Lleida en la guerra civil espanyola (1936-1939)

Abstract

L'estudi d'una ciutat del Ponent català durant els anys de la guerra civil<br/>espanyola era una tasca que encara estava per emprendre. Als ciutadans de la<br/>Catalunya occidental els hi va tocar viure durant el període 1936-1939 gairebé totes<br/>les experiències possibles d'aquella etapa. En la seva capital, Lleida, l'exèrcit va<br/>participar en la revolta del mes de juliol de 1936 amb la col·laboració de la guàrdia<br/>civil i de sectors civils que creien possible una solució violenta a la crisi d'hegemonia<br/>social que patia l'estat espanyol, com estava passant en altres països d'Europa.<br/>Com a reacció al fracàs de la revolta, en bona mesura condicionat per la<br/>derrota dels rebels a Barcelona, es va desencadenar una revolució social contra la que<br/>les autoritats republicanes es van mostrar incapaces de reaccionar, com tampoc ho<br/>havien sabut fer contra els sollevats. La revolució, que va afectar la vida institucional,<br/>política, econòmica i judicial dels lleidatans, multiplicà els centres de poder per tot el<br/>país i generà unes pràctiques violentes en les que el component de classe i anticlerical<br/>tingueren un paper central.<br/>La manca de consens entre les forces polítiques de la rereguarda republicana,<br/>l'evolució de la guerra i la poca maduresa d'un projecte revolucionari que es<br/>desencadenà de manera espontània expliquen el seu col·lapse. Per altra banda, i a<br/>mesura que la guerra s'allargava, es començaren a patir problemes en la distribució<br/>de proveïments, agreujats per l'arribada de refugiats de la resta d'Espanya, i a notar<br/>els efectes directes de les accions militars traduïdes en durs atacs aeris.<br/>En aquestes condicions s'inicià la primavera de 1938, l'exèrcit franquista<br/>trencà el front aragonès i ocupà una part important de les províncies de Lleida i de<br/>Tarragona. L'estabilització del front seguint els rius Segre i Noguera Pallaresa des de<br/>l'abril fins el Nadal deixà aquestes terres en primera línia de foc i, per tant, sota el<br/>domini directe de l'exèrcit. Durant l'últim any de guerra els lleidatans van conèixer<br/>directament els principis del que seria l'estat franquista a partir de 1939.<br/>Centrar l'estudi d'aquestes etapes en un espai reduït, la ciutat de Lleida, però<br/>sense oblidar en cap moment els problemes d'abast general que marquen la història<br/>del país i d'Europa, ha permès a l'investigador fixar millor l'atenció en les<br/>experiències vitals dels que patiren aquests esdeveniments.

Estudiar una ciudad del Poniente catalán durante los años de la guerra civil<br/>española era una labor que aún estaba por hacer. A los ciudadanos de la Catalunya<br/>occidental les tocó vivir en el período 1936-1939 prácticamente todas las<br/>experiencias posibles de aquella etapa. En su capital, Lleida, el ejército participó en<br/>la revuelta del mes de julio de 1936 con la colaboración de la guardia civil y de<br/>sectores civiles que creían posible una solución violenta a la crisis de hegemonía<br/>social que sufría el estado español, como estaba pasando en otros países de Europa.<br/>Como reacción al fracaso de la revuelta, en buena medida condicionada por la<br/>derrota de los rebeldes en Barcelona, se desencadenó una revolución social contra la<br/>que las autoridades republicanas se mostraron incapaces de reaccionar, como<br/>tampoco lo habían sabido hacer contra los sublevados. La revolución, que afectó la<br/>vida institucional, política, económica y judicial de los leridanos, multiplicó los<br/>centros de poder por todo el país y generó unas prácticas violentas en las que el<br/>componente de clase y anticlerical tuvieron un papel central.<br/>La falta de consenso entre las fuerzas políticas de la retaguardia republicana,<br/>la evolución de la guerra y la poca madurez de un proyecto revolucionario que se<br/>desencadenó de manera espontánea explican su colapso. Por otra parte, y a medida<br/>que la guerra se alargaba, se comenzaron a padecer problemas en la distribución de<br/>los abastecimientos, agravados por la llegada de refugiados del resto de España, y a<br/>notar los efectos directos de las acciones militares traducidas en duros ataques aéreos.<br/>En estas condiciones se inició la primavera de 1938, el ejército franquista<br/>rompió el frente aragonés y ocupó una parte importante de las provincias de Lleida y<br/>de Tarragona. La estabilización del frente siguiendo los ríos Segre y Noguera<br/>Pallaresa desde abril hasta Navidad dejó estas tierras en primera línea de fuego y, por<br/>tanto, bajo el dominio directo del ejército. Durante el último año de guerra los<br/>leridanos conocieron directamente los principios de lo que sería el estado franquista a<br/>partir de 1939.<br/>Centrar el estudio de estas etapas en un espacio reducido, la ciudad de Lleida,<br/>pero sin olvidar en ningún momento los problemas de ámbito general que marcan la<br/>historia del país y de Europa, ha permitido al investigador fijar mejor la atención en<br/>las experiencias vitales de los que sufrieron estos acontecimientos.

An essay about a city of the Catalan West during the civil war years is a task that has<br/>never been undertaken. During the years from 1936 to 1939 the inhabitants of the<br/>western Catalonia had to live almost all the possible experiences of that period. In its<br/>capital, Lleida, the army took part in the riot of July 1936, in the collaboration with<br/>the Civil Guard and with civilian sectors that believed a violent strategy would be an<br/>answer to the social hegemony crisis the Spanish state was suffering, like it was<br/>happening in other European countries.<br/>As a reaction to the failure of the riot, in great part due to the defeat of the rebels in<br/>Barcelona, it started a social revolution against which the republican authorities were<br/>unable to react, just like it happened with the rebels. The revolution, which affected<br/>the institutional, politic, economic and judicial life of the inhabitants of Lleida,<br/>increased the number of centres of power throughout the country and caused a series<br/>of violent methods in which the class and anticlerical component had the main role.<br/>The lack of accord among the political forces of the republican rearguard, the<br/>evolution of war and the lack of wisdom of a revolutionary project that set off<br/>spontaneously are mainly the reasons of its collapse. On the other side, and as the war<br/>prolonged, they started to suffer some problems of supplies distribution, worsened by<br/>the arrival of refugees from the other regions of Spain, and also the direct<br/>consequences of the military actions that entailed harsh air raids.<br/>In theses conditions comes the spring of 1938, when the pro-Franco army broke the<br/>Aragonese front and occupied an important part of the provinces of Lleida and<br/>Tarragona. The station of the front along the rivers Segre and Noguera Pallaresa from<br/>April to Christmas, left these lands on the front line and therefore, under the direct<br/>authority of the army. During the last year of the war the inhabitants of Lleida got to<br/>know the beginnings of what it would be the pro-Franco state from 1939.<br/>Focusing this essay in a limited area, the city of Lleida, but without forgetting in any<br/>moment the problems with a general range and which mark the history of the country<br/>and of Europe in those moments, has enabled the researcher to draw his attention to<br/>the essential experiences that caused these events.