Incidencia de la actividad agraria sobre la ecologí­a de las comunidades de ropalóceros(Insecta: Lepidoptera) como indicadores de biodiversidad en el Somontano de Barbastro(Sierras Marginales del Prepirineo Aragonés)

Author

Abós Castel, Francisco-Pedro

Director

Palanca Soler, Antonio

Tutor

Eizaguirre Altuna, Matilde

Date of defense

2000-07-11

ISBN

9788469317495

Legal Deposit

L-332-2010



Department/Institute

Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal

Abstract

La repercussió de l'activitat agrària en vers de l'entorn natural i la creixent preocupació<br/>per la diversitat biològica, justifiquen la present investigació. El tàxon Rhopalocera,<br/>(Insecta: Lepidoptera), és el bioindicador adoptat, degut a què compleix les condicions<br/>necessàries i és un component del paisatge. Es tria la comarca del "Somontano de<br/>Barbastro" ja que compta amb una amplia representació de paisatges amb diferents<br/>intensitats de gestió agrària, que es constitueixen en una gradació que varia des d'illes<br/>de conreu tradicional, dins l'ecosistema natural, fins a monocultius de regadiu. Per altra<br/>banda, la comarca es troba immersa en un clima semiàrid i subhumit on s'assenta gran<br/>part de l'activitat agrària a nivell general. És remarcable també, la preséncia de<br/>serralades marginals del Prepirineu aragonés on es troben presents els dominis climàcics<br/>vegetals de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae) i del<br/>carrascar (Quercetum rotundifoliae).<br/>Es determina l'efecte que diferents intensitats d'activitat antròpica, (preferentment<br/>agrària), exerceixen en vers comunitats de ropalòcers i la distribució comarcal de les<br/>espécies.<br/>Dins de cada domini vegetal, es consideren diferents formacions vegetals tot depenent<br/>del grau d'intervenció antròpica: bosc dens, bosc aclarit, brolla, illes de conreus, camps<br/>de conreus abandonats i conreus actuals. Pel que fa a la intensitat de gestió agrària, es<br/>diferencien: illes de conreus dins l'ecosistema natural, (pluriconreu i monoconreu),<br/>conreus de secà i conreus de regadiu, (pluriconreu, monoconreu herbaci i monoconreu<br/>arbori).<br/>S'ha emprat el transsecte en banda de 700 x 10 m, amb mostreig durant 40 minuts i a<br/>tres indrets, (repeticions), per paisatge i mes, dintre del perí­ode de temps comprés entre<br/>els dies 15-30 des del mes de març fins el mes d'octubre.<br/>S'analitzen les preferències ambientals a nivell familiar i especí­fic, la composició i<br/>l'estructura fauní­stica als diferents tipus de paisatge i es realitza una anàlisi<br/>biocenològica de similitud fauní­stica entre ells. Es correlaciona la diversitat biològica<br/>amb la presència de paràmetres derivats de l'activitat antròpica.<br/>S'han inventariat 138 espècies de ropalòcers, les quals constitueixen el 55 % del cens<br/>actual de la pení­nsula Ibérica, essent descrites llurs característiques ecològiques més<br/>importants, diagrames de vol i distribució corològica per espécie en quadrí­cules UTM<br/>de 5 km de costat.<br/>La riquesa més gran d'espècies es troba als paisatges amb presència d'ecosistema<br/>natural, així­ com als grans espais oberts amb brolles.<br/>Dintre del conjunt comarcal, la roureda de roure de fulla petita (amb 109 espècies) és<br/>més diversa que el carrascar (amb 101 espècies); i tots dos dominis són mès diversos<br/>que el agrosistema (amb 73 espècies).<br/>Dins l'ecosistema agrari, la riquesa més gran en espècies es produeix a les illes de<br/>pluricultiu tradicional, amb una diversitat similar a la del bosc aclarit. La mí­nima<br/>riquesa i diversitat es troba al monocultiu. El secà és més ric en espècies que el regadiu i<br/>dins d'aquest és fonamental la presència de lleguminoses i pratenses plurianuals.<br/>Pertorbacions antròpiques lleugeres a l'ecosistema natural mantenen la diversitat, si bé,<br/>aquesta decreix amb l'eliminació de la vegetació natural. La intensificació de<br/>l'agricultura produeix una disminució dràstica i una variació especí­fica a les poblacions<br/>de lepidòpters, disminuint els Satyridae i incrementant els Pieridae; l'abundància de<br/>marges és determinant pel manteniment de la diversitat de l'agrosistema. La diversitat<br/>biològica d'un paisatge és afavorida per la presència d'ecosistema natural, per una<br/>cobertura arbòria mitjana, una elevada cobertura arbustiva-herbàcia i un cert grau<br/>d'activitat agrària.<br/>Existeix alta similitud faunística entre la roureda de roure de fulla petita i el carrascar.<br/>Pieridae s'associa a l'agrosistema i a intensitats altes de gestió agrària, Satyridae,<br/>Nymphalidae i Lycaenidae a l'ecosistema natural poc intervingut.<br/>Per la seva composició faunística, els paisatges s'agrupen en funció de la presència de<br/>brolles, grau d'intervenció antròpica i presència de reg, arbrat i marges.<br/>S'estableixen espècies tolerants a una activitat forestal moderada i intolerants a<br/>l'activitat agrària, indicadores per tant de "salut" i "equilibri" ecològics. També es<br/>descriuen espécies tolerants a una activitat agrària moderada i d'altres espècies<br/>afavorides per aquesta activitat, essent en aquest cas, indicadores de paisatges amb una<br/>gestió agrària elevada i en conseqüència, una diversitat biològica baixa.


La repercusión de la actividad agraria sobre el entomo natural y la<br/>preocupación creciente por la diversidad biológica justifican esta investigación. Se han<br/>elegido el taxon Rhopalocera (Insecta: Lepidoptera) como bioindicador por cumplir las<br/>caracterí­sticas adecuadas para ello y ser componente del paisaje y la comarca del<br/>Somontano de Barbastro por contar con una amplia representación de paisajes con<br/>distintas intensidades de gestión agraria, desde islas de cultivo tradicional entre el<br/>ecosistema natural a monocultivos de regadí­o y por estar enclavada en clima semiárido<br/>y subhúmedo, donde se asienta en general gran parte de la actividad agraria; situada en<br/>las sierras marginales del Prepirineo Aragonés, en ella tienen importancia los dominios<br/>vegetales de quejigar (Violo-Quercetum fagineae) y carrascal (Quercetum<br/>rotundifoliae).<br/>Se ha determinado el efecto que diferentes intensidades de actividad antrópica<br/>(preferentemente agraria) ejercen sobre las comunidades de Ropalóceros y la<br/>distribución comarcal de las especies.<br/>En cada dominio vegetal se han considerado distintas formaciones vegetales o<br/>paisajes según el grado de intervención antrópica, bosque denso, bosque claro,<br/>matorral, islas de cultivo, campos de cultivo abandonados y cultivos actuales; dentro de<br/>los cultivos, distintas intensidades de gestión agraria, islas de cultivo entre ecosistema<br/>natural (pluricultivo y monocultivo), cultivos de secano y cultivos de regadí­o<br/>(pluricultivo, monocultivo herbáceo y monocultivo arbóreo).<br/>Se ha utilizado el método de transecto en banda de 700 x 10 m, muestreando<br/>durante 40 minutos, en tres localidades (repeticiones) por formación vegetal y mes entre<br/>los dí­as 15-30 desde marzo a octubre.<br/>Se han analizado las preferencias ambientales entre familias y especies, la<br/>composición y estructura fauní­stica en las distintas formaciones vegetales, realizando un<br/>análisis biocenológico de similitud fauní­stica entre ellos y correlacionando la<br/>diversidad biológica con la presencia de parámetros derivados de la actividad antrópica.<br/>Se han inventariado 138 especies de ropalóceros, el 55 % del censo de la<br/>Pení­nsula Ibérica, describiendo sus caracterí­sticas ecológicas más sobresalientes,<br/>diagramas de vuelo y distribución corológica por especies en cuadrí­culas proyección<br/>UTM de 5 km de lado.<br/>La mayor riqueza en especies se encuentra en paisajes con presencia de<br/>ecosistema natural y grandes espacios abiertos con matorral autóctono.<br/>En el conjunto comarcal el dominio del quejigar con 109 especies es más diverso<br/>que el carrascal con 101 especies y ambos más que el agrosistema con 73 especies.<br/>En el ecosistema agrario la máxima riqueza en especies se produce en islas de<br/>pluricultivo tradicional con una diversidad similar a la del bosque claro; la mí­nima<br/>riqueza y diversidad en el monocultivo. El secano es más rico en especies que el<br/>regadío y en éste es fundamental la presencia de leguminosas y pratenses plurianuales.<br/>Perturbaciones antrópicas ligeras en el ecosistema natural mantienen la<br/>diversidad, la cual decrece con la eliminación de la vegetación natural. La<br/>intensificación de la agricultura produce un descenso drástico y una variación especí­fica<br/>en las poblaciones de lepidópteros, disminuyendo Satyridae e incrementándose<br/>Pieridae; la abundancia de márgenes es determinante en el mantenimiento de la<br/>diversidad del agrosistema. La diversidad biológica de un paisaje es favorecida por la<br/>presencia de ecosistema natural, por una cobertura arbórea media, una elevada cobertura<br/>arbustivo-herbácea y un cierto grado de actividad agraria.<br/>Existe alta similitud fauní­stica entre quejigar y carrascal. Pieridae va asociada al<br/>agrosistema y a intensidad alta de gestión agraria, Satyridae, Nymphalidae y Lycaenidae<br/>al ecosistema natural poco intervenido.<br/>Tomando como referencia la composición fauní­stica los paisajes se agrupan<br/>según presencia de matorral, grado de intervención antrópica y presencia de riego,<br/>arbolado y márgenes.<br/>Se citan especies tolerantes a una actividad forestal moderada e intolerantes a la<br/>actividad agraria, indicadoras de "salud" y "equilibrio" ecológicos; otras tolerantes a<br/>una actividad agraria moderada y otras favorecidas por tal actividad e indicadoras de<br/>paisajes con gestión agraria elevada y diversidad biológica baja.


This research study has been carried out due to the incidence of agrarian activity<br/>on natural land and the increasing preoccupation over diversity. The Rhopalocera<br/>(Insecta: Lepidoptera) have been employed as bioindicators since they have suitable<br/>features for this purpose and they constitute part of the landscape; the Somontano of<br/>Barbastro has been chosen for this study because of its landscapes wit diverse intensities<br/>of agrarian management: from tillage-isles in natural ecosystems to very intensively<br/>managed irrigated land. This natural region is located at Prepyrenean mountains having<br/>semiarid and subhumid climate and holding the dominion of gall-oak {Violo-Quercetum<br/>fagineae) and holm-oak (Quercetum rotundifoliae).<br/>We have determined the effects of agrarian management intensity on butterfly<br/>communities and also, the spatial distribution of the species.<br/>In each vegetal dominion we have studied several landscapes as a function of<br/>anthropic activity: woodland, open-woodland, bushy-land, cultivated-islands,<br/>abandoned cultivation lands and cultivated land. Within the agrosystem we have studied<br/>several agrarian management intensities, cultivated land within natural ecosystems,<br/>irrigated and non-irrigated land.<br/>We have utilized a transect band (700 x 10 m) as sampling method. Three<br/>different localities were sampled during 40 min for each landscape and each month<br/>from march to October. Sampling was carried out within the second half of each month.<br/>Environmental preferences of species and families have been analyzed, as well<br/>as species composition and faunistic structure in several landscapes. Biocenologic and<br/>faunistic similarity analyses have been carried out among landscapes and we have also<br/>correlated biodiversity with anthropic activity parameters.<br/>138 butterfly species have been catalogued (55% of total species number on<br/>Iberian Peninsula) together with their main ecològic characteristics, flight diagrams and<br/>corologic distribution in squares UTM 5 km/side.<br/>The highest species richness is found in natural ecosystems and open bushy land.<br/>Gall-oak dominion with 109 species and holm-oak dominion with 101 species<br/>are both more diverse than the agrosystem with 73 species.<br/>The highest species richness found in agrarian ecosystems takes place in<br/>traditional cultivated-islands with similar diversity to open woodland ecosystems. The<br/>lowest richness and diversity occurs in monocultures. Dry farming is species richer than<br/>irrigated land, being specially important the presence of prairies with a dominance of<br/>leguminous plants.<br/>Biodiversity on natural ecosystem is maintained by light disturbances of<br/>anthropic origin. It decreases together with the removal of natural vegetation. Intensive<br/>management causes a dramatic fall on the numbers of butterflies, changing so their<br/>populations; Satyridae and Pieridae families are particularly affected by management.<br/>Border effect appears to be essential for diversity maintenance in agrosystems.<br/>Landscape biodiversity is favoured by the presence of a natural ecosystem, a treecanopy,<br/>a dense bush-canopy or grassland-canopy and a certain degree of agrarian<br/>activity.<br/>There is a high faunistic similarity between gall-oak and holm-oak<br/>dominions.The family Pieridae is closely linked to intensively managed agrosystems<br/>while families Satyridae, Nymphalidae and Lycaenidae are closer related to natural<br/>ecosystems with low degree of disturbance.<br/>In function of their faunistic composition landscapes are grouped together by<br/>bush presence/absence, degree of anthropic disturbance, irrigation, tree-canopy and<br/>border effects.<br/>We relate some species that accept moderate forest activities but don't accept<br/>agrarian activities, which indicate the ecologyc "health" and "equilibrium" of the<br/>ecosystem; other species that tolerate a moderate agrarian activity and some others that<br/>are favoured for this activity; these last are used as bioindicators of landscapes with<br/>intensive agrarian management and low biologic diversity.

Keywords

Somontano Barbastro prepirineu; biodiversitat; ecologia; Lepidoptera; Rhopalocera; activitat agrària

Subjects

631 - Agriculture in general

Knowledge Area

Producció Vegetal

Documents

TFPAC10de11.pdf

8.916Mb

TFPAC11de11.pdf

8.945Mb

TFPAC1de11.pdf

6.466Mb

TFPAC2de11.pdf

9.146Mb

TFPAC3de11.pdf

9.158Mb

TFPAC4de11.pdf

8.745Mb

TFPAC5de11.pdf

9.637Mb

TFPAC6de11.pdf

8.321Mb

TFPAC7de11.pdf

8.851Mb

TFPAC8de11.pdf

9.415Mb

TFPAC9de11.pdf

6.510Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)