La religiosidad digital vivida: el cibercristianismo en el espacio universitario de Chile

Abstract

La religiositat digital viscuda: el cibercristianisme a l’espai universitari de Xile Aquesta tesi doctoral aborda l’emergència i la configuració de la religiositat digital en dues comunitats universitàries de Xile: una de catòlica i una altra d’evangèlica. Sosté que la manifestació en línia correspon a una reconfiguració activa i sostinguda de la pràctica religiosa presencial, el dinamisme de la qual és generat i alhora condicionat per les interaccions en grups virtuals. Per abordar aquesta qüestió, la tesi articula una proposta metodològica anomenada "fenomenoetnografia". Aquest enfocament combina la microetnografia amb la fenomenologia; d’una banda, per aprehendre el "fer" situat i la praxi ritual i, de l’altra, per accedir al "dir" i al "sentir" de l’experiència viscuda mitjançant entrevistes en profunditat. Les troballes revelen un procés de construcció social que no comença amb un impuls cap a la innovació religiosa, sinó més aviat amb les necessitats funcionals de coordinació grupal. La transició de la simple utilitat a una comunitat cohesionada i a pràctiques religioses innovadores és impulsada per l’aparició de la confiança. Paradoxalment, aquesta confiança es consolida a través de la crítica compartida de la institució religiosa original (fora de línia). Aquest dissens controlat, expressat dins de l’espai segur del grup virtual, funciona com un ritu de pas que solidifica la identitat col·lectiva i estableix un cert grau de distància de l’autoritat tradicional. Sobre aquesta base de confiança, els participants s’estableixen a si mateixos com a "arquitectes col·lectius", construint una realitat social religiosa amb la seva pròpia lògica. Aquest procés s’alinea amb el model de Berger i Luckmann (1991) d’externalització, objectivació i sedimentació. Els joves adults externalitzen les seves experiències a través d’artefactes digitals (mems, vídeos curts, textos fragmentats), les objectiven a través de la negociació col·lectiva i les sedimenten en un univers simbòlic que, malgrat la fluïdesa del mitjà, adquireix una solidesa notable. El resultat és una identitat "quiral" que inclou elements del seu origen, però que també comporta incongruències que la fan única. No obstant això, aquesta realitat construïda opera dins de límits sociotècnics definits. La investigació identifica tres limitacions principals: una resistència a la tecnologia percebuda com a "complexa"; la "tirania de la brevetat", que afavoreix els formats de consum ràpid; i el rebuig a plataformes considerades "antigues" o institucionalment contaminades, com Facebook. L’exclusió més significativa, però, és la Intel·ligència Artificial (IA), la qual és rebutjada per motius ontològics a causa de la seva percebuda manca d’"ànima", sentiment i fal·libilitat humana —atributs considerats indispensables per a una experiència religiosa autèntica. La IA és considerada "blasfema" pel grup catòlic i "apocalíptica" pel grup evangèlic, com un baluard per protegir l’agència hermenèutica humana. En conclusió, la tesi postula que aquests joves construeixen un "hivernacle sociotècnic": un ecosistema digital protegit on és possible cultivar una fe personal i interpersonal, al marge del control institucional i la immensitat del ciberespai sense filtrar. La resistència a la IA és l’acte definitiu de defensa d’aquest hivernacle, una afirmació que el locus del sagrat roman, inflexiblement, en l’experiència humana.

La religiosidad digital vivida: el cibercristianismo en el espacio universitario de Chile" Esta tesis doctoral aborda la emergencia y configuración de la religiosidad digital en dos comunidades universitarias de Chile: una católica y otra evangélica. Sostiene que la manifestación en línea corresponde a una reconfiguración activa y sostenida de la práctica religiosa presencial, cuyo dinamismo es generado y a la vez condicionado por las interacciones en grupos virtuales. Para abordar esta cuestión, la tesis articula una propuesta metodológica denominada "fenomenoetnografía". Este enfoque combina la microetnografía con la fenomenología; por un lado, para aprehender el "hacer" situado y la praxis ritual y, por otro, para acceder al "decir" y "sentir" de la experiencia vivida mediante entrevistas en profundidad. Los hallazgos revelan un proceso de construcción social que no comienza con un impulso hacia la innovación religiosa, sino más bien con las necesidades funcionales de coordinación grupal. La transición de la mera utilidad a una comunidad cohesionada y a prácticas religiosas innovadoras es impulsada por la aparición de la confianza. Paradójicamente, esta confianza se consolida a través de la crítica compartida de la institución religiosa original (offline). Tal disenso controlado, expresado dentro del espacio seguro del grupo virtual, funciona como un rito de paso que solidifica la identidad colectiva y establece un cierto grado de distancia de la autoridad tradicional. Sobre esta base de confianza, los participantes se establecen a sí mismos como "arquitectos colectivos", construyendo una realidad social religiosa con su propia lógica. Este proceso se alinea con el modelo de Berger y Luckmann (1991) de externalización, objetivación y sedimentación. Los jóvenes adultos externalizan sus experiencias a través de artefactos digitales (memes, videos cortos, textos fragmentados), las objetivan a través de la negociación colectiva y las sedimentan en un universo simbólico que, a pesar de la fluidez del medio, adquiere una notable solidez. El resultado es una identidad "quiral" que incluye elementos de su origen, pero también conlleva incongruencias que la hacen única. No obstante, esta realidad construida opera dentro de límites sociotécnicos definidos. La investigación identifica tres limitaciones principales: una resistencia a la tecnología percibida como "compleja"; la "tiranía de la brevedad", que favorece los formatos de consumo rápido; y el rechazo a plataformas consideradas "antiguas" o institucionalmente contaminadas, como Facebook. La exclusión más significativa, sin embargo, es la Inteligencia Artificial (IA), la cual es rechazada por motivos ontológicos debido a su percibida falta de "alma", sentimiento y falibilidad humana —atributos considerados indispensables para una experiencia religiosa auténtica. La IA es considerada "blasfema" por el grupo católico y "apocalíptica" por el grupo evangélico, como un baluarte para proteger la agencia hermenéutica humana. En conclusión, la tesis postula que estos jóvenes construyen un "invernadero sociotécnico": un ecosistema digital protegido donde es posible cultivar una fe personal e interpersonal, al margen del control institucional y la inmensidad del ciberespacio sin filtrar. La resistencia a la IA es el acto definitivo de defensa de este invernadero, una afirmación de que el locus de lo sagrado permanece, inflexiblemente, en la experiencia humana.

Lived Digital Religiosity: Cyber-Christianity in a Chilean University This doctoral research examines the emergence and configuration of digital religiosity within two university communities in Chile—one Catholic and one Evangelical. It posits that online religious engagements correspond with an active and sustained reconfiguration of offline religious practice, whose dynamism is both generated and conditioned by interactions within virtual groups. To address this issue, the thesis articulates a methodological approach termed "phenomeno-ethnography." This approach combines micro-ethnography with phenomenology in order to apprehend situated "doing" and ritual praxis, on the one hand, and to access the "saying" and "feeling" of lived experience through in-depth interviews, on the other. The findings reveal a process of social construction that does not begin with an impulse toward religious innovation, but rather with the functional needs of group coordination. The transition from mere utility to a cohesive community and innovative religious practice is made possible by the emergence of trust. Paradoxically, this trust is consolidated through shared criticism of the original (offline) religious institution. Such controlled dissent, expressed within the safe space of the virtual group, functions as a rite of passage that solidifies collective identity and establishes a degree of distance from traditional authority. Upon this foundation of trust, the participants establish themselves as "collective architects," constructing a religious social reality with its own logic. This process aligns with Berger and Luckmann's (1991) model of externalization, objectivation, and sedimentation. The young adults externalize their experiences through digital artifacts (memes, short videos, fragmented texts), objectify them through collective negotiation, and sediment them into a symbolic universe that, despite the fluidity of the medium, acquires a notable solidity. The result is a "chiral" identity that includes elements of its origin but also incongruencies that make it unique. This constructed reality operates within defined socio-technical limits. The research identifies three main limitations: a resistance to technology perceived as "complex"; the "tyranny of brevity," which favors formats of rapid consumption; and the rejection of platforms considered "old" or institutionally contaminated, such as Facebook. The most significant exclusion, however, is Artificial Intelligence (AI), which is rejected on ontological grounds for its perceived lack of "soul," feeling, and human fallibility—attributes considered indispensable for an authentic religious experience. AI is deemed "blasphemous" by the Catholic group and "apocalyptic" by the Evangelical group as a bulwark to protect human hermeneutical agency. In conclusion, the thesis posits that these young adults construct a "socio-technical greenhouse": a protected digital ecosystem where it is possible to cultivate personal and interpersonal faith, apart from institutional control and the vastness of unfiltered cyberspace. Resistance to AI is the definitive act of defending this greenhouse, an affirmation that the locus of the sacred remains, unyieldingly, within human experience.