Aprendiendo a ser un “buen cristiano”. Un acercamiento antropológico a las comunidades evangélicas pentecostales transnacionales de Colombia, Chile y España

Abstract

Aquest estudi explora el procés de formació del “bon cristià” en comunitats evangèliques/pentecostals transnacionals a Colòmbia, Xile i Espanya. La investigació descriu i explica els elements que configuren aquesta formació, entesa com un procés relacional, encarnat i situat històricament. Adoptant un enfocament qualitatiu etnogràfic, complementat amb dades quantitatives, el treball de camp es va realitzar entre 2021 i 2024 a seus de l'Església Pentecostal Unida de Colòmbia/Europa (IPUC/IPUE) i l'Església Evangèlica Apostòlica del Nom de Jesús (IEAN-Jesús). Es van utilitzar entrevistes, observació participant, grups focals i un qüestionari sobre la percepció de Déu i el “bon cristià”. El marc teòric se situa en la intersecció de l'antropologia de la religió, els estudis migratoris transnacionals i les teories de l’embodiment i l’habitus, emprant el concepte de capital religiós. Els principals resultats revelen que la formació del bon cristià és una reconfiguració identitària profunda, modelada per estructures institucionals i vivències personals/comunitàries. Les esglésies actuen com a espais vitals de suport i sentit davant les incerteses de la migració. La percepció de Déu és transformadora, font de guia i responsabilitat. Rituals com el baptisme en aigua i el “baptisme de foc” (glossolàlia) són fonamentals per a l'afiliació i la confirmació. El cos és un lloc central d'aprenentatge i disciplina moral, manifestat en tècniques corporals i una estètica cristiana distintiva (vestimenta, aparença). Les crisis vitals són reinterpretades com a proves de Déu o lligams a superar, la qual cosa marca un abans i un després en la vida de les persones. La comunitat es construeix a través de pràctiques quotidianes com les devocionals (“Matins de Victòria”), la formació doctrinal (REFAM) i els esdeveniments socials (“Tornejos de Congregacions”), cosa que fomenta la comunitat. En síntesi, la tesi conclou que aquest procés és un complex entramat d'experiències, pràctiques i de pertinença comunitària en un món percebut com una batalla espiritual, on la reciprocitat amb Déu i l'entrega personal són pilars per assolir la salvació i un propòsit de vida.

Este estudio explora el proceso de formación del “buen cristiano” en comunidades evangélicas/pentecostales transnacionales en Colombia, Chile y España. La investigación describe y explica los elementos que configuran esta formación, entendida como un proceso relacional, encarnado y situado históricamente. Adoptando un enfoque cualitativo etnográfico, complementado con datos cuantitativos, el trabajo de campo se realizó entre 2021 y 2024 en sedes de la Iglesia Pentecostal Unida de Colombia/Iglesia Pentecostal Unida de Europa (IPUC/IPUE) y la Iglesia Evangélica Apostólica del Nombre de Jesús (IEAN-Jesús). Se utilizaron entrevistas, observación participante, grupos focales y un cuestionario sobre la percepción de Dios y el “buen cristiano”. El marco teórico se sitúa en la intersección de la antropología de la religión, estudios migratorios transnacionales y teorías del embodiment y hábitus, empleando el concepto de capital religioso. Los hallazgos principales revelan que la formación del buen cristiano es una reconfiguración identitaria profunda, modelada por estructuras institucionales y vivencias personales/comunitarias. Las iglesias actúan como espacios vitales de apoyo y sentido frente a las incertidumbres de la migración. La percepción de Dios es transformadora, fuente de guía y responsabilidad. Rituales como el bautismo en agua y el “bautismo en fuego” (glosolalia) son fundamentales para la afiliación y confirmación. El cuerpo es un sitio central de aprendizaje y disciplina moral, manifestado en técnicas corporales y una estética cristiana distintiva (vestimenta, apariencia). Las crisis vitales son reinterpretadas como pruebas de Dios o ataduras a superar, marcando un antes y después en la vida de las personas. La comunidad se construye a través de prácticas cotidianas como devocionales (“Mañanas de Victoria”), formación doctrinal (REFAM) y eventos sociales (“Torneos Congregaciones”), fomentando la unidad de la comunidad. En síntesis, la tesis concluye que este proceso es un complejo entramado de experiencias, prácticas y pertenencia comunitaria en un mundo percibido como una batalla espiritual, donde la reciprocidad con Dios y la entrega personal son pilares para alcanzar la salvación y propósito de vida.

This study explores the formative process of the "good Christian" in transnational evangelical/Pentecostal communities in Colombia, Chile, and Spain. The research describes and explains the elements that constitute this formation, understood as a relational, embodied, and historically situated process. Adopting a qualitative ethnographic approach, complemented by quantitative data, I conducted fieldwork between 2021 and 2024 at branches of the Iglesia Pentecostal Unida de Colombia/Iglesia Pentecostal Unida de Europa (IPUC/IPUE) and the Iglesia Evangélica Apostólica del Nombre de Jesús (IEAN-Jesús). My methods included interviews, participant observation, focus groups, and a questionnaire on the perception of God and the "good Christian". The theoretical framework is situated at the intersection of the anthropology of religion, transnational migration studies, and theories of embodiment and habitus, employing the concept of religious capital. The main findings reveal that the formation of a good Christian is a profound identity reconfiguration, shaped by institutional structures and personal and community experiences. Churches act as vital spaces of support and meaning in the face of migration uncertainties. The perception of God is transformative, a source of guidance and responsibility. Rituals such as baptism by water and the "baptism of fire" (glossolalia) are fundamental for affiliation and confirmation. The body is a central site of learning and moral discipline, manifested in bodily techniques and a distinctive Christian aesthetic (dress, appearance). Life crises are reinterpreted as tests from God or bondages to be overcome, marking a before and after in people's lives. Community is built through daily practices such as devotionals ("Mornings of Victory"), doctrinal formation (REFAM), and social events ("Congregations' Tournaments"), fostering community. In summary, the thesis concludes that this process is a complex web of experiences, practices, and community belonging in a world perceived as a spiritual battle, where reciprocity with God and personal surrender are pillars for achieving salvation and life purpose.