Involvement of the gut microbiota in the development of food addiction
llistat de metadades
Author
Director
Maldonado, Rafael
Martín García, Elena
Burokas, Aurelijus
Tutor
Martín García, Elena
Date of defense
2025-11-21
Pages
266 p.
Doctorate programs
Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Biomedicina
Abstract
En la societat occidental, l'abundància d'aliments saborosos augmenta el risc d'addicció al menjar, caracteritzada per compulsivitat, persistència i alta motivació pels aliments saborosos. Tot i les similituds amb l'addicció a les drogues, els mecanismes neurobiològics no s'entenen completament. Recentment, la microbiota intestinal ha guanyat atenció pel seu paper en la funció cerebral a través de l'eix intestí-cervell. Aquesta tesi investiga la neurobiologia de l'addicció al menjar i la comunicació entre l'intestí i el cervell. Primerament, utilitzant un model operant en ratolins i quimiogenètica es va estudiar la inflexibilitat cognitiva en l'addicció al menjar. En segon lloc, vam identificar signatures comunes de microbiota en humans i ratolins, i intervencions basades en la microbiota amb efectes protectors. Finalment, vam explorar el trasplantament de microbiota fecal i el rendiment cognitiu en ratolins. Els nostres resultats suggereixen que les teràpies basades en la microbiota podrien prevenir l'addicció al menjar i les disfuncions cognitives.
En la sociedad occidental, la abundancia de alimentos sabrosos aumenta el riesgo de adicción a la comida, caracterizada por compulsividad, persistencia y alta motivación por los alimentos sabrosos. A pesar de las similitudes con la adicción a las drogas, los mecanismos neurobiológicos no se entienden completamente. Recientemente, la microbiota intestinal ha ganado atención por su papel en la función cerebral a través del eje intestino-cerebro. Esta tesis investiga la neurobiología de la adicción a la comida y la comunicación intestino-cerebro. Inicialmente, utilizando un modelo operante en ratones y quimiogenética, se estudió la inflexibilidad cognitiva en la adicción a la comida. Secundariamente, identificamos firmas comunes de microbiota en humanos y ratones, e intervenciones protectoras basadas en la microbiota. Finalmente, exploramos el trasplante de microbiota fecal y la cognición en ratones. Nuestros resultados sugieren que las terapias basadas en la microbiota podrían prevenir la adicción a la comida y las disfunciones cognitivas.
In Western society, the abundance of palatable foods increases the risk of food addiction, characterized by compulsivity, persistence, and high motivation towards palatable foods. Although food addiction has overlaps with drug addiction, the neurobiological mechanisms are not fully understood. Recently, the gut microbiota has gained attention for its role in brain function via the gut-brain axis. Therefore, this thesis investigates the neurobiology of food addiction and the gut-brain crosstalk. Using an operant model in mice with chocolate-flavored pellets, firstly, we employed a chemogenetic approach to study cognitive inflexibility linked to food addiction. Secondly, we identified common microbiota signatures in humans and mice, revealing a specific gut microbiota profile in food-addicted individuals. This discovery led to microbiota-based interventions, showing protective effects against food addiction. Lastly, we explored fecal microbiota transplantation and its impact on cognitive performance in mice. Our findings suggest microbiota-based therapies could prevent food addiction and cognitive dysfunctions.
Keywords
D'addicció al menjar; Food Addiction; Adicción a la comida; Microbiota intestinal; Gut Microbiota; Microbiota intestinal; Eix intestí-cervell; Gut-Brain axis; Eje intestino-cerebro; Model animal; Animal model; Modelo animal; Prebiòtic; Prebiotic; Prebiótico; Probiótic; Probiotic; Probiótico
Subjects
616.8 - Neurology. Neuropathology. Nervous system
Recommended citation
Rights
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.


