Normativització a la presó model de Barcelona abans de 1936

Abstract

El present estudi analitza el procés de normativització entès com una sèrie d’activitats que cercaven sondejar l’interior del presoner amb la finalitat de corregir el pensament i el comportament del reclús. Aquesta investigació s’ha circumscrit a la Presó Model de Barcelona abans de 1936. Un dels propòsits de la investigació s’ha centrat en l’observació d’unes activitats i d’uns plantejaments teòrics per part d’uns agents amb la intenció de desenvolupar un procés normativitzador. Així, la identificació dels agents correctors ha posat en relleu el paper dels patronats de presos, del metge antropòmetre de la presó Model, Joan Soler i Roig, i del psicòleg català Joaquim Fuster (1901-1985). Tots tres agents intentaren explorar, per diferents vies, la moral del delinqüent. D’altres agents, promotors de la construcció de la Model com Pere Armengol (1837-1896) o Ramon Albó (1872-1955), han permès entendre i estudiar la planificació de la presó Model des del correccionalisme. Des de la seva anàlisi s’han pogut examinar els orígens de la presó Model, la seva planificació arquitectònica, el sistema penitenciari i la seva regulació a través de la gestió quotidiana del presoner, encaminat tot plegat a reduir la reincidència. L’estratègia d’intervenció cap als presoners per part dels agents ha servit, a més, per provar l’existència d’una tecnologia psicològica que anava dirigida a explorar el pensament del reu. És doncs a partir de la revisió d’aquesta tecnologia psicològica que hem pogut analitzar els tests psicològics realitzats per Fuster que mesuraven la moral delictual, o les entrevistes dels patronats de presos que cercaven modificar o guiar el comportament dels presoners. D’altra banda, la presència a la Model d’anarquistes, comunistes i transsexuals fomentà una sèrie de registres documentals que hem recollit dins de l’àmbit de la normativització sexual i política. Aquests registres han permès constatar la visió que tenien alguns dels presoners, desenvolupant discursos propis en alguns àmbits, i la resistència que oposaren a la normativització a través de l’exercici del nudisme, de crítiques contra la gestió penitenciària als diaris o fomentant motins dins de la presó.

This study examines the standardization process understood as a series of activities that sought to explore the mind of the prisoner in order to correct his thinking and behavior. The research has been confined to the prison “Model” of Barcelona, studied in the period before 1936. One aim of the research was to observe the series of activities pursued by some agents with influence on the standardizing process. In identifying the actors, the study highlights the role of the prison boards, the physician and prison anthropometrist Joan Soler I Roig, and the Catalan psychologist Joaquim Fuster (1901-1985). All three explore the morality of the delinquent, albeit from different points of view. Other professionals and promoters of the prison, such as Pere Armengol (1837-1896) or Ramon Albó (1872-1955) turned out to be instrumental in the study of the prison’s planning and design from a correctionalist perspective. Both, its origins and its architecture have been linked to the management of the prisoners, the daily life and the prison system itself, aimed at reducing the cases of repeat defence. The intervention strategy used by the agents towards prisoners revealed the existence of a psychological technology, developed to empower the first of exploring the thinking of the latter. By examining this psychological technology we were able to analyze the interviews done by the trustees who sought to modify or guide the prisoner’s behavior and the psychological tests carried out by Fuster, which measured the delinquent morality.

Moreover, the presence of anarchists, communists and transsexuals in the “Model” prison led to the production of a series of documentary records, which have been included when dealing with standardization in the field of sexuality and politics. These documents allowed us to show the vision that some prisoners had, developing their own thinking in some areas, and the resistance they exerted towards standardization by practicing nudism, criticism against prison management in newspapers and by encouraging riots inside the prison.