, we analyzed a corpus of Andalusian historiographic works translated and commented by seven prestigious Spanish Arabists. For this analysis we based ourselves on the notion of paratext given by Gérard Genette (1987), on the definitions of text, context and pretext of Widdowson (2004 and 2007) and on the model of semiotic construction of identity and otherness of Carbonell (2003 and 2004) .