El periodismo desde la mirada de los profesionales uruguayos: prácticas, dilemas y áreas de oportunidad para la innovación

Abstract

A l’Uruguai, un país de tres milions i mig d’habitants, els avenços tecnològics i els canvis en els hàbits de consum informatiu han generat transformacions profundes en l’exercici del periodisme. Aquesta investigació recull les percepcions de professionals del periodisme sobre l’impacte de la transformació digital, els nous models de negoci i les dinàmiques de les audiències, amb l’objectiu d’analitzar les seves perspectives sobre la innovació en el periodisme uruguaià, així com els factors que la impulsen o la frenen.

Mitjançant un disseny metodològic mixt —que va combinar entrevistes a 23 directors, gerents i editors periodístics, i una enquesta a 178 periodistes de mitjans nacionals— s’examinen els efectes d’aquests canvis sobre les pràctiques professionals i organitzatives. L’estudi identifica tres dilemes centrals del periodisme uruguaià contemporani: mantenir la qualitat informativa en la interacció amb les audiències; sostenir el paper del periodisme com a bé públic davant la percepció de gratuïtat de la informació; i preservar la identitat editorial en un entorn econòmic restrictiu.

Es proposa un model d’innovació periodística adaptat al context local, estructurat en cinc dimensions: audiències, producció, distribució, model de negoci i pràctica professional. Aquest model, fonamentat en la literatura internacional, reconeix tant els catalitzadors (lideratge, estratègia, obertura al canvi) com els frens (escassetat de recursos, rigidesa organitzativa, aversió al risc) que condicionen la innovació. Finalment, l’estudi ofereix aportacions rellevants per a la presa de decisions en els àmbits professional, acadèmic i empresarial, en un escenari de transformació constant.

En Uruguay, un país de tres millones y medio de habitantes, los avances tecnológicos y los cambios en los hábitos de consumo informativo han generado transformaciones profundas en el quehacer periodístico. Esta investigación recoge las percepciones de profesionales del periodismo sobre el impacto de la transformación digital, los nuevos modelos de negocio y las dinámicas de las audiencias, con el objetivo de analizar sus perspectivas sobre la innovación en el periodismo uruguayo, así como los factores que la impulsan o la frenan.

A través de un diseño metodológico mixto —que combinó entrevistas a 23 directores, gerentes y editores periodísticos, y una encuesta a 178 periodistas de medios nacionales— se examinan los efectos de estos cambios sobre las prácticas profesionales y organizacionales. El estudio identifica tres dilemas centrales del periodismo uruguayo contemporáneo: mantener la calidad informativa en la interacción con las audiencias; sostener el rol del periodismo como bien público frente a la percepción de gratuidad de la información; y preservar la identidad editorial en un entorno económico restrictivo.

Se propone un modelo de innovación periodística adaptado al contexto local, estructurado en cinco dimensiones: audiencias, producción, distribución, modelo de negocios y práctica profesional. Este modelo, fundamentado en la literatura internacional, reconoce tanto los catalizadores (liderazgo, estrategia, apertura al cambio) como los frenos (escasez de recursos, rigidez organizacional, aversión al riesgo) que condicionan la innovación. Finalmente, el estudio ofrece insumos relevantes para la toma de decisiones en los ámbitos profesional, académico y empresarial, en un escenario de transformación constante.

In Uruguay, a country of three and a half million inhabitants, technological advancements and changes in news consumption habits have brought about profound transformations in journalistic practice. This study gathers the perceptions of journalism professionals regarding the impact of digital transformation, new business models, and audience dynamics, with the aim of analyzing their views on innovation in Uruguayan journalism, as well as the factors that drive or hinder it.

Using a mixed-methods research design —which combined interviews with 23 newsroom directors, managers, and editors, and a survey of 178 journalists from national media outlets— the study examines the effects of these changes on professional and organizational practices. It identifies three central dilemmas in contemporary Uruguayan journalism: maintaining information quality while engaging with audiences; upholding journalism’s role as a public good amid the perception that information is free; and preserving editorial identity in a restrictive economic environment.

The study proposes a journalism innovation model tailored to the local context, structured around five key dimensions: audiences, production, distribution, business models, and professional practice. Grounded in international literature, the model acknowledges both the catalysts (leadership, strategy, openness to change) and the barriers (resource scarcity, organizational rigidity, risk aversion) that shape innovation. Finally, the research provides valuable insights for decision-making in professional, academic, and business spheres, within a constantly evolving media landscape.