Pacientes con fractura de cadera. Valoración de la cirugía precoz en estados de antiagregación plaquetaria

Abstract

El tractament estàndard de la fractura de maluc és la cirurgia precoç sota anestèsia raquídia . S'ha descrit un augment de les complicacions quan el tractament es posposa més enllà de les 48 hores, sigui quin sigui el motiu de la demora . El maneig dels pacients amb fractura de maluc que a més es troben en tractament amb antiagregants plaquetaris ha generat controvèrsia, perquè en limitar la possibilitat d'una anestèsia regional, es tendeix a demorar la intervenció per evitar el risc d'una anestèsia general . En aquest treball demostrem que el balanç entre el risc de demorar la intervenció fins corregir l' estat de antiagregació respecte al benefici d'un tractament quirúrgic precoç es decanta cap a aquesta segona opció, ja que no presenta major incidència ni gravetat de complicacions i obté menor mortalitat. Un altre resultat significatiu és la baixa concordança entre l'estat de antiagregació objectiu i l'esperat segons els antecedents farmacològics .

El tratamiento estándar de la fractura de cadera es la cirugía precoz bajo anestesia raquídea. Se ha descrito un aumento de complicaciones cuando el tratamiento se pospone más allá de las 48 horas, sea cual sea el motivo de la demora. El manejo de los pacientes con fractura de cadera que además se encuentran en tratamiento con antiagregantes plaquetarios ha generado controversia, porque al limitar la posibilidad de una anestesia regional, se tiende a demorar la intervención para evitar el riesgo de una anestesia general. En este trabajo demostramos que el balance entre el riesgo de demorar la intervención hasta corregir el estado de antiagregación respecto al beneficio de un tratamiento quirúrgico temprano se decanta hacia esta segunda opción, puesto que no presenta mayor incidencia ni gravedad de complicaciones y obtiene menor mortalidad. Otro resultado significativo es la baja concordancia entre el estado de antiagregación objetivo y el esperado según los antecedentes farmacológicos.

The standard treatment of a hip fracture is early surgery under spinal anaesthesia. An increase in complications is described when treatment is delayed beyond 48 hours, whatever the reason for the delay is. The management of patients with hip fractures and also treated with antiplatelet drugs has generated controversy as this situation entails a higher risk of performing a regional anaesthesia, so is tended to delay surgery to avoid the risk of a general anaesthesia. In this work we show that the balance between the risk of delaying surgery, just to correct the state of antiaggregation, regarding the benefit of early surgical treatment, lean towards the second option , since no increased incidence or severity of complications is described and it gets lower mortality. Another significant result is the poor agreement between the real and the expected aggregation related to patient’s history of antiplatelet drugs.