El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918) Afirmació, lluita i festa

Abstract

Tal i com apunta el títol, la tesi El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918). Afirmació, lluita i festa és un treball de recerca sobre l’evolució del 1er de Maig des de la primera celebració, l’any 1890, fins a finals de la Primera Guerra Mundial, l’any 1918. Uns anys que van servir per afirmar la jornada com el dia del treballador així com definir la forma de la celebració, un dia de lluita o un dia de festa. Una forma que es definirà a partir de les postures vers la jornada que mantindran les tres corrents ideològiques que van influir en el moviment obrer català durant el període que va del 1890 al 1918: el socialisme- marxista, l’anarquisme i el republicanisme. Cadascuna d’elles enfocava la jornada des de diferents perspectives a partir tant de l’origen atribuït com de l’objectiu a assolir amb el 1er de Maig. El resultat es una celebració caracteritzada per la lluita, cas anarquista, o una visió reivindicativa alhora que festiva, cas dels socialistes i a la qual donarien suport els republicans. En aquest sentit també les realitats locals van establir uns 1er de Maig diferents a partir de la força que tenia el moviment obrer local i les relacions amb els altres sectors socials de les poblacions. Així tenim Barcelona com el centre de poder econòmic i on es trobava el moviment obrer associat més fort; poblacions amb un important teixit industrial com Sabadell, Mataró o Manresa i per tant amb un important moviment obrer, a prop de la postura anarquista la primera i marxista i republicanes les dues darreres; viles importants durant la primera industrialització, però en una situació de crisi des dels vuitanta, cas de les poblacions del Baix Empordà com Sant Feliu o Palafrugell, de la Muntanya com Vic o Olot, o de l’interior com Igualada, situació que dona lloc a un moviment associatiu feble; i poblacions poc desenvolupades industrialment com Ripoll, Figueres o Tortosa. El resultat és un 1er de Maig amb programes diferents però amb un mateix protagonista, l’obrer. Per aquesta raó la jornada del 1er de Maig es va convertir en un símbol del moviment obrer, un referent del futur, un dia en el qual els obrers disposaven del seu temps i de l’espai central de les seves viles, del qual eren exclosos la resta de l’any. Al voltant d’aquest símbol es forma una simbologia pròpia de la jornada, nous símbols es fonen amb ja existents propis o compartits: la bandera, els lemes, les cançons, els actes que creen un ambient propi, tot això conforme un codi simbòlic que dona una significació pròpia al 1er de Maig, un dia en el que el protagonista és un sector de la societat el qual era al marge del sistema polític.

The thesis entitled El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918). Afirmació, lluita i festa is a research about the May Day from the first celebration, in 1890, to the end of the First World War, in 1918. This period was the time which May Day became the day of the working class and the kind of celebration was defined, a struggle day or a holiday day. The way to celebrate this day was defined by who played the main role this day, the working class. Working Class in Catalonia were influenced by three main ideologies: Socialist Marxists, Anarchism and Republicanism. Every one of them represented tree different ways to celebrated May Day, which are based by the vision of the day, one struggle day, Anarchism stance, or a demand day and holiday, Socialism and Republicanism stance. Also the local realities affected the May Day celebration because of the different situations which working local class had to affronter. Barcelona as centre of industrial and power decision is the reference from the working class movement; Sabadell, Manresa or Mataró have a significant industry, based on cotton the first and the textile the two last, with a valuable labour movement working for their permanence and near of Anarchism the first town and the Socialism and Republicanism the lasts; others towns were relevant during the first industrialisation but in the 1880s came into a very important crisis, which was a cause for the weakening of their local working class, in this situation was Sant Feliu or Palafrugell, situated in Baix Empordà, from the region named Muntanya towns like Vic o Olot or Igualada, from the inner of Catalonia; and towns as Ripoll, Figueres or Tortosa were hardly industrialized. The type of industry, new industry or crisis industry, the geographical situation, near or far away from Barcelona, and the relationship between the different sectors of local society determined the situation of the local working class and as result on the Mai Day, because the worker was who played a leading role this day. This is the reason that makes Mai Day a symbol of the working movement. The day became a referent of the past and of the future. During this day the workers have the time and the space of their towns at their disposal. They take up the central town, a space from which they are excluded the rest of the year. At the same time, around the day set up a system of symbols news or shared: banner, slogans, songs, acts, programs... All of them give a meaning to the Mai day.