Strategies for assessing and promoting the adoption and implementation of socio-emotional competencies among university students in the socio-educational and healthcare fields

Abstract

Aquesta tesi doctoral ofereix una perspectiva innovadora i empíricament fonamentada sobre l’avaluació i la promoció de les competències socioemocionals (CSE) en l’educació superior, especialment en els àmbits socioeducatiu i sanitari. Es presenta a través de tres articles. La recerca s’inicià amb el disseny d’un protocol teòric i metodològic, destinat a garantir la coherència, el rigor, la transparència i la reproductibilitat del procés. Posteriorment, es va dur a terme una revisió d’abast que amplià la perspectiva tradicionalment centrada en l’àmbit sanitari, tot incloent-hi àrees poc explorades i, per primera vegada de manera explícita, l’àmbit socioeducatiu. Aquesta revisió va permetre identificar i classificar els instruments més utilitzats per avaluar les CSE, així com les competències més freqüentment abordades i les principals característiques de les intervencions. Tanmateix, molts estudis manquen de claredat pel que fa als fonaments teòrics i als processos d’implementació, cosa que en limita la replicabilitat. Aquestes mancances evidencien la necessitat de programes d’intervenció alineats amb els perfils acadèmics de l’estudiantat i amb els seus futurs rols professionals, així com l’adopció d’eines d’avaluació estandarditzades i teòricament fonamentades, que responguin tant a les demandes professionals com a les particularitats del context. En resposta a aquesta necessitat, es va desenvolupar i validar el protocol TSECs-SWU, la primera intervenció específicament dirigida al desenvolupament de les CSE en estudiants d’Educació Social. Aquest protocol, basat en l’evidència, es fonamenta en marcs teòrics consolidats i compleix rigorosos estàndards metodològics, oferint un enfocament coherent amb les demandes professionals específiques del camp. La validació per part d’experts en confirmà la rellevància i pertinència, tot i que es recomanà ampliar-ne la durada i potenciar l’aprenentatge experiencial, l’autoavaluació i les simulacions en contextos reals. Així mateix, els resultats van posar de manifest la necessitat d’integrar formalment el desenvolupament de les CSE en els currículums universitaris. Aquesta recerca aborda buits fonamentals en la literatura, aportant un enfocament rigorós i coneixements rellevants sobre l’avaluació i la promoció de les CSE en estudiants universitaris de disciplines vinculades a l’àmbit de la cura. Igualment, presenta un protocol innovador, basat en l’evidència i adaptat a les necessitats del context socioeducatiu, que orienta futures línies de recerca. Les properes fases del protocol se centraran en el desenvolupament d’un marc d’avaluació mitjançant mètodes mixtos, amb l’objectiu de mesurar l’impacte a mitjà i llarg termini del desenvolupament de les CSE en la pràctica professional, incorporant eines d’avaluació estandarditzades i específiques.

Esta tesis doctoral ofrece una perspectiva novedosa y empíricamente fundamentada sobre la evaluación y promoción de las CSE en la educación superior, particularmente en los ámbitos socioeducativo y sanitario. Se presenta a través de tres artículos. La investigación se inició con el diseño de un protocolo teórico y metodológico, destinado a garantizar la coherencia, el rigor, la transparencia y la reproducibilidad del proceso. Posteriormente, se realizó una revisión de alcance que amplió la perspectiva tradicionalmente centrada en el ámbito sanitario al incluir áreas poco exploradas y, por primera vez de manera explícita, el ámbito socioeducativo. Esta revisión permitió identificar y clasificar los instrumentos más utilizados para evaluar las CSE, así como las competencias más frecuentemente abordadas y las principales características de las intervenciones. Sin embargo, muchos estudios carecieron de claridad en sus fundamentos teóricos y en los procesos de implementación, lo que limita su replicabilidad. Estas carencias evidencian la necesidad de programas de intervención que estén alineados con los perfiles académicos de los estudiantes y sus futuros roles profesionales, así como la adopción de herramientas de evaluación estandarizadas y teóricamente fundamentadas, que respondan a las demandas profesionales y a las particularidades del contexto. En respuesta a esta necesidad, se desarrolló y validó el protocolo TSECs-SWU, la primera intervención específicamente dirigida al desarrollo de las CSE en estudiantes de Educación Social. Este protocolo, basado en evidencia, se sustenta en marcos teóricos consolidados y cumple con rigurosos estándares metodológicos, ofreciendo un enfoque coherente con las demandas profesionales específicas del campo. La validación por expertos confirmó la relevancia y pertinencia del programa, aunque recomendó ampliar su duración y potenciar el aprendizaje experiencial, la autoevaluación y las simulaciones en contextos reales. Asimismo, los hallazgos resaltaron la necesidad de integrar formalmente el desarrollo de las CSE en los currículos universitarios. Esta investigación aborda vacíos fundamentales en la literatura, aportando un enfoque riguroso y conocimientos relevantes sobre la evaluación y promoción de las CSE en estudiantes universitarios de disciplinas vinculadas al ámbito del cuidado. Asimismo, presenta un protocolo innovador, basado en evidencia y adaptado a las necesidades del contexto socioeducativo, que orienta futuras líneas de investigación. Las próximas fases del protocolo se centrarán en desarrollar un marco de evaluación mediante métodos mixtos, para medir el impacto a medio y largo plazo del desarrollo de las CSE en la práctica profesional, incorporando herramientas de evaluación estandarizadas y específicas.

This doctoral thesis offers a novel and empirically grounded perspective on the assessment and promotion of SECs in higher education, particularly within the socio-educational and healthcare fields. It is presented through three articles. The research commenced with the design of a robust theoretical and methodological protocol, ensuring guidance, rigour, transparency, and reproducibility. Subsequently, a systematic review was conducted that expanded upon the traditionally healthcare-focused perspective by also incorporating areas that have often been overlooked and, for the first time explicitly, the socio-educational field. This review facilitated the identification and classification of the most commonly employed instruments for assessing SECs, the competencies most frequently targeted in interventions, and the principal characteristics of those interventions. However, many studies lacked clarity regarding their theoretical foundations and implementation processes, limiting replicability. These gaps emphasise the need for intervention programmes that are aligned with students’ academic profiles and anticipated professional roles, as well as for the adoption of standardised, theoretically grounded assessment tools aligned with professional demands and contextual needs. In response, the TSECs-SWU protocol was developed and validated as the first intervention specifically targeting SECs development in Social Work students. This evidence-based protocol is grounded in well-established theoretical frameworks and adheres to rigorous methodological standards, offering a coherent approach aligned with the specific professional demands of the field. The expert validation confirmed the programme’s relevance and utility but recommended extending its duration and enhancing experiential learning, self-assessment, and real-life simulations. Additionally, the findings highlighted the necessity of formally integrating SECs development into university curricula. This study addresses key gaps in the literature with a rigorous approach, providing valuable insights into assessing and promoting SECs in care-oriented university students. It introduces an innovative, evidence-based intervention protocol tailored to socio-educational needs and guiding future research. The forthcoming phases of the protocol will focus on developing a mixed-methods evaluation framework to assess medium- and long-term impact of SECs development on professional practice, incorporating standardised and specifics assessment tools.