Gènere i TIC: el procés d’autoinclusió de les dones en les TIC. Una aproximació des de les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques

Autor/a

Vergés Bosch, Núria

Director/a

González Ramos, Ana María

Almeda Samaranch, Elisabet

Castaño Collado, Cecilia

Fecha de defensa

2012-03-26

Depósito Legal

B. 26675-2012

Páginas

278 p.



Departamento/Instituto

Universitat Oberta de Catalunya. Internet Interdisciplinary Institut (IN3)

Resumen

En aquesta tesi s’analitza el procés d’autoinclusió de les dones en les TIC, entès com una estratègia on les dones se situen com agents conductores de la seva pròpia inclusió TIC. Per una banda, té per objectiu explorar la relació gènere i TIC. Per altra banda, conèixer les estratègies d’autoinclusió, és a dir, les principals motivacions, possibilitadors i mecanismes d’autoinclusió que hi intervenen. Finalment, es busca comparar aquestes qüestions per a les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques. La recerca es basa en els discursos d’una mostra intencionada de tecnòlogues recollits a través d’entrevistes i grups de discussió. A la vegada, parteix de les teories feministes de la tecnologia més actuals que reivindiquen una relació fluida i mútuament constitutiva del gènere i les TIC i que busquen noves oportunitats de recerca i acció transformadora. L’anàlisi respon a tres preguntes principals. En primer lloc, de quina manera i fins a quin punt s’evidencien transformacions de gènere i de les TIC en el procés d’autoinclusió. En segon lloc, quines motivacions les dones expressen, amb quins possibilitadors diuen trobar-se i quins mecanismes segueixen i activen per autoincloure’s. En tercer lloc, què comparteixen i en què difereixen les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques per aquestes dues qüestions. Com a resultats principals, primerament, es mostra que es produeixen transformacions de gènere i TIC. Ara bé, aquestes transformacions no són extremes, sinó que se situen a l’entremig d’un continu de gènere i d’un continu TIC que es va coproduint de forma fluida i canviant, tot anant fent i desfent gènere i TIC. Així, es contribueix a la recerca postfeminista de la tecnologia aportant noves evidències i desenvolupaments sobre la relació gènere i TIC. Segonament, s’examina el procés d’autoinclusió de les dones en les TIC a través de descriure i exposar els elements que hi intervenen. Les principals contribucions consisteixen, per un costat, en identificar i explicar una sèrie de mecanismes d’autoinclusió que les participants segueixen i activen en relació a les motivacions i els possibilitadors d’autoinclusió. Per l’altre, en evidenciar una relació predominantment entusiasta de les participants amb les TIC. Endemés, es mostra que tot i que aquestes qüestions es presenten similars entre tecnòlogues artístiques i tecnòlogues informàtiques, es fan paleses algunes diferències i oportunitats. Aquestes apunten a que cal considerar els àmbits d’intersecció TIC per comprendre i millorar la inclusió de les dones en les TIC. D’aquesta manera, no només es contribueix a enriquir els debats del feminisme de la tecnologia, sinó també a guiar futures polítiques de gènere i per a la inclusió TIC


This thesis analyses the process of self-inclusion of women in ICT, which is understood as a strategy in which women are situated as agents conducting their own ICT inclusion. The main objectives of this research are: firstly, to explore the relationship of gender and ICT; secondly, to examine the self-inclusion strategies, that is, the main motivations, enablers and mechanisms involved; and finally, to compare these issues in relation to artistic technologists and computer technologists. The analysis is based on the discourses of a purposive sample of women technologists gathered through interviews and focus groups. At the same time, it departs from current feminist theories of technology that claim a fluid and mutually constitutive relationship of gender and ICT and seek new opportunities for transformative research and action. The analysis aims to answer three main questions: firstly, how, and to what extent, gender and ICT transformations are manifested in the process of self-inclusion; secondly, what motivations women express, what enablers they encounter and what mechanisms follow and activate to self-include in ICT; and finally, what do artistic technologists and computer technologists share, and in what do they differ, in relation to both issues stated above. The results of this research indicate that transformations appear for both gender and ICT. However, these changes are not extreme, but are situated in the middle of a continuum of gender and a continuum of ICT that is being co-produced in a fluid and mutable manner, that is, while doing and undoing gender and ICT. This contributes to postfeminist research of technology providing new evidence and developments about the relationships between gender and ICT. The research also examines the process of self-inclusion of women in ICT, identifying and describing the main elements involved. This examination consists, firstly, of identifying and explaining several self-inclusion mechanisms that the participants follow and activate in relation to the motivations and enablers of self-inclusion. Secondly, these show that, predominantly, there is an enthusiastic relationship between the participants and ICT. Finally, although these issues are similarly presented for artistic technologists and computer technologists, some differences and new opportunities appear. This suggests that ICT intersections must be considered in order to understand and improve the inclusion of women in ICT. This not only contributes to the debates on feminism of technology, but also provides a guide to future policies in regard to gender and ICT inclusion.


En esta tesis se analiza el proceso de autoinclusió de las mujeres en las TIC, entendido como una estrategia donde las mujeres se sitúan como agentes conductoras de su propia inclusión TIC. Por un lado, tiene por objetivo explorar la relación género y TIC. Por otra parte, conocer las estrategias de autoinclusió, es decir, las principales motivaciones, posibilitadores y mecanismos de autoinclusió que intervienen. Finalmente, se busca comparar estas cuestiones para las tecnólogas artísticas y tecnólogas informáticas. La investigación se basa en los discursos de una muestra intencionada de tecnólogas recogidos a través de entrevistas y grupos de discusión. A la vez, parte de las teorías feministas de la tecnología más actuales que reivindican una relación fluida y mutuamente constitutiva del género y las TIC y que buscan nuevas oportunidades de investigación y acción transformadora. El análisis responde a tres preguntas principales. En primer lugar, de qué manera y hasta qué punto se evidencian transformaciones de género y de las TIC en el proceso de autoinclusió. En segundo lugar, qué motivaciones las mujeres expresan, con qué posibilitadores dicen encontrarse y qué mecanismos siguen y activan por autoincloure s. En tercer lugar, ¿qué comparten y en qué difieren las tecnólogas artísticas y tecnólogas informáticas para estas dos cuestiones. Como resultados principales, primeramente, se muestra que se producen transformaciones de género y TIC. Ahora bien, estas transformaciones no son extremas, sino que se sitúan en el medio de un continuo de género y de un continuo TIC que se coproduciendo de forma fluida y cambiante, yendo haciendo y deshaciendo género y TIC. Así, se contribuye a la búsqueda posfeminista de la tecnología aportando nuevas evidencias y desarrollos sobre la relación género y TIC. En segundo lugar, se examina el proceso de autoinclusió de las mujeres en las TIC a través de describir y exponer los elementos que intervienen. Las principales contribuciones consisten, por un lado, en identificar y explicar una serie de mecanismos de autoinclusió que las participantes siguen y activan en relación a las motivaciones y los posibilitadores de autoinclusió. Por el otro, en evidenciar una relación predominantemente entusiasta de las participantes con las TIC. Además, se muestra que aunque estas cuestiones se presentan similares entre tecnólogas artísticas y tecnólogas informáticas, se hacen patentes algunas diferencias y oportunidades. Estas apuntan a que hay que considerar los ámbitos de intersección TIC para comprender y mejorar la inclusión de las mujeres en las TIC. De esta manera, no sólo se contribuye a enriquecer los debates del feminismo de la tecnología, sino también a guiar futuras políticas de género y para la inclusión TIC.

Palabras clave

Gènere; Género; Gender; Polítiques d'inclusió digital; Políticas de inclusión digital; Digital inclusion policies

Materias

3 - Ciencias sociales; 30 - Teorías y metodología en las ciencias sociales. Sociografía. Estudios de género

Área de conocimiento

070 (Ciències polítiques i de l’Administració) i 775 (Sociologia)

Documentos

tesinuriavergesbosch_ok.pdf

6.803Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)