Coratge, persistència i abandonament: Un estudi de cas sobre l’experiència doctoral a temps parcial i en línia

Abstract

Los programas doctorales y su estudiantado han crecido de manera significativa en las últimas décadas. En los programas doctorales de modalidad en línea, la mayoría de los estudiantes son no tradicionales; es decir, personas maduras que compaginan los estudios con responsabilidades laborales y familiares. A pesar de su creciente presencia numérica, las perspectivas y narrativas de este grupo de estudiantes están generalmente ausentes tanto de la esfera pública e institucional como de la literatura académica. Esta tesis doctoral se ha planteado como estudio de caso y ha explorado las experiencias vividas de candidatos y excandidatos doctorales no tradicionales en el contexto de una universidad catalana en línea. Específicamente, la tesis ha examinado las barreras para el progreso académico de los candidatos, así como el proceso y las consecuencias del abandono doctoral. Para llevar a cabo la investigación, realizamos entrevistas semiestructuradas con 24 candidatos de diversas etapas, programas y orígenes, y con 10 excandidatos. El análisis temático reflexivo, enmarcado en el realismo crítico, ha orientado el proceso de análisis de los datos. Los resultados señalan que los doctorandos en línea enfrentan un alto riesgo de sentirse aislados y desconectados de la comunidad académica, con una supervisión a menudo limitada y una conciliación de la vida personal y profesional deteriorada. A pesar de la fuerte motivación y el deseo de participación, la experiencia del estudiantado doctoral en línea está marcada por una percepción de lejanía, tanto respecto a la comunidad como a los recursos disponibles, y por una opinión ambivalente sobre la modalidad en línea. Por otro lado, los excandidatos describen el abandono doctoral como un proceso que, para algunos, resulta doloroso y marcado por sentimientos de injusticia, mientras que otros, desafiando la visión convencional, lo perciben como una liberación personal que les permite centrarse en aspectos más significativos de su vida. Las recomendaciones para la práctica incluyen incrementar las oportunidades de interacción sincrónica y presencial para el estudiantado doctoral en línea, implementar entrevistas de salida y vías de reenganche académico para quienes abandonan el doctorado, así como proporcionar a los supervisores directrices, formación y mecanismos de rendición de cuentas. La tesis concluye enfatizando la importancia de fomentar el sentido de pertenencia en el contexto de un doctorado humanizado que se adapte mejor a la realidad de sus estudiantes no tradicionales y se diseñe de acuerdo con sus necesidades.

Els programes doctorals i el seu estudiantat han crescut de manera significativa en les darreres dècades. Als doctorats de modalitat en línia, la majoria dels estudiants són no tradicionals; és a dir, persones d’edat madura que compaginen els estudis amb responsabilitats laborals i familiars. Malgrat la seua creixent presència numèrica, les perspectives i narratives d’aquest grup d’estudiants estan generalment absents tant de l’esfera pública i institucional com de la literatura acadèmica. Aquesta tesi doctoral s’ha plantejat com a estudi de cas i ha explorat les experiències viscudes de candidats i excandidats doctorals no tradicionals en el context d’una universitat catalana en línia. Específicament, la tesi ha examinat les barreres al progrés acadèmic dels candidats, així com el procés i les conseqüències de l’abandonament doctoral. Per a desenvolupar la investigació, vàrem realitzar entrevistes semiestructurades amb 24 candidats de diverses etapes, programes i orígens, i amb 10 excandidats. L’anàlisi temàtica reflexiva, emmarcada en el realisme crític, ha orientat el procés d’anàlisi de les dades. Els resultats indiquen que els doctorands en línia afronten un alt risc de sentir-se aïllats i desconnectats de la comunitat acadèmica, amb una supervisió sovint limitada i una conciliació de la vida personal i professional deteriorada. Malgrat la forta motivació i el desig de participació, l'experiència de l’estudiantat doctoral en línia es veu marcada per una percepció de llunyania, tant respecte a la comunitat com als recursos disponibles, i per una opinió ambivalent sobre la modalitat en línia. D’altra banda, els excandidats descriuen l'abandonament doctoral com un procés que, per a alguns, resulta dolorós i marcat per sentiments d’injustícia, mentre que altres, desafiant la visió convencional, el perceben com un alliberament personal que els permet centrar-se en aspectes més significatius de la seua vida. Les recomanacions per a la pràctica inclouen incrementar les oportunitats d'interacció síncrona i presencial per a l’estudiantat doctoral en línia, implementar entrevistes d'eixida, establir vies de reenganxament acadèmic per als candidats que abandonen el doctorat, i també proporcionar als supervisors directrius, formació i mecanismes de rendició de comptes. La tesi conclou emfatitzant la importància de fomentar el sentit de pertinença en el context d'un doctorat humanitzat que s'ajuste millor a la realitat del seu estudiantat no tradicional i es dissenye d'acord amb les seues necessitats.

Doctoral programmes and their student populations have grown significantly over recent decades. Most students in online doctoral programmes are non-traditional, meaning mature individuals who balance their studies with work and family responsibilities. Despite their growing numerical presence, the perspectives and narratives of this student body are generally absent from both the public and institutional spheres and academic literature. This doctoral thesis, structured as a case study, has explored the lived experiences of current and former non-traditional doctoral candidates in the context of an online Catalan university. Specifically, the thesis has examined the barriers to candidates' academic progress, as well as the process and consequences of doctoral dropout. We conducted semi-structured interviews with 24 candidates from various stages, programmes, and backgrounds, as well as with 10 former candidates. Reflexive thematic analysis within a critical realist framework guided the data analysis process. Findings show that online doctoral students face an elevated risk of feeling isolated and disconnected from the academic community, with often limited supervision and a compromised balance between personal and professional life. Despite their strong motivation and a desire to engage, online candidates’ experiences are marked by a sense of remoteness from both the community and available resources, and by an ambivalent view of online delivery. On the other hand, former candidates describe the experience of doctoral attrition as a process that, for some, is painful and marked by feelings of injustice, while others, challenging the conventional view, perceive it as a personal liberation that allows them to focus on more meaningful aspects of their lives. Recommendations for practice include increasing synchronous and in-person interaction opportunities for online candidates, implementing exit interviews, establishing pathways for academic re-engagement for those who leave their doctoral studies, as well as providing supervisors with guidelines, training, and accountability mechanisms. The thesis concludes by emphasising the importance of fostering a sense of belonging within a humanised doctoral programme that is better suited to non-traditional students and is designed according to their needs.