Venecia-São Paulo-La Habana: la transformación del modelo bienal y sus redes transnacionales (1968-1989)

llistat de metadades

Autor/a

Orzes, Anita

Director/a

Barreiro López, Paula

Manonelles, Laia

Tutor/a

Manonelles, Laia

Data de defensa

2024-12-10

Pàgines

521 p.



Departament/Institut

Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art

Resum

[spa] Esta tesis plantea un análisis cruzado de las bienales de Venecia, São Paulo y La Habana, tres eventos de importancia mayor para la construcción de la escena internacional del arte contemporáneo, entre 1968 y 1989. Su estudio permite trazar la historia de la puesta en crítica del modelo tradicional de la bienal y su transformación por uno renovado y crítico que se configuró en la triangulación de estos tres eventos. Si bien la historiografía ha destacado La Habana como lugar de configuración de un nuevo modelo, esta tesis demuestra que dicha transformación fue el resultado de un trabajo conjunto, pero deslocalizado, que implicó, en diferentes momentos y formas, a las tres bienales. En efecto, Venecia y São Paulo desempeñaron un papel crucial que, sin embargo, ha permanecido en la sombra hasta ahora. Esta investigación integra el análisis de la reflexión teórica con la experimentación práctica del nuevo modelo, al tiempo que presta especial atención a la circulación de ideas y personas, así como al contexto histórico y geopolítico de la Guerra Fría en el que tuvo lugar la reformulación. De este modo, la transformación del modelo se estudia desde un enfoque interdisciplinario que se apoya en la historia de las exposiciones, la historia global del arte, la histoire croisée y las ciencias sociales y políticas. Esta metodología se enriquece con un riguroso trabajo de archivo en Brasil, Cuba, Francia e Italia, que ha permitido acceder a documentación inédita. La tesis muestra que el proceso de reformulación se desencadenó tras el estallido de la crisis en las bienales a finales de los años sesenta. A partir de entonces, la voluntad de transformar el modelo entrelazó la historia de las bienales de Venecia, São Paulo y La Habana, creando redes transnacionales de artistas, críticos e historiadores del arte, y ocasionando transferencias culturales. De hecho, el análisis de los debates teóricos y las experimentaciones prácticas, desarrollados en esos espacios y tiempos, revela no solo que las bienales se observaron mutuamente, sino que, gracias a la circulaciones de agentes culturales en el espacio Atlántico, las ideas inherentes a la reformulación cruzaron fronteras transoceánicas. Además, el examen de estas décadas pone de relieve que la transformación del modelo no se limita a la modificación de elementos estructurales (el tema, las representaciones nacionales y los premios), sino que busca otorgar a los organizadores un control real sobre la bienal y conferir a ésta un carácter de investigación, llegando incluso a convertirla en un instrumento de lucha política. De hecho, como destaca esta investigación, la política institucional acompañó en todo momento la reestructuración del modelo y los contextos históricos y geopolíticos influyeron directamente en ciertas decisiones y líneas de actuación. En definitiva, sacando a la luz la compleja trama que subyace a la transformación del nuevo modelo de bienal contemporánea, esta tesis dibuja un mapa hecho por cartografías superpuestas que desvela la historia cruzada y colectiva de las bienales de Venecia, São Paulo y La Habana. Al hacerlo, se identifica 1968 como un momento decisivo en la historia de este formato expositivo, mostrando 1989 como un año en que se recogieron trayectorias de décadas pasadas. En paralelo, se restituye a Venecia y São Paulo la posición protagónica que realmente ocuparon y se reconsidera el papel históricamente atribuido a La Habana, al tiempo que se revela su propia (y compartida) trayectoria de reestructuración.


[fra] Cette thèse propose une analyse croisée des biennales de Venise, São Paulo et La Havane, trois événements de grande importance pour la construction de la scène internationale de l’art contemporain entre 1968 et 1989. Cette étude permet de retracer l’histoire de la mise en examen du modèle traditionnel de la biennale et sa transformation en un modèle renouvelé et critique, qui s’est façonné dans la triangulation de ces trois événements. Bien que l’historiographie ait mis en avant La Havane comme lieu de configuration d’un nouveau modèle, cette thèse démontre que cette transformation a été le résultat d’un travail conjoint mais délocalisé impliquant, à des moments et sous des formes diverses, les trois biennales. En effet, Venise et São Paulo ont joué un rôle crucial qui, cependant, est resté dans l’ombre jusqu’à présent. Cette recherche intègre l’analyse de la réflexion théorique et de l’expérimentation pratique du nouveau modèle, tout en accordant une attention particulière à la circulation des idées et des personnes, ainsi qu’au contexte historique et géopolitique de la guerre froide dans lequel s’est opérée la reformulation. Ainsi, la transformation du modèle est étudiée selon une approche interdisciplinaire qui s’appuie sur l’histoire des expositions, l’histoire globale de l’art, l’histoire croisée ainsi que sur les sciences sociales et politiques. Cette méthodologie est enrichie par un rigoureux travail d’archives réalisé au Brésil, à Cuba, en France et en Italie, permettant l’accès à une documentation inédite. La thèse démontre que le processus de reformulation a été déclenché par la crise survenue dans les biennales à la fin des années 1960. Dès lors, la volonté de transformer le modèle a entrelacé l’histoire des biennales de Venise, São Paulo et La Havane, créant des réseaux transnationaux d’artistes, de critiques et d’historiens de l’art, et engendrant des transferts culturels. L’analyse des débats théoriques et des expérimentations pratiques menés dans ces contextes révèle non seulement que les biennales se sont observées mutuellement, mais, aussi, que grâce à la circulation des acteurs culturels dans l’espace atlantique, les idées liées à la reformulation ont franchi les frontières transocéaniques. En outre, l’examen de ces décennies met en évidence que la transformation du modèle ne se limite pas à la modification d’éléments structurels (le thème, les représentations nationales et les prix), mais vise à doter les organisateurs d’un véritable contrôle sur la biennale et à lui conférer un caractère de recherche, allant jusqu’à la transformer en un instrument de lutte politique. En effet, comme le souligne cette étude, la politique institutionnelle a constamment accompagné la restructuration du modèle et les contextes historiques et géopolitiques ont directement influencé certaines décisions et lignes d’action. En définitive, en mettant en lumière la structure complexe sous-jacente à la transformation du modèle contemporain de la biennale, cette thèse dessine une carte composée de cartographies superposées qui révèlent l’histoire croisée et collective des biennales de Venise, de São Paulo et de La Havane. Ce faisant, elle identifie 1968 comme un point tournant dans l’histoire de ce format d’exposition et présente 1989 comme une année où convergèrent les trajectoires des décennies antérieures. Parallèlement, cette recherche restitue à Venise et São Paulo le rôle central qu’elles ont véritablement occupé et reconsidère le rôle historiquement attribué à La Havane, notamment en révélant sa propre (et partagée) voie de restructuration.


[eng] This thesis presents a cross-analysis of the Venice, São Paulo, and Havana Biennials, three major events that have significantly contributed to the construction of the international contemporary art scene between 1968 and 1989. The study traces the history of the critique of the traditional biennial model and its transformation into a renewed and critical format, forged through the triangulation of these three events. While historiography has predominantly recognised Havana as the origin of this new model, this thesis argues that the transformation was the outcome of a joint, albeit decentralised, effort involving these three biennials at different times and in diverse forms. Notably, Venice and São Paulo assumed crucial roles that have remained largely obscured until now. This research integrates the analysis of theoretical discourse with the practical experimentation of the new model, emphasising the circulation of ideas and individuals, as well as the historical and geopolitical context of the Cold War that framed the process of reformulation. The transformation of the model is examined through an interdisciplinary approach, drawing on exhibition history, global art history, histoire croisée, and the social and political sciences. This methodology is further enriched by rigorous archival research conducted in Brazil, Cuba, France, and Italy, which has provided access to previously unpublished documentation. The thesis demonstrates that the process of reformulation was triggered by the out-break of crises in the biennials at the end of the 1960s. Subsequently, the desire to transform the model intertwined the histories of the Venice, São Paulo, and Havana Biennials, creating transnational networks of artists, critics, and art historians, and leading to cultural transfers. Indeed, the analysis of the theoretical debates and practical experiments conducted in these spaces and times reveals that the biennials not only observed each other, but also, through the circulation of cultural agents across the Atlantic, facilitated the transoceanic exchange of ideas inherent to the reformulation. Furthermore, the analysis of these decades underscores that the transformation of the model was not limited to the mere modification of structural elements (such as themes, national representations, and awards); it also extended to broader objectives including granting organisers real control over the biennial and endowing it with a research-oriented character, at times even transforming it into an instrument of political struggle. Indeed, as this study highlights, institutional politics accompanied the restructuring of the model at every stage, and historical and geopolitical contexts directly influenced certain decisions and courses of action. In conclusion, by illuminating the intricate web underlying the transformation of the contemporary biennial model, this thesis constructs a map of overlapping cartographies that uncovers the interconnected and collective histories of the Venice, São Paulo, and Havana Biennials. In doing so, this research identifies 1968 as a pivotal moment in the history of this exhibition format, positioning 1989 as a year that encapsulated the trajectories developed over previous decades. Simultaneously, it restores Venice and São Paulo to the prominent roles they truly occupied, while re-evaluating the historically attributed position of Havana and unveiling its own distinct and shared path of restructuring.

Matèries

06 - Organitzacions. Associacions. Congressos. Exposicions. Museus

Àrea de coneixement

Ciències Humanes i Socials

Nota

Tesi realitzada conjuntament amb la Université Grenoble Alpes / Programa de Doctorat en Societat i Cultura: Història, Antropologia, Art i Patrimoni

Citació recomanada
Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Documents

Llistat documents

Aquest document conté fitxers embargats fins el dia 10-12-2026

Drets

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)