Sobre a Naturphilosophie no jovem Schelling (1797-1802)

Autor/a

Rocha de Deus, Luiz Carlos

Director/a

Boada Sanmartín, Ignasi

Data de defensa

2013-07-15

Dipòsit Legal

B.19983-2013

Pàgines

512 p.



Departament/Institut

Universitat Ramon Llull. La Salle

Resum

Cada vegada som més conscients del destriament existent entre l’ésser humà i la naturalesa. La reducció d’aquesta a un trivial objecte ha generat, en els últims temps, una constatació inexorable: l’existència de la humanitat està nítidament amenaçada. Schelling, en la flor de la seva joventut i fa més de dos segles, va ser, sens dubte, el pensador modern que va detectar el conflicte existent entre un estil de filosofia capaç d’erigir la subjectivitat humana al nivell més elevat de l’activitat del pensar, reduint la naturalesa a puro i inert objecte. El present treball de recerca té com a objectiu fonamental recórrer l’itinerari de la producció filosòfica schellinguiana en allò que nomenarem gènesi de la seva pròpia filosofia: la Filosofia de la Naturalesa. La intrèpida pretensió de Schelling de concebre la Naturalesa com a Subjecte va possibilitar, en definitiva, una nova lectura del “ésser-del-món” i la seva real situació com “l’ésser-al-món”. Tal perspicàcia marcaria la trajectòria d’aquest jove filòsof en el desenvolupament de la seva Filosofia com a Sistema. L’anàlisi de la filosofia de la naturalesa constitueix, així, una via de cabdal importància per percebre els aspectes de la continuïtat d’aquest estil de pensar en vista d’allò que cridarem Filosofia de la Unitat. Així que –i després d’una anàlisi acurada sobre els principis que constitueixen la realitat de la naturalesa en els seus fonaments–, Schelling proposa una nova concepció de la naturalesa, en la qual la idea d’Organisme emergeix com una condició necessària per sostenir l’activitat permanent, creativa i totalment lliure d’ella mateixa, és a dir, el procés de la productivitat de la naturalesa. Consisteix a contraposar –a través del mètode especulatiu– aquesta dinamicitat present en la naturalesa a la noció predominant de la seva època, és a dir, la visió mecanicista de la naturalesa. Al final d’aquesta recerca, ens vam adonar que l’esforç de la tasca filosòfica schellinguiana pel que fa a la filosofia de la naturalesa ofereix, en última instància, un altre concepte de la realitat factual i, necessàriament, ens porta a una nova hermenèutica, la notorietat de la qual està marcada per la composició naturalesa-ètica.


Cada vez somos más conscientes de la cisión existente entre el ser humano y la naturaleza. La reducción de esta a un trivial objeto ha generado, en los últimos tiempos, una constatación inexorable: la existencia de la humanidad está nítidamente amenazada. Schelling, en la flor de su juventud y hace más de dos siglos, fue, sin duda, el pensador moderno que detectó el conflicto existente entre un estilo de filosofía capaz de erigir la subjetividad humana al nivel más elevado de la actividad del pensar, reduciendo la naturaleza a puro e inerte objeto. El presente trabajo de investigación tiene como objetivo fundamental recorrer el itinerario de la producción filosófica schellinguiana en aquello que nombraremos génesis de su propia filosofía: la Filosofía de la Naturaleza. La intrépida pretensión de Schelling de concebir la Naturaleza como Sujeto posibilitó, en definitiva, una nueva lectura del “ser-del-mundo” y su real situación como “ser-en-el-mundo”. Tal perspicacia marcaría la trayectoria de este joven filósofo en el desarrollo de su Filosofía como Sistema. El análisis de la filosofía de la naturaleza constituye, así, una vía de capital importancia para percibir los aspectos de la continuidad de este estilo de pensar en vista de aquello que llamaremos Filosofía de la Unidad. Así que –y después de un análisis cuidadoso acerca de los principios que constituyen la realidad de la naturaleza en sus fundamentos–, Schelling propone una nueva concepción de la naturaleza, en la cual la idea de Organismo emerge como una condición necesaria para sostener la actividad permanente, creativa y totalmente libre de la misma, es decir, el proceso de la productividad de la naturaleza. Consiste en contraponer –a través del método especulativo– esa dinamicidad presente en la naturaleza a la noción predominante de su época, es decir, la visión mecanicista de la naturaleza. Al final de esta investigación, nos dimos cuenta de que el esfuerzo de la tarea filosófica schellinguiana en lo que respecta a la filosofía de la naturaleza ofrece, en última instancia, otro concepto de la realidad factual y, necesariamente, nos lleva a una nueva hermenéutica, cuya notoriedad está marcada por la composición naturaleza-ética.


Every day we grow more and more conscious of the gulf that lies between humans and nature. In recent times, the reduction of this gulf to a trivial object has brought forth an unavoidable observation: mankind’s existence is clearly in danger. In the prime of his youth over two hundred years ago, Schelling was, without a doubt, the preeminent modern thinker to detect the conflict that existed within a style of philosophy that was capable of raising human subjectivity to the highest level of thinking, reducing nature to a pure and inert object. The main goal of this research paper is to cover the route through which Schelling’s corpus of philosophy took place, wherein we will proclaim the genesis of his own philosophy: the Philosophy of Nature. Schelling’s daring aspiration to conceive of Nature as a Subject ultimately made it possible to have a new reading of the “being-of-the-world” and his actual situation as a “being-in-the-world”. Such discernment would mark this young philosopher’s career in the development of his Philosophy as a System. The analysis of the philosophy of nature therefore constitutes a very important way to perceive the aspects of the continuity of this manner of thinking in view of that which we call Philosophy of the Unit. Therefore –and after a careful analysis of the principles that make up the reality of nature in its foundations– Schelling proposed a new conception of nature, one in which the idea of the Organism emerges as a necessary condition in order to sustain ongoing, creative and totally free activity, i.e., the process of the productivity of nature. This consists in comparing –through the speculative method– that dynamism present in nature with the predominant notion of his time, i.e., the mechanical view of nature. In the final part of this research, we make note of the fact that the force of Schelling’s philosophical work with regards to the philosophy of nature ultimately offers another concept of factual reality and necessarily brings us to a new hermeneutic space, the notoriety of which is marked by the composition of nature–ethics.


Cada vez somos mais conscientes da cisão existente entre o ser humano e a natureza. A redução desta a um trivial objeto gerou, nos últimos tempos, uma constatação inexorável: a existência da humanidade está nitidamente ameaçada. Schelling, em plena juventude e há mais de dois séculos foi, sem dúvida, o pensador moderno que detectou o conflito existente entre um estilo de filosofia capaz de erigir a subjetividade humana ao nível mais elevado da atividade pensante, reduzindo a natureza a puro e inerte objeto. Esse trabalho de investigação tem como objetivo fundamental recorrer o itinerário da produção filosófica schellinguiana naquilo que denominaremos de gênese de sua própria filosofia: a Filosofia da Natureza. A ousada pretensão de Schelling de conceber a Natureza como Sujeito possibilitou, definitivamente, uma nova leitura do “ser- do-mundo” e sua real situação como “ser-no-mundo”. Tal perspicácia marcaria a trajetória desse jovem filósofo na elaboração de sua Filosofia como Sistema. A análise da filosofia da natureza constitui, desse modo, uma via de singular importância para perceber os aspectos da continuidade desse estilo de pensar em vista daquilo que denominaremos de Filosofia da Unidade. Para isso – e após uma análise séria dos principais elementos que constituem a realidade da natureza em seus fundamentos –, Schelling propõe uma nova concepção de natureza, na qual a ideia de Organismo emerge como critério necessário para sustentar a atividade permanente, criativa e totalmente livre da mesma, ou seja, o processo de produtividade da natureza. Consiste em contrapor – através do método especulativo – essa dinamicidade presente na natureza à noção predominante de sua época, ou seja, a visão mecanicista da natureza. Ao final dessa investigação, demo-nos conta que o esforço da tarefa filosófica schellinguina naquilo que concerne à filosofia da natureza proporciona, em última instância, outro conceito da realidade factual e, necessariamente, nos encaminha a uma nova hermenêutica, notoriamente marcada pela composição natureza-ética.


Die Entzweiung von Mensch und Natur wird uns immer deutlicher bewusst. Die Reduzierung der Natur auf ein triviales Objekt hat in jüngster Zeit zu einer schmerzlichen Feststellung geführt: die Menschheit ist in ihrer Existenz ganz offensichtlich gefährdet. In der Blüte seiner Jugend war Schelling vor über zweihundert Jahren zweifellos der moderne Denker, der den in einer philosophischen Richtung liegenden Konflikt erkannte, welche die menschliche Subjektivität auf die höchste Ebene des Denkens stellt und die Natur dabei auf ein reines inaktives Objekt reduziert. Wesentliches Ziel dieser Forschungsarbeit ist es, den Weg der schellingschen philosophischen Produktion zu dem, was wir die Genese seiner eigenen Philosophie nennen, nachzuzeichnen: der Naturphilosophie. Das unerschrockene Bestreben Schellings, die Natur als Subjekt zu begreifen, ermöglichte letztendlich eine neue Lesart des „Von-der- Welt-Seins“ und seiner realen Situation als „In-der-Welt-Sein“. Diese Scharfsicht sollte den Weg dieses jungen Philosophen bei der Entwicklung seiner Philosophie als System bestimmen. Die Untersuchung der Naturphilosophie ist somit ein äußerst wichtiges Verfahren, um die Aspekte der Kontinuität dieser Denkweise im Hinblick auf das zu begreifen, was wir Philosophie der Einheit nennen werden. Damit schlägt Schelling – nach einer eingehenden Untersuchung der Prinzipien, welche der Realität der Natur zugrunde liegen – eine neue Konzeption der Natur vor, in der die Idee des Organismus als einer notwendigen Bedingung für die Aufrechterhaltung von deren ständiger kreativer und völlig freier Tätigkeit erscheint; er meint den Prozess der Produktivität der Natur. Er setzt – über die spekulative Methode – diese in der Natur vorhandene Dynamik der in seiner Epoche vorherrschenden Auffassung einer mechanistischen Sicht der Natur, entgegen. Am Ende dieser Untersuchung wurde uns bewusst, dass das Bemühen der schellingschen Philosophie im Hinblick auf die Naturphilosophie in letzter Instanz einen anderen Begriff der faktischen Realität bietet und uns notwendigerweise zu einer neuen Hermeneutik führt, deren Bedeutung auf der Verbindung von Natur–Ethik beruht.

Paraules clau

Schelling; naturalesa; ciència; física; subjecte; objecte; ésser; interpretació; autoconstrucció; realitat; immanència; transcendència; continuïtat i unitat; naturaleza; ciencia; física; sujeto; objeto; ser; interpretación; autoconstrucción; materia; realidad; inmanencia; transcendencia; continuidad y unidad; nature; science; physics; subject; object; being; interpretation; self matter; immanent; transcendence; continuity and unity; ciência; sujeito; interpretação; autoconstrução; matéria; imanência; transcendência; continuidade e unidade; Natur; Wissenschaft; Physik; Subjekt; Objekt; Sein; Selbst; Immanenz; Tranzendenz; Kontinuität und Einheit

Matèries

1 - Filosofia i psicologia

Àrea de coneixement

Filosofia de la Ciència i de la Naturalesa

Documents

Tesi Doctoral (Rocha, Luiz Carlos).pdf

5.200Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)