La hipoxia fetal valorada mediante métodos objetivos y su relación con el Factor de crecimiento del Endotelio Vascular (VEGF) en gestaciones gemelares.

Author

Ruiz Sacedón, Nerea

Director

Perales Marín, Alfredo

Balanzá Chancosa, Reyes

Date of defense

2008-06-25

ISBN

9788437080864

Legal Deposit

V-4102-2011

Pages

246 p.



Department/Institute

Universitat de València. Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia

Abstract

Introducción Para el correcto desarrollo placentario y fetal, se requieren los procesos de vasculogénesis y angiogénesis que están regulados entre otros por la familia VEGF y el Factor de crecimiento placentario (PlGF) que traducen sus señales uniendose a sus receptores transmembrana, el VEGFR1 y 2. El VEGFR1 tiene una forma soluble ( s.Flt-1) que actúa como un inhibidor del VEGF y del PlGF . El VEGF-A es el principal regulador de la angiogénesis siendo el VEGF-121 y VEGF-165 las 2 isoformas más predominantes e importantes, y estando su expresión regulada por la hipoxia. La hipoxia debida a insuficiencia placentaria se observa en gestaciones gemelares con discrepancia ponderal entre los fetos (diferencia entre los pesos fetales superior al 20 o 25%). Conforme la discrepancia se hace más acusada se incrementa la morbilidad perinatal. Hipótesis Si los fetos hipóxicos aumentan los niveles de VEGF aumentando la angiogénesis para compensar dicha hipóxia, la determinación del sistema VEGF en plasma materno podría ser un marcador bioquímico de compromiso fetal. Objetivos - Principal: evaluar la producción, secreción y expresión del sistema VEGF materno en gestaciones gemelares con fetos concordantes y discrepantes, y valorar si este, podría ser un indicador de hipoxia fetal en las mismas. -Secundarios: estudio de la asociación del sistema VEGF con los parámetros objetivos que nos informan del bienestar fetal anteparto (OVF vasos fetales) e intraparto (EAB, peso fetal, placentario y Test de Apgar) y la relación del sistema en el binomio feto-materno. Material y métodos Estudio observacional prospectivo de casos-controles . 64 gestaciones gemelares bicoriales-biamnióticas :13 casos y 51 controles ( discrepancia ponderal  25%), y 21 casos y 43 controles ( discrepancia  20%) Resultados Existe una correlación significativa y positiva entre las semanas de gestación y el sFlt-1, es decir, sus valores aumentan conforme avanza la gestación. Apreciamos que los componentes del sistema VEGF son menores en las gestaciones discrepantes, siendo estadísticamente significativa la diferencia cuando hablamos del VEGF libre y total. Al comparar las diferencias el sistema VEGF en los vasos fetales y la expresión placentaria del VEGF, no se observaron diferencias ni al estudiar los gemelares de forma global ni al comparar el feto de mayor y menor peso. En el feto, encontramos niveles mayores de sFlt- 1 en arteria umbilical a menores pH fetales. No se observa correlación entre la expresión placentaria del VEGF y las OVF maternas ni fetales, ni tampoco con el resto de parámetros que valoran el bienestar fetal. Al analizar el sistema VEGF en el binomio feto-materno, vemos que las concentraciones de VEGF libre y total son superiores en los fetos, en cambio el sFlt-1 es superior en el compartimento materno (p <0,001). Por último, observamos que todos los componentes del sistema VEGF materno se correlacionan con sus homólogos en los vasos fetales de forma significativa y positiva no observándose asociación con el sistema VEGF placentario. Conclusiones La determinación del sistema VEGF en plasma materno a lo largo de la gestación no nos ayuda a diferenciar entre las gestaciones gemelares concordantes y discrepantes, tampoco es útil para el diagnóstico de la hipoxia fetal. Sin embargo, el estudio de las OVF en los vasos fetales es una herramienta útil en las gestaciones gemelares así como el estudio del EAB al nacimiento para valorar el compromiso fetal. Los niveles de sFlt -1 en arteria umbilical fetal se correlacionan con el pH en arteria fetal al nacimiento, lo que sugiere su papel en el mecanismo de adaptación fetal a la hipoxia.


Hypothesis: If fetal hypoxia arise VEGF levels increasing angiogenesis to balance hypoxia, maternal serum VEGF could be a biochemical marker of fetal compromise. Objective: Assess VEGF system production, secretion and expression in twin pregnancies with fetal growth discrepancy ( FGD) and its usefullness as fetal hypoxia marker. Study design: Prospective case-control study. 64 dichorionic diamniotic pregnancies: Group A:fetal discrepancy  25%: 13 cases and 51 controls Group B: fetal discrepancy  20%: 21 cases and 43 controls. Outcome: There is a significant and positive correlation between pregnancy weeks and sFlt-1 (soluble form of VEGFR1) We appreciate lower VEGF values system components in discrepant twins,being free and total VEGF statistically significant. . Assessing VEGF system in fetal vessels and placental VEGF expression, we don’t find out differences neither studying globally twin pregnancies nor bigger-smaller twin. sFlt-1 levels in fetal umbilical artery are higher with lower fetal pH. There isn´t correlation between placental VEGF expression and with fetal or maternal flow velocity waveforms ( FVWf),neither with fetal well-being parameters. When analyzing VEGF system in the fetal-maternal binomial, we determine concentrations of free and total VEGF are higher in fetuses, meanwhile sFlt-1 is higher in maternal compartment (p<0.001). Finally, all maternal VEGF components correlate with its fetal vessels counterpart, but with placental VEGF system. Conclusion: Determination of maternal plasma VEGF system throughout pregnancy doesn´t help us to distinguish concordant and discrepant twin pregnancy, although is useful to assess fetal hypoxia. However, fetal vessels FVWf and acid base balance at birth are a useful tool in twins to assess fetal compromise. sFlt -1 levels in fetal umbilical artery correlate with fetal artery pH at birth, suggesting its role in the mechanism of hypoxia fetal adaptation.

Subjects

618 - Gynaecology. Obstetrics

Knowledge Area

Obstetricia. Facultat de Medicina i Odontologia

Documents

ruiz.pdf

1.011Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)