Universitat Rovira i Virgili
López López, Bernat
2012-10-29
T. 1421-2012
321 p.
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Estudis de Comunicació
La societat actual ens sotmet a situacions que es podrien considerar d'incertesa, així, aprenem a conviure amb un nou element, el risc, que condiciona i modifica la nostra percepció de la realitat. El plantejament fonamental d'aquest projecte parteix de la transcendència d'una adequada atenció a la dimensió comunicativa en determinats entorns de risc. 2. - Objecte d'estudi Aquest treball analitza la comunicació de risc en l'àmbit de la indústria química espanyola. Així, l'objecte d'estudi són les pràctiques comunicatives de l'àmbit públic i privat del les àrees geogràfiques analitzades (Andalusia, Astúries, Cantàbria, Catalunya i País Basc), i la seva valoració comparativa quant a la seva adaptació a les necessitats i expectatives de la població . 3. - Metodologia La metodologia utilitzada consta de diversos procediments específics: en primer lloc una anàlisi bibliogràfic, hemerogràfic i documental per elaborar la part teòrica i els fonaments generals del tema. En segon lloc una investigació empírica mitjançant un estudi de camp basat en tècniques d'anàlisi documental i entrevistes en profunditat amb els responsables de la gestió de la comunicació de les àrees estudiades tant a nivell d'empreses com d'administracions. (26 entrevistes). En tercer lloc l'observació participant desenvolupada al llarg de més de 20 anys de trajectòria professional vinculada a la comunicació de risc químic a l'àrea petroquímica de Tarragona. 4. - Resultats Genèricament es poden observar algunes conclusions: • Que en les àrees on no es porten a terme iniciatives de comunicació de risc, la percepció és desequilibrada, es produeix rebuig a l'activitat química en el seu conjunt i tots els sectors de la societat es veuen afectats. • Que les estratègies comunicatives públiques (de l'administració) responen cada vegada en major grau, al compliment de la legalitat vigent. • Que les iniciatives comunicatives del sector privat (associacions empresarials territorials / empreses) responen més aviat a estratègies de relacions públiques que a comunicació de risc, ja que fan especial incidència en temes de seguretat sense esmentar els riscos que la fan necessària. • Que destaquen algunes particularitats del polígon químic de Huelva respecte a la resta, especialment pel que fa a sensibilitat per les percepcions socials. • Que el polígon petroquímic de Tarragona lidera a nivell de l'Estat Espanyol les iniciatives en comunicació de risc, tant en l'àmbit públic com en el privat.
La sociedad actual nos somete a situaciones que se podrían considerar de incertidumbre, así, aprendemos a convivir con un nuevo elemento, el riesgo, que condiciona y modifica nuestra percepción de la realidad. El planteamiento fundamental de este proyecto parte de la trascendencia de una adecuada atención a la dimensión comunicativa en determinados entornos de riesgo. 2.- Objeto de estudio Este trabajo analiza la comunicación de riesgo en el ámbito de la industria química española. Así, el objeto de estudio son las practicas comunicativas del ámbito público y privado del las áreas geográficas analizadas (Andalucía, Asturias, Cantabria, Cataluña y País Vasco), y su valoración comparativa en cuanto a su adaptación a las necesidades y expectativas de la población. 3.- Metodología La metodología utilizada consta de diversos procedimientos específicos: en primer lugar un análisis bibliográfico, hemerográfico y documental para elaborar la parte teórica y los fundamentos generales del tema. En segundo lugar una investigación empírica mediante un estudio de campo basado en técnicas de análisis documental y entrevistas en profundidad con los responsables de la gestión de la comunicación de las áreas estudiadas tanto a nivel de empresas como de administraciones. (26 entrevistas). En tercer lugar la observación participante desarrollada a lo largo de mas de 20 años de trayectoria profesional vinculada a la comunicación de riesgo químico en el área petroquímica de Tarragona. 4.- Resultados Genéricamente se pueden observar algunas conclusiones: • Que en las áreas donde no se llevan a cabo iniciativas de comunicación de riesgo, la percepción del mismo es desequilibrada, se produce rechazo a la actividad química en su conjunto y todos los sectores de la sociedad se ven afectados. • Que las estrategias comunicativas públicas (de la administración) responden cada vez en mayor grado, al cumplimiento de la legalidad vigente. • Que las iniciativas comunicativas del sector privado (asociaciones empresariales territoriales/empresas) responden mas bien a estrategias de relaciones públicas que a comunicación de riesgo, ya que hacen especial incidencia en temas de seguridad sin mencionar los riesgos que la hacen necesaria. • Que destacan algunas particularidades del polígono químico de Huelva respecto al resto, especialmente en cuanto a sensibilidad por las percepciones sociales. • Que el polígono petroquímico de Tarragona lidera a nivel del Estado Español las iniciativas en comunicación de riesgo, tanto en el ámbito público cómo en el privado.
At present we are subjected to situations that might be considered uncertain, so we learn to live with a new element, risk, that conditions and changes our perception of reality. The fundamental approach of this project is the importance of proper attention to the communicative dimension of risk in certain environments. 2. - Object of study This paper analyzes the communication of risk in the Spanish chemical industry. Thus, the object of study are the communicative practices of public and private organizations of geographical areas analyzed (Andalusia, Asturias, Cantabria, Catalonia and the Basque Country), and its comparative evaluation in terms of adaptation to the needs and expectations of the population. 3. - Methodology The methodology consists of several specific procedures: first a literature review including, newspaper articles and other documents to develop the theoretical and general fundamentals of the subject. Secondly empirical research through a field study based on document analysis techniques and in-depth interviews with the people in charge of communication management in at both companies and administrations of the select areas. (26 interviews). Third participant observation developed over more than 20 years of professional experience related to chemical risk communication in the petrochemical area of Tarragona. 4. - Results The following are the main conclusions of this research: • That in areas where risk communication initiatives are not carried out, the perception of it is unbalanced, chemical activity as a whole suffers from rejection and all sectors of society are affected. • That public communication strategies public administration is increasingly compliant with the law. • That communication initiatives of the private sector (territorial associations / companies) correspond rather to public relations strategies to risk communication, and they make special emphasis on safety and avoid mentioning the risks that make it necessary. • Some peculiarities of chemical Huelva polygon make it different from the rest, especially in terms of sensitivity of the social perceptions. • The Tarragona petrochemical area leads Spanish state level initiatives in risk communication in Spain, both in the public and private sectors.
De nous jours nous sommes soumis à des situations qui pourraient être considérées comme incertaines. Ainsi nous apprenons à vivre avec un nouvel élément, le risque qui conditionne et fait changer notre perception de la réalité. L'approche fondamentale de ce projet est l'importance de l'attention voulue à la dimension communicative dans certains environnements de risque . 2 -. Objet de l'étude Cette thèse de doctorat analyse la communication des risques dans l'industrie chimique espagnole. Ainsi, l'objet de l'étude sont les pratiques de communication des institutions publiques et privées des zones géographiques analysées (Andalousie, Asturies, Cantabrie, Catalogne et le Pays Basque), et son évaluation comparative en termes d'adaptation aux besoins et aux attentes de la population. 3 -. Méthodologie La méthodologie se compose de plusieurs procédures spécifiques: d'abord une recherche bibliographique, afin de développer les fondements théoriques et générales du sujet. Deuxièmement une recherche empirique à travers une étude de terrain sur la base de techniques d'analyse des documents et des entrevues en profondeur avec les gestionnaires de la communication des zones étudiées à la fois des entreprises et des administrations (26 entretiens). Troisième observation participante développée depuis plus de 20 ans d'expérience professionnelle liée à la communication des dangers chimiques dans la zone pétrochimique de Tarragone. 4 -. Résultats De manière générique, on peut remarquer les conclusions suivantes: • Que dans les zones où l’on ne réalise pas d’initiatives de communication des risques, la perception de celui-ci est déséquilibré, la population rejette l'activité chimique dans son ensemble et tous les secteurs de la société sont touchés. • Que les stratégies de communication de l’administration publique sont de plus en plus proches d’une droite application de la loi. • Que les initiatives de communication du secteur privé (associations territoriales / entreprises) répondent plutôt aux stratégies de relations publiques que à la communication des risques, car elles mettent un accent particulier sur la sécurité et ne mentionnent pas les risques qui la rendent nécessaire. • Certaines particularités de chimique de Huelva sont mises en évidence polygone du reste, notamment en termes de sensibilité des perceptions sociales. • Le pôle pétrochimique Tarragone mène des initiatives pionnières en Espagne en matière de communication des risques, à la fois dans les secteurs public et privé.
Comunicació; Risc; Industria química
65 - Communication and transport industries. Accountancy. Business management. Public relations
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
